La tardor del voluntariat

Un goig poder participar el passat diumenge 26 a l'espectacle de Petit Món per a la Tardor del Voluntariat de Sabadell, amb la Noelia, la Laia i la Maria, tot llegint els poemes El poble i Mira'm els ulls de Miquel Martí i Pol.

L'acte a Nació Digital i  al Diari de Sabadell.

Animals

Petit Món va estrenar diumenge passat Animals, una obra en què participa la Marina, i el Diari de Sabadell els ha entrevistat!

Un cop més al Certamen Coreogràfic de Sabadell

Ahir va tenir lloc el XVII Certamen Coreogràfic de Sabadell i vaig poder posar-hi un cop més la veu per presentar les companyies. Quin goig.

Do, re, mi

Que bonic, veure-les actuar, cantar, ballar, tocar el violí i fins i tot presentar Do, re, mi, la nova producció de la companyia Petit Món. I que bé, haver-hi pogut contribuir traduïnt dues cançons de la pel·lícula The sound of music de l'anglès al català i escrivint l'escena dels soldats, referència a Cramòvia inclosa!

Maria

Salta i crida,

tot fora mida.

I a més fa com si res!

Balla un vals a cada sala,

xiula quan baixa l’escala.

I té rínxols als cabells

amagats sota la còfia!

Canta i tot al mig del claustre.

I no arriba mai a l’hora!

Però és tan bona i pietosa...

Però és que sempre arriba tard

menys a l’hora de dinar!

No vull haver-ho de dir

però ens haurem de posar ferms.

La Maria no hauria d’estar al convent!

Però vull dir una cosa a favor seu:

a mi em fa molt riure.

Però què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler atrapar els núvols o el vent.

Què en podem fer d’algú com la Maria?

És inconformista!

Ingovernable!

Indomable!

Tantes coses que li hem de fer entendre,

i tantes coses que hauria de canviar.

Com fem que pari quieta

i que escolti què diem?

Com podem atrapar una ona del mar?

Però què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler agafar la Lluna amb les mans.

Amb ella estic confusa,

fora de mi, i no és excusa,

però no sé mai ben bé què faig ni on sóc.

És que no saps mai on para,

si s’escapa o s’amaga...

Si és un encant...

Un dimoni!

Un xaiet...!

Faria bo el més dolent,

tornaria boja la gent.

Un huracà, un tifó, un tornado, un cicló!

Amable

però salvatge.

Un misteri.

Un infant.

Quin maldecap!

És un àngel!

Una noia.

Però què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler atrapar els núvols o el vent.
Què en podem fer d’algú com la Maria?

És inconformista!
Ingovernable!
Indomable!

Tantes coses que li hem de fer entendre,

i tantes coses que hauria de canviar.
Com fem que pari quieta

i que escolti què diem?
Com podem atrapar una ona del mar?
Oh, però i què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler agafar la Lluna amb les mans.

Do, re, mi

Do, l’hora de la cançó,

Re, que re ens pot aturar,

Mi, per mi, per tu i per tots,

Fa, fa molt qui molt somriu,

Sol, o pluja però endavant,

La, revolta ja és aquí,

Sí, que només sí és sí,

I que torni a començar!

Com un ocell

Diumenge, amb la Marina, vam prendre part en l'acte per la Marató organitzat per Petit Món. Sound of silence al violí i el poema que transcric tot seguit. Una experiència preciosa.

Com un ocell

Com un ocell en la nit,
            amb la fosca que tot abraça,
                        i tu sentint el fred,
                        la tristesa,
                        l’angoixa,
                        la por.
            Sentint-te sol.
            Sol.
 
Fins que, tot d’una, un primer raig de sol
            –de sol!–
            es filtra a través de la finestra.
                        I el sents a la pell.
                        I sents la llum,
                        el caliu,
                        la tendresa,
                        l’esperança,
                        l’amor.
            I se’t dibuixa un somriure als llavis.
 
Perquè l’amor és el què,
                             el com,
                             el quan,
                             l’on.
L’amor que travessa els murs
                             i va directe al cor.
           
I aleshores tanques els ulls,
            desplegues les ales
                        i emprens el vol com un ocell a l’alba.
            Desplegues les ales
                        i emprens el vol.
                                                  Com un ocell a l’alba.
 
David Vila i Ros

La veu al Certamen Coreogràfic de Sabadell, un cop més

Ahir va tenir lloc el XVI Certamen Coreogràfic de Sabadell, organitzat per Petit Món, i un cop més vam participar en la locució de presentació de les companyies. I m'agrada tant! Petites col·laboracions que fan il·lusió.

Terratteràpia

Estava veient tranquil·lament la fantàstica obra Terratteràpia de Petit Món i, de cop, entre citacions de Nietzsche, Henry Ford i René Descartes, sento unes paraules que em sonen. I sí, era el meu conte Autoodi, de Roba estesa. I no sabeu la il·lusió que em va fer. Gràcies, artistes, per fer-me'n part!

En off al Certamen Coreogràfic de Sabadell

No vaig poder assistir al Certamen Coreogràfic de Sabadell però vaig aportar-hi un granet de sorra traduint de l'espanyol i de l'anglès els textos de presentació de les companyies i posant-hi la veu en off juntament amb la Noelia. Endavant, Petit Món!

Petit Món i el Dia Internacional de la Dansa

Avui és el Dia Internacional de la Dansa i des de Petit Món hem fet aquest vídeo. I una pregunta: per què soc (gairebé) l'únic home que hi surt?

Do-re-mi, fes-ho per tu, fes-ho per mi

Petit Món hem fet un vídeo sobre el confinament basat en la feina que estem fent amb el teatre familiar. Si us fa gràcia, el podeu veure tot seguit.

Vila & Vila i la cadira a Terrassa

5 representacions de Vila & Vila i la cadira en 4 setmanes i 3 espais diferents amb 2 bojos a l'escenari i 1 únic objectiu: convertir el teatre-dansa de l'absurd en una eina revolucionària. I sí, no ho reconeixeré en públic, però els espectadors d'ahir a la Qollusala de Terrassa van ser espectaculars.

Cultura solidària

Dissabte i diumenge Petit Món va omplir l'auditori de Sant Oleguer per recollir fons per la marató. Música i dansa per una causa solidària. I 1.479 € recaptats. Un agraïment a totes les persones que ho van fer possible.

Petit Món

Petit Món, la companyia de teatre-dansa fundada per la Laia Vila, productora dels espectacles Tots som petits prínceps i Emociona't on he pres part, que ens ha servit per engegar Vila & Vila i la cadira, que organitza el Certamen Coreogràfic de Sabadell amb el qual he col·laborat traduint i corregint textos. Una colla de gent subversiva, sí. Aquí en teniu la pàgina, per si voleu seguir-la. I aquí sota en teniu la junta.

Emociona't, de nou

Hi ha fotos que capten l'essència d'un instant. Com aquesta d'ahir, durant la representació d'Emociona't, aquest cop per recaptar fons per l'associació AMOH. Gràcies a totes les persones que vau omplir el teatre. La cultura és solidaritat.

Podeu veure l'espectacle aquí:

Una miqueta de dansa

Jo tampoc no ho entenc, però ahir vaig ser a l'escenari del dia internacional de la dansa a Sabadell ballant amb Petit Món. Amb la Noelia, la Marina i l'Estel.

Emociona't

Tot allò que fem amb amor pren una altra dimensió. I ahir l'escenari desbordava d'amor. Emociona't, l'espectacle sobre les emocions que hem fet amb Petit Món per recaptar fons per a la casa d'acollida que l'ONG Ambessa està construint a Etiòpia, va omplir el teatre en dues funcions successives (i dissabte 26 vam repetir-lo un cop més!) i el públic va desbordar de somriures i solidaritat. Amb la Noelia, la Marina, l'Estel. I amb la Laia. I amb el Roger. I amb tots els amics i amigues que hi van prendre part. Gràcies per fer-ho possible.

Tots som petits prínceps, de nou

Doncs diuen que sí. Que ahir dissabte vam tornar a fer el taller musical Tots som petits prínceps -amb la Noelia, la Marina, l'Estel i tota la colla- i que va agradar d'allò més. Ah, i es van recaptar 1.617,29 € per construir una casa d'acollida a Etiòpia. Ja ho diuen, que la cultura pot ajudar a canviar el món.

Tots som petits prínceps

No, jo tampoc no ho entenc. Però dissabte vaig acabar fent de fanaler en el musical El petit príncep que la companyia Petit Món de Sabadell va representar per a la Marató de TV3. Amb la Marina -i la Noelia, tot i que no vam compartir escena; bé, i gairebé amb l'Estel, que se'l va aprendre de memòria-. I això. Que l'essencial és invisible als ulls. Oi?

Vídeo de l'espectacle.