dilluns, 22 d’octubre de 2018

Pel VII Microconcurs La Microbiblioteca

La Microbiblioteca de Barberà del Vallès, especialitzada en el microconte, organitza cada any un concurs i després en publica un llibre amb els textos finalistes i guanyadors. I és un honor -un microhonor, per ser precisos- que el llibre d'aquesta edició vagi encapçalat per Fer, un microconte de Roba estesa, a mode de presentació.

divendres, 19 d’octubre de 2018

dimarts, 16 d’octubre de 2018

I si expliquem un conte a Sitges?


Ahir vam ser a Sitges per presentar I si expliquem un conte?, convidats pel CNL (gràcies, Laura!). Que hi assistissin estudiants de català procedents de Rússia, del nord d'Àfrica o d'Amèrica del Sud hi va donar un color indescriptible.

dimecres, 10 d’octubre de 2018

Robatoris a l'aula

Quin goig, que una vuitantena d'alumnes llegeixin mig conte teu -Robatoris, de Roba estesa- i n'escriguin el seu propi final. I quina feinada, corregir-los!


dimarts, 9 d’octubre de 2018

I si parlem català a Sant Sadurní d'Anoia?


Ahir vam presentar I si parlem català? i vam parlar dels amics Cuixart i Forcadell a Sant Sadurní d'Anoia, com a acte de cloenda de la marxa que cada dilluns hi organitza l'ANC per exigir l'alliberament dels presos polítics. En Jordi i la Carme, dues persones compromeses amb la llengua. Una llengua que volem normal en un país normal. Res més.

dilluns, 8 d’octubre de 2018

Que la cultura ho inundi tot a Lledoners!





Allò que havia de ser un micromuntatge reivindicatiu per un únic dia, titulat Que la cultura ho inundi tot!, ha tingut continuació. I ahir vam ser al pla de Lledoners per exigir l'alliberament dels presos polítics i per reivindicar el dret del nostre país a constituir-se en una república de dones i homes lliures. Ep, i ho vam fer amb la presentació fantàstica de la Lídia Coll, just després de l'actuació d'en Josep Maria Roviralta i amb la participació de la Noelia, la Marina, l'Estel, la Noa i l'Aran. Esperem que les nostres paraules arribessin fins al pati de la presó. Saltant per sobre de tots els murs.


dilluns, 1 d’octubre de 2018

Però saps que sí un cop més a Sabadell i per l'1O


L'1O les forces del règim van entrar a l'escola Nostra Llar de Sabadell per intentar impedir que en Jordi Cuixart, la Carme Forcadell i uns quants milers de ciutadans hi anessin a votar. Ahir l'escola va tornar a obrir les portes i ens hi van convidar a fer un tastet del Però saps que sí. Perquè mentre uns aposten per la violència, nosaltres ho fem per la cultura. Tot un honor participar-hi. I és que hi ha poques imatges més belles que les d'un poble alçat per esclafar la tirania.

divendres, 28 de setembre de 2018

I si parlem més i més català a Sabadell? o Ciutat de paraules a l'Associació de Jubilats i Pensionistes del BS


Et conviden a parlar d'un tema de llengua i no saps si decantar-te per l'ús social del català o per les paraules autòctones de Sabadell. I, ni curt ni mandrós, decideixes parlar de tot plegat. Que la llengua ja és per això. Per fer-la servir. Ahir, al local social de l'Associació de Jubilats i Pensionistes del BS, a Sabadell, presentant I si parlem català? i Ciutat de paraules.

dilluns, 17 de setembre de 2018

Free Forcadell


Dissabte vam omplir la plaça Doctor Robert de Sabadell per exigir l'alliberament de l'amiga Carme Forcadell i dels altres presos i, també, el retorn dels exiliats. Va ser un acte intens, emotiu, combatiu i reivindicatiu que va comptar amb la participació de músics, actors, polítics i amics i familiars de la Carme. Per mi va ser un honor fer duet amb en Gabriel Rufián i, plegats, parlar de l'amor de la Carme per la llengua i el país, repassar els sabadellenquismes que caracteritzen una ciutat que és la seva i acabar dedicant-li uns quants contes de collita pròpia. Precisament, quan en Gabriel llegia La gota, una fina pluja va començar a caure. Eren les gotes que fan vessar el got.

dissabte, 15 de setembre de 2018

I si expliquem un conte a Sentmenat?


