La drecera de les flors taronges vers la fressa d'estiu (Vuit del vespre), el vídeo

I aquesta és la segona lletra que vaig escriure per a Saiaia, La drecera de les flors taronges vers la fressa d'estiu (Vuit del vespre).

Un despertador, el vídeo

Saiaia, el grup de fusió de l'amic Ferran amb el qual vaig col·laborar fa uns quants anys, escrivint-los algunes lletres, està publicant a YouTube les cançons de la seva maqueta. I ja és aquí el de la cançó Un despertador. Pareu bé l'orella!

414 Quatre-centes catorze a Castellar del Vallès

Ahir vam tenir l'honor de participar en el recital de presentació del llibre 414 Quatre-centes catorze, d'en Jordi Roig, a l'Alcavot de Castellar del Vallès. L'acte va ser presentat per l'amiga Cristina Company i va comptar amb la participació de l'Andreu Roig a la guitarra i la Núria Vinyals al violí, que van fer-hi una aportació musical preciosa. Per part nostra, vam recitar relats, microtextos i aforismes del llibre, i vam voler fer-ho a la nostra manera. Un vermut preciós ple de literatura i música. Gràcies per comptar amb nosaltres.

En el concert de Corrandes són corrandes

Encara flotant després d'haver pogut participar en el concert d'aniversari i de presentació del nou disc de Corrandes són corrandes al Centre d'Art Tradicionàrius de Gràcia, a Barcelona. Vam compartir, en forma de cuplets dels Pastorets i de corrandes de Viladecavalls, uns versos escrits per la Jess (els teniu tot seguit), vam dinamitzar l'inici d'una de les cançons al crit de "la jornada de vuit hores és una cosa legal!" i vam acabar cantant part de les nostres Corrandes llenguaferides en el cant final. I tot plegat en una sala ben plena que va cantar i ballar amb tota l'energia. Gràcies, companys, per comptar un cop més amb nosaltres, i enhorabona!

Vet aquí la bella història

d'un grupet ben peculiar,

trobadors de la paraula

ballant el cant popular.

Som aquí per fer-la grossa,

un esbarjo ben parit.

Benvinguts, doncs, a la gresca,

que això serà divertit!

Llenguaferits al Correllengua de Santa Coloma de Gramenet, amb Corrandes són corrandes

Ahir vam tornar al Correllengua, aquest cop a Santa Coloma de Gramenet i amb Corrandes són corrandes!

L'acte a Infograma.

L'acte al web del CPNL.

Llenguaferits a La meitat en són mentida

Els amics de Corrandes són corrandes estan a punt de treure el seu tercer disc, titulat La meitat en són mentida, i ens han demanat que us animem a col·laborar-hi. I aquest és el vídeo que els hem preparat. Us hi animeu?

Corrandes llenguaferides

Per al nostre vídeo número 100 vam escriure la lletra de les Corrandes llenguaferides, una cançó amb la melodia de les Corrandes de Viladecavalls i que vam tenir el goig de cantar amb Corrandes són corrandes. Doncs bé, ens plau presentar-vos-en el videoclip, enregistrat a L'Alcavot de Castellar del Vallès. Esperem que en gaudiu i, si el voleu compartir, és tot vostre! I que la llengua alci el vol com un ocell!

Corrandes llenguaferides

 

Aquest món és ple de llengües,

cadascuna diferent.

Ens serveixen per entendre’ns

i pel lliure pensament,

ens fan sentir part d’un poble

i ens ajuden a integrar.

Les llengües són perspectives

per parlar del que al món hi ha.

 

Tot s’omple de fatalistes

quan xerrem del català,

p’rò si no som optimistes

ja ningú no l’aprendrà.

El que hem de fer és parlar-lo

a tota hora i amb tothom,

un somriure i via fora!,

i les coses pel seu nom!

 

Vet aquí una breu estrofa

per parlar d'aquest