Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris com un ocell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris com un ocell. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de maig del 2024

Retalls de vida

L'amiga Berta Gusi acaba d'engegar una iniciativa d'allò més bonica, My Moment Box, en què prepara capses personalitzades amb tot de detalls, des d'espelmes i cremes fins a xocolata i, sí, un llibret. I aquí és on sorgeix Retalls de vida, una antologia de butxaca amb contes meus procedents de Ni ase ni bèstia, Verba, non facta, Roba estesa i La revolta de Cramòvia i altres contes i poemes de Blens de gasalla i de Finestres i l'inèdit Com un ocell. Si voleu fer un regal ben original a algú especial, no ho dubteu. Busqueu-la a Instagram i segur que us poseu d'acord!

diumenge, 12 de maig del 2024

Com un ocell, il·lustrat

Ha estat un honor que el poema Com un ocell, il·lustrat per la Cristina Bueno, fos regalat a l'acte de presentació del Barnahus de Badalona, el centre d'atenció a menors que han patit violència sexual. Gràcies per la confiança, Roger Segura. I tota l'energia per la feina que feu.


dimarts, 15 de febrer del 2022

Com un ocell

Diumenge, amb la Marina, vam prendre part en l'acte per la Marató organitzat per Petit Món. Sound of silence al violí i el poema que transcric tot seguit. Una experiència preciosa.


Com un ocell

Com un ocell en la nit,
            amb la fosca que tot abraça,
                        i tu sentint el fred,
                        la tristesa,
                        l’angoixa,
                        la por.
            Sentint-te sol.
            Sol.
 
Fins que, tot d’una, un primer raig de sol
            –de sol!–
            es filtra a través de la finestra.
                        I el sents a la pell.
                        I sents la llum,
                        el caliu,
                        la tendresa,
                        l’esperança,
                        l’amor.
            I se’t dibuixa un somriure als llavis.
 
Perquè l’amor és el què,
                             el com,
                             el quan,
                             l’on.
L’amor que travessa els murs
                             i va directe al cor.
           
I aleshores tanques els ulls,
            desplegues les ales
                        i emprens el vol com un ocell a l’alba.
            Desplegues les ales
                        i emprens el vol.
                                                  Com un ocell a l’alba.
 
David Vila i Ros