Les presentacions amb la Sílvia Morilla són màgiques. Ahir vam presentar I si expliquem un conte? a la biblioteca de Sentmenat, vaig poder conèixer la poetessa Núria Miramelsmots, vaig retrobar lectors fidels i en vaig conèixer algun de nou. És difícil sentir-se més ben acollit. Quin goig, la cultura.

dimarts, 11 de setembre de 2018

La Diada al carrer

Ens amenacen. Ens insulten. Ens menyspreen. Ens intimiden. Ens persegueixen. Ens colpegen. Ens empresonen. Ens ocupen. Menteixen i menteixen. Però nosaltres sortim al carrer. Per un país de dones i homes lliures. Bona Diada.

dimarts, 4 de setembre de 2018

Sabadellenquegem-nos

Diuen que els sabadellencs (ep, i les sabadellenques!), quan viatgem arreu de Catalunya, repetim un cop rere l’altre que som de Sabadell. Jo, no us ho negaré pas, ho faig. Potser ho diem perquè no es pensin que som de Terrassa... O potser perquè, malgrat tots els malgrats, n’estem orgullosos. Sí, ja sabem que Sabadell no té l’encant d’altres ciutats o d’altres indrets del país i, certament, no és un destí turístic com la costa, l’alta muntanya o Barcelona (entre nosaltres, Barcelona és el nostre barri marítim...), però tot plegat no treu que no puguem dir a tort i a dret que som de Sabadell. Perquè Sabadell és Sabadell. I amb això ja n’hi ha prou.
Sabadell és ciutat de vapors i de xemeneies, de telers i d’embarrats, de trama i d’ordit, de fabricants i d’obrers, de republicanisme i de radicalitat democràtica. Sabadell és exemple de compromís amb el país i amb les classes treballadores, amb la llengua i amb la cultura. Sabadell és ciutat d’escriptors i de pintors i d’actors i de músics i d’escultors. D’esportistes i d’aventurers, de paleontòlegs, d’aviadors i d’astrònoms. Sabadell és ciutat de dones i homes vinguts d’arreu del món, amb llengües i cultures diverses. Sabadell és la lluita veïnal i les associacions de tota mena. I Sabadell és la gent. La gent al carrer. Perquè Sabadell, tot i que ens l’han volguda submisa i grisa, és rebel i de tots colors.
Sabadell és també la ciutat de les cases angleses, dels amanidors, de les eixides, dels pispets i del tortorà. Sabadell és el rodal ple de papa-sastres, de camps xenats i de badabadocs, aquelles flors que els tallarets (o són tallerets?) anomenen pipiripips. Sabadell és la ciutat on mengem petador i xurruques i xips i estrep i belgues mentre juguem al quinto. Sabadell és la ciutat dels que van topers i dels que estan xerets, dels que semblen de cal Turull i dels que van mal fardats, dels xaixos i xonos i dels que –ai, uix!– fan píndoles. Sabadell és la ciutat on no anem amb els ferrocarrils sinó amb els  catalans. Sabadell és la ciutat on posàvem sota l’escala els que n’havien fet alguna, la ciutat on esblanem les sabates, on donem pel seguit als canteules i on, després d’un dia intens, ens quedem amplismè.
Sabadell és tot això i més. I Sabadell serà, sobretot, allò que els sabadellencs i sabadellenques vulguin que sigui. Perquè la nostra ciutat necessita tenir sempre presents les arrels, però no pas per estar ancorada al passat, sinó per projectar-se cap endavant. Sempre endavant. Perquè l’arbre que té les arrels més fondes és, també, el que s’alça més amunt i, per tant, el que té una perspectiva més àmplia de l’entorn. Aquesta és la perspectiva que hem de buscar. Posem fil a l’agulla i ens sabadellenquegem?


Publicat al Diari de Sabadell el 18 d’agost de 2018

dimarts, 28 d’agost de 2018

Lingüísticament alçats

Parlants fets i drets. Una mirada des de la Psicologia
Ferran Suay
Voliana Edicions (2018)

En tota anàlisi de situació la perspectiva hi té un paper fonamental. I Ferran Suay ens ofereix una perspectiva innovadora sobre el conflicte lingüístic i els hàbits dels parlants en contextos de llengües en contacte: la perspectiva psicològica. Doctor en psicologia i professor a la Universitat de València, Suay va ser, juntament amb Gemma Sanginés, el creador del Taller d’Espai Lingüístic Personal i un dels fundadors de l’entitat Tallers per la Llengua, que durant anys ha organitzat tallers arreu dels Països Catalans per dotar de recursos totes aquelles persones que volen aprendre a fer un ús normal, desacomplexat i còmode del català. Tres segles de repressió lingüística no han estat en va i la majoria dels catalanoparlants actuen, fent servir una paraula de Suay, com a catalanocallants, és a dir, renunciant d’entrada a la llengua pròpia quan s’adrecen a persones que no coneixen o que “no semblen catalanoparlants” (“i quina deu ser l’aparença del catalanoparlant?”, es pregunta Suay); invertir aquesta pràctica ha estat l’objectiu dels tallers i, també, del llibre de què parlem.
Parlants fets i drets no és, però, una guia de conducta lingüística, sinó un recull dels articles que l’autor ha publicat a diversos mitjans de comunicació i al seu blog personal i en què reflexiona sobre la situació de la llengua al País Valencià i, de retruc, a la resta del domini lingüístic. Amb precisió i contundència, Suay mostra la mentalitat d’esclau i les actituds servils dels ocupants (en paraules seves) del Palau de la Generalitat valenciana en èpoques del PSOE i del PP, sempre al servei del poder de Madrid, i en desemmascara les polítiques lingüicides, que no han tingut cap altre objectiu que la completa desaparició de la llengua pròpia del país. Conceptes com el bilingüisme trampós (tot allò que està en català ho ha d’estar, també, en espanyol, però no pas a la inversa), el bilingüisme imbècil (cal escriure sempre València/Valencia?) o la discapacitat lingüística (d’aquelles persones –fins i tot representants polítics– que són incapaces d’expressar-se en la llengua pròpia del país) conviuen en el llibre amb la més fina ironia a l’hora de denunciar la hipocresia i el caràcter submís dels partits sucursalistes i obertament nacionalistes que han governat el País Valencià durant dècades.
Emperò, Ferran Suay no es queda només amb la necessària observació crítica de la realitat lingüística. Si una empresa no etiqueta en català, si en una festa popular no hi sona cap cançó en la llengua del país, reclamem-ho. Si hi ha un canvi de color polític, posem sobre la taula els principals reptes lingüístics que s’hauria de plantejar el nou govern (i aquí hi trobem l’àmplia experiència de l’autor, que actualment és responsable de política lingüística d’Acció Cultural del País Valencià i president de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística). I, sobretot, com a parlants, aprenguem a desprendre’ns dels prejudicis lingüístics i llancem-nos a fer servir el català en qualsevol situació, sense pressuposar que el nostre interlocutor no ens entendrà.
Parlants fets i drets és, doncs, un recull imprescindible per copsar el funcionament dels processos de substitució lingüística i els mecanismes que el poder empra per exterminar una llengua i, també, per comprendre els efectes que aquestes polítiques tenen en els parlants. Quan haguem entès quina és la situació de la llengua i com hi hem arribat, ja podrem plantejar-nos de fer el pas següent: iniciar el camí cap a l’assertivitat lingüística com a parlants i cap a la normalitat lingüística com a societat.

Llengua Nacional, 2n trimestre 18

dilluns, 20 d’agost de 2018

Tot sabadellejant

En Jaume Barberà Canudas és d'aquelles persones que de Sabadell en saben un niu. Els seus articles parlen d'història, de curiositats, de persones, i ho fa de manera amena i didàctica. En el seu nou llibre, Sabadellejant, n'hi recull una bona pila. I és un goig que, en un article en què parla dels sabadellenquismes, hi citi el meu Ciutat de paraules.

L'article, publicat al Diari de Sabadell.

dimarts, 14 d’agost de 2018

Els Corrandes són Corrandes

Anar a escoltar els Corrandes són Corrandes és un goig. Són els reis (republicans!) de la paraula em fascinen. I si, a més a més, em dediquen un parell de corrandes, m'estarrufo i tot. Gràcies, artistes, per teixir el pont entre la música i la literatura.


dimecres, 8 d’agost de 2018

Duel de localismes


Quan em van proposar un duel lingüístic vaig pensar que seria amb Terrassa. Però no, la Berta Gusi em va convidar a Ràdio Castellterçol per mantenir un duel de sabadellenquismes versus paraules autòctones del Moianès. I va ser fantàstic. Si us ve de gust, podeu escoltar el programa aquí.

dilluns, 30 de juliol de 2018

El conte i la llengua

Quan el Diari de Sabadell et fa una entrevista i parleu de llengua, de literatura, de feminisme i d'aquest país que volem lliure i tot d'amics et diuen que l'han llegida i la comparteixen i t'adones que sí, que Sabadell és Sabadell.


dimecres, 25 de juliol de 2018

Parlant dels hàbits lingüístics

El passat més de juny em van convidar a Ràdio Estel a parlar dels hàbits lingüístics dels catalans. Si us ve de gust escoltar les reflexions que vaig compartir amb en Daniel Ruiz-Trillo, podeu fer-ho en aquest enllaç.

dilluns, 16 de juliol de 2018

Però saps que sí a Castellterçol



Quanta màgia en un vespre de Castellterçol. Però saps que sí al 3r Cicle de Contes Grans a la Poua. Gràcies per convidar-nos-hi. I per la feina inesgotable que feu a favor del conte.

dijous, 12 de juliol de 2018

Contes que volen


El passat 17 de juny diverses entitats de Sabadell van pujar a la Mola per exigir l'alliberament dels presos polítics i, durant l'acte, la Salut va llegir el meu conte Lliure, escrit per al blog Que la cultura ho inundi tot! I aquell mateix dia en Manel Aljama, de Ràdio Llibre, va llegir el conte Verba, non facta, de Roba estesa, en el seu programa dedicat a l'agrupació d'editors independents Llegir en català. El podeu escoltar aquí. Per si en teníeu cap dubte, els contes volen.

divendres, 6 de juliol de 2018

Autors i lectors a les aules

Autors a les aules és arribar-te a un institut de Viladecans a parlar del conte, aquest gènere tan poc conegut (i tan poc valorat!), i que els alumnes t’escoltin atentament, et facin preguntes i algun d’ells et digui que li agradaria ser escriptor. Autors a les aules és anar a Ripoll i, abans d’entrar a l’aula de l’escola d’adults, veure tota una paret decorada amb contes teus, i que tot seguit els assistents, un mosaic d’alumnes de català, joves que han decidit tornar a estudiar, nouvinguts de països llunyans i persones amb necessitats especials, s’endinsin plegats en les històries que has vingut a compartir. Autors a les aules és fer cap a Barberà del Vallès, la capital catalana del microconte gràcies a la fantàstica Microbiblioteca, per gaudir d’un gènere que pas a pas va fent-se un lloc. Autors a les aules és ser a Sabadell, amb alumnes de català de procedències diverses, i descobrir plegats noves interpretacions d’uns contes que has escrit i que ells han treballat a l’aula.
El programa Autors a les aules és això i molt més. Per als alumnes, una oportunitat per descobrir nous autors, per endinsar-se en la seva obra, per conèixer-los personalment i, així, acostar-se una mica més al món de la literatura; per als autors, una porta oberta per entrar en contacte directe amb els lectors, transmetre’ls la seva passió, compartir una bona conversa i, també, aprendre, aprendre d’aquells que s’han fet seu el llibre. Ja ho diuen, que tota obra és mig de qui la crea i mig de qui en gaudeix. Per a tot escriptor, doncs, sentir de primera mà aquesta meitat que hi aporten els lectors és tot un luxe. I poques iniciatives ho permeten fer amb tanta complicitat com el programa de la Institució de les Lletres Catalanes.
Un país que llegeix és un país més obert, més crític, més compromès. En definitiva, un país més lliure. I dur els llibres –i els autors!– a l’aula és la millor invitació que hi pot haver en aquest sentit. Qui voldria desaprofitar-la?


Lletres Catalanes, 25 de maig de 2018

També podeu llegir-lo al web de la Institució de les Lletres Catalanes.

divendres, 29 de juny de 2018

I si expliquem un conte a Cardedeu?


Ahir vam presentar I si expliquem un conte? al Tarambana de Cardedeu, convidats per Hi Som, i quan vam acabar ens van demanar que dediquéssim un llibre a la consellera Bassa, perquè l'hi volien fer arribar. I ho vam fer amb el desig que no calgués enviar-lo a cap presó, ni espanyola ni catalana. I amb el convenciment que la paraula pot esfondrar tots els murs. Feixisme, mai més.

Entrevista a RTV Cardedeu (a partir del minut 15).

dijous, 28 de juny de 2018

Però saps que sí a Sant Cugat del Vallès


Ahir vam cloure el club de lectura Sabadell Readers de Sant Cugat del Vallès amb el Però saps que sí. Un espai per compartir lectures. Un instant per fer volar les paraules.

dimecres, 27 de juny de 2018

Que la cultura ho inundi tot a Sabadell!


El CDR de Sabadell em va proposar de llegir textos per a les persones preses i exiliades i jo, que sóc d'embolicar la troca, vaig enredar-hi tres amigues: la Laia Vila, ballarina, la Sílvia Morilla, il·lustradora i la Maria Rovira Lluelles, músic (amb amigues així és impossible resistir-s'hi). I sí, vam recitar, vam tocar, vam dibuixar i vam ballar. I vam parlar dels amics presos. I, sobretot, vam cridar ben fort que tots som la gota que fa vessar el got.

dimarts, 26 de juny de 2018

Ciutat de contes: microcontes de revolta de Roba estesa

Ahir vam fer el darrer programa de Ciutat de contes i vam llegir una selecció de microcontes de revolta de Roba estesa: La llengua ocultada, Nudisme, Llegendes, Desús, Autoodi i Perspectives. Si us ve de gust, el podeu escoltar aquí. Per part meva ha estat un goig compartir totes aquestes històries amb la Raquel García i amb l'equip de l'emissora. I espero que vosaltres, escoltant-les, les hagueu gaudit.

dimarts, 19 de juny de 2018

Ciutat de contes: microcontes de Roba estesa

De Roba estesa, els microcontes Indicacions, Titulars incomplets, Oci i negoci, Llegendes d'estar per casa, Disculpeu i Fer cas. Absurd a cabassos, però per reflexionar, eh? Els podeu escoltar aquí. Espero que els gaudiu.

diumenge, 17 de juny de 2018

Tots som petits prínceps, de nou

Doncs diuen que sí. Que ahir dissabte vam tornar a fer el taller musical Tots som petits prínceps -amb la Noelia, la Marina, l'Estel i tota la colla- i que va agradar d'allò més. Ah, i es van recaptar 1.617,29 € per construir una casa d'acollida a Etiòpia. Ja ho diuen, que la cultura pot ajudar a canviar el món.

dissabte, 16 de juny de 2018

De contes i de corrandes a Sabadell





Gràcies a tots els que ahir vau omplir l'Àgora de complicitat, somriures i màgia. De contes i de corrandes. I quin goig compartir escenaris amb els Corrandes són Corrandes. I amb la Marina! De paraula en paraula fins a la gran revolució.

Entrevista a Ràdio Sabadell.

divendres, 15 de juny de 2018

I si expliquem un conte a Polinyà tot fent de jurat?

Ahir vam presentar I si expliquem un conte? a Polinyà, coincidint amb l'acte de lliurament del premi del concurs de microrelats. Un goig formar part del jurat i, de retruc, poder presentar el llibre amb la Sílvia Morilla. Macroil·lustracions per a microcontes.

dimarts, 12 de juny de 2018

L'aventura del català, de nou a Barcelona

Sortir de fer una conferència sobre diversitat lingüística i que la primera persona que trobis porti una samarreta amb l'estim/estime/estimi/estimo. Ahir, L'aventura del català, convidat per l'Aula d'Extensió Universitària de les Corts Est, a Barcelona. Interès, compromís i aportacions d'allò més interessants.

dissabte, 9 de juny de 2018

Però saps que sí de nou a Sabadell

Llocs màgics on vas a compartir contes i música i t'acaben demanant bisos. Però saps que sí. La literatura és autèntic rock and roll. Ahir, a l'Espai FOC.

dijous, 7 de juny de 2018

L'aventura del català, a Barcelona

Dimarts vaig parlar de L'aventura del català a Barcelona, convidat per l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran Montbau. Parlar i esccoltar, perquè els assistents hi tenien molt a dir. I això sempre és enriquidor.

dimarts, 5 de juny de 2018

Ciutat de contes: El Monstre Joan i les fades

Que ningú em digui que sóc un beneit perquè crec en les fades. Penseu que hi ha gent que creu que és Espanya és reformable. De Roba estesa, El Monstre Joan i les fades. El podeu escoltar aquí.

dilluns, 4 de juny de 2018

Aprenents de català

Els catalanoparlants som, massa sovint, català-no-parlants. Ens estimem la llengua, sí, i ens en sentim orgullosos i la reivindiquem i ens enfadem d’allò més si algú (ja m’enteneu) ens la intenta tocar. I, tanmateix, no som capaços de fer-la servir amb normalitat. Parlem en català a les persones nouvingudes? A les que porten vel? A les que són d’un altre color? A les que tenen un accent diferent? Parlem en català a aquells que fa dècades que viuen aquí i que encara se senten més còmodes parlant en castellà? Oh, és que potser no m’entenen! És que potser no el saben! I no ens hem preguntat mai per què no el parlen, aquestes persones? Us proposo un exercici.
Imaginem-nos que anem a viure a un altre país. A Islàndia, per exemple. Nosaltres, que amb això de les llengües estem ben conscienciats, decidim aprendre islandès. I no és fàcil! Però ho fem. I aleshores arribem a Reykjavík, ens llancem a parlar islandès i la gent ens contesta... en català. Nosaltres hi insistim. Ep, que ja pots parlar-me en islandès, eh? Però no, els islandesos ens continuen parlant en català. Un cop i un altre. I nosaltres, que amb això de les llengües estem ben conscienciats però que també tenim un vessant pràctic, optem per deixar-ho estar i anar fent en català.
Sí? Doncs substituïu Islàndia per Catalunya, l’islandès pel català i el català pel castellà i ja tindreu l’adaptació de la pel·lícula a la nostra realitat. Per què moltes persones nouvingudes no fan el pas a aprendre català? Per què, de les que ho fan, una part considerable no arriba a fer-lo servir amb normalitat? Doncs perquè s’adonen que no els cal. I per què no els cal? Perquè els catalanoparlants se’ls adrecen, per norma general, en castellà, i aquesta és la llengua que veuen necessària.
Si volem tenir una llengua normal –i, per tant, necessària– ens queda molt per aprendre. I, si us hi voleu implicar, us recomano que us apunteu al Voluntariat per la Llengua: trobar-vos una hora a la setmana amb una persona que està aprenent català i oferir-li un entorn de confiança on pugui començar a practicar la llengua. Us diran que aquesta persona és l’aprenent i vosaltres el voluntari, però no us deixeu enganyar! Vosaltres també sou aprenents. Ell aprèn català, sí, però els catalans d’origen aprenem quelcom importantíssim: a mantenir-nos parlant en català encara que l’interlocutor sigui un nouvingut, porti vel, sigui d’un altre color o tingui un accent diferent. En poques paraules, passem de ser català-no-parlants a catalanoparlants. I aquest pas ens acosta tots plegats a la normalitat lingüística.

Voluntariat per la Llengua, maig 18

L'article al blog del Voluntariat per la Llengua.

dissabte, 2 de juny de 2018

De contes i de corrandes

Diuen que Corrandes i Corrandes i un servidor estem preparant un espectacle. Diuen que ells improvisaran versos i que jo recitaré contes. Diuen que estrenem divendres 15 a l'Àgora de Sabadell. I diuen que el públic hi podrà dir la seva.


divendres, 1 de juny de 2018

L'escriptor a les escoles

Hi ha experiències úniques. I passar dos dies sencers a la Bisbal d'Empordà parlant de contes amb els alumnes de cicle mitjà i superior de primària n'és una. Gràcies per haver-me convidat al programa L'escriptor a les escoles. Estem tots tocats pel conte.

dijous, 31 de maig de 2018

I si expliquem un conte a la Bisbal d'Empordà?

Què pots fer després de tot un dia parlant de contes amb els alumnes de primària de la Bisbal d'Empordà? Doncs anar a presentar I si expliquem un conte? a la llibreria La Siglantana. Sí, ho reconec. Sóc un hooligan dels contes.

Entrevista a Ràdio Capital.

dimecres, 30 de maig de 2018

I si expliquem un conte?, la conferència

Escriure contes, explicar-los i, també, reivindicar-los. Perquè és un gènere infravalorat, poc conegut. Aquest és l'objectiu de la conferència I si expliquem un conte?, que dilluns vaig fer per primer cop. Va ser al Teatre Municipal L'Ateneu d'Igualada, un escenari incomparable, convidat per l'AUGA. I si us ve de gust que vingui a compartir-la amb vosaltres, només m'ho heu de dir. Explicarem què és el conte (i el microconte), aclarirem que també és un gènere adreçat als adults i mostrarem, partint de contes propis i amb les il·lustracions de la Sílvia Morilla, l'abast del gènere i les grans possibilitats d'interpretació que ofereix al lector.

dimarts, 29 de maig de 2018

Ciutat de contes: Amor de pel·lícula

Ni odi ni mentida ni repressió ni violència. Amor. I punt. De Roba estesa, Amor de pel·lícula. El podeu escoltar aquí.

dissabte, 26 de maig de 2018

Però saps que sí a l'Estany


Ahir vam ser a l'Estany amb el Però saps que sí, convidats per la Sala de Lectura. I si bé el primer cop que vas a un lloc sempre fa una mica d'impressió, l'experiència va ser fantàstica.

divendres, 25 de maig de 2018

L'aventura del català, a Arenys de Mar

Dimarts vaig ser a Arenys de Mar per parlar de L'aventura del català, convidat per l'Aula d'Extensió Universitària per a Gent Gran. Una experiència fantàstica i, he de dir-ho, el primer cop que algú dels assistents "endevina" quin és l'únic estat del món on coincideixen les fronteres lingüística i política. És a dir, un estat que només tingui una llengua pròpia i que, a més, aquesta llengua només sigui la pròpia d'aquest estat. El sabeu?

dimarts, 22 de maig de 2018

Ciutat de contes: Zenó d'Elea

Perquè la societat ha de persistir fins aconseguir fer realitat totes les utopies, el conte Zenó d'Elea, de Roba estesa. El podeu escoltar aquí.

diumenge, 20 de maig de 2018

Seguint el fil amb les escoles de Sabadell

Amb l'escola Jesús Salvador.
Amb l'escola Creu Alta.
Amb l'escola Miquel Martí i Pol.
Ha estat un honor immens ser, durant aquest curs, l'autor convidat al programa Seguint el fil que promou l'Ajuntament de Sabadell. Veure els alumnes de les escoles apassionar-se per una història i fer-se-la seva és indescriptible.