Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris com un ocell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris com un ocell. Mostrar tots els missatges
dimecres, 22 de maig del 2024
Retalls de vida
L'amiga Berta Gusi acaba d'engegar una iniciativa d'allò més bonica, My Moment Box, en què prepara capses personalitzades amb tot de detalls, des d'espelmes i cremes fins a xocolata i, sí, un llibret. I aquí és on sorgeix Retalls de vida, una antologia de butxaca amb contes meus procedents de Ni ase ni bèstia, Verba, non facta, Roba estesa i La revolta de Cramòvia i altres contes i poemes de Blens de gasalla i de Finestres i l'inèdit Com un ocell. Si voleu fer un regal ben original a algú especial, no ho dubteu. Busqueu-la a Instagram i segur que us poseu d'acord!
Etiquetes de comentaris:
blens de gasalla,
com un ocell,
finestres,
la revolta de cramòvia i altres contes,
microcontes,
ni ase ni bèstia,
poesia,
retalls de vida,
roba estesa,
verba non facta
diumenge, 12 de maig del 2024
Com un ocell, il·lustrat
Ha estat un honor que el poema Com un ocell, il·lustrat per la Cristina Bueno, fos regalat a l'acte de presentació del Barnahus de Badalona, el centre d'atenció a menors que han patit violència sexual. Gràcies per la confiança, Roger Segura. I tota l'energia per la feina que feu.
Etiquetes de comentaris:
acció social,
com un ocell,
literatura,
poesia
dimarts, 15 de febrer del 2022
Com un ocell
Diumenge, amb la Marina, vam prendre part en l'acte per la Marató organitzat per Petit Món. Sound of silence al violí i el poema que transcric tot seguit. Una experiència preciosa.
Com
un ocell
Com un ocell en la nit,
amb la fosca que tot abraça,
i tu sentint el fred,
la tristesa,
l’angoixa,
la por.
Sentint-te sol.
Sol.
Fins que, tot d’una, un primer raig de sol
–de sol!–
es filtra a través de la finestra.
I el sents a la pell.
I sents la llum,
el caliu,
la tendresa,
l’esperança,
l’amor.
I se’t dibuixa un somriure als llavis.
Perquè l’amor és el què,
el com,
el quan,
l’on.
L’amor que travessa els murs
i va directe al cor.
I aleshores tanques els ulls,
desplegues les ales
i emprens el vol com un ocell a l’alba.
Desplegues les ales
i emprens el vol.
Com un ocell a l’alba.
David
Vila i Ros
amb la fosca que tot abraça,
i tu sentint el fred,
la tristesa,
l’angoixa,
la por.
Sentint-te sol.
Sol.
–de sol!–
es filtra a través de la finestra.
I el sents a la pell.
I sents la llum,
el caliu,
la tendresa,
l’esperança,
l’amor.
I se’t dibuixa un somriure als llavis.
el com,
el quan,
l’on.
L’amor que travessa els murs
i va directe al cor.
I aleshores tanques els ulls,
desplegues les ales
i emprens el vol com un ocell a l’alba.
Desplegues les ales
i emprens el vol.
Com un ocell a l’alba.
Etiquetes de comentaris:
com un ocell,
cultura,
música,
petit món,
poesia,
solidaritat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

