Sabadellenquegem-nos

Diuen que els sabadellencs (ep, i les sabadellenques!), quan viatgem arreu de Catalunya, repetim un cop rere l’altre que som de Sabadell. Jo, no us ho negaré pas, ho faig. Potser ho diem perquè no es pensin que som de Terrassa... O potser perquè, malgrat tots els malgrats, n’estem orgullosos. Sí, ja sabem que Sabadell no té l’encant d’altres ciutats o d’altres indrets del país i, certament, no és un destí turístic com la costa, l’alta muntanya o Barcelona (entre nosaltres, Barcelona és el nostre barri marítim...), però tot plegat no treu que no puguem dir a tort i a dret que som de Sabadell. Perquè Sabadell és Sabadell. I amb això ja n’hi ha prou.

Sabadell és ciutat de vapors i de xemeneies, de telers i d’embarrats, de trama i d’ordit, de fabricants i d’obrers, de republicanisme i de radicalitat democràtica. Sabadell és exemple de compromís amb el país i amb les classes treballadores, amb la llengua i amb la cultura. Sabadell és ciutat d’escriptors i de pintors i d’actors i de músics i d’escultors. D’esportistes i d’aventurers, de paleontòlegs, d’aviadors i d’astrònoms. Sabadell és ciutat de dones i homes vinguts d’arreu del món, amb llengües i cultures diverses. Sabadell és la lluita veïnal i les associacions de tota mena. I Sabadell és la gent. La gent al carrer. Perquè Sabadell, tot i que ens l’han volguda submisa i grisa, és rebel i de tots colors.

Sabadell és també la ciutat de les cases angleses, dels amanidors, de les eixides, dels pispets i del tortorà. Sabadell és el rodal ple de papa-sastres, de camps xenats i de badabadocs, aquelles flors que els tallarets (o són tallerets?) anomenen pipiripips. Sabadell és la ciutat on mengem petador i xurruques i xips i estrep i belgues mentre juguem al quinto. Sabadell és la ciutat dels que van topers i dels que estan xerets, dels que semblen de cal Turull i dels que van mal fardats, dels xaixos i xonos i dels que –ai, uix!– fan píndoles. Sabadell és la ciutat on no anem amb els ferrocarrils sinó amb els  catalans. Sabadell és la ciutat on posàvem sota l’escala els que n’havien fet alguna, la ciutat on esblanem les sabates, on donem pel seguit als canteules i on, després d’un dia intens, ens quedem amplismè.

Sabadell és tot això i més. I Sabadell serà, sobretot, allò que els sabadellencs i sabadellenques vulguin que sigui. Perquè la nostra ciutat necessita tenir sempre presents les arrels, però no pas per estar ancorada al passat, sinó per projectar-se cap endavant. Sempre endavant. Perquè l’arbre que té les arrels més fondes és, també, el que s’alça més amunt i, per tant, el que té una perspectiva més àmplia de l’entorn. Aquesta és la perspectiva que hem de buscar. Posem fil a l’agulla i ens sabadellenquegem?

Publicat al Diari de Sabadell el 18 d’agost de 2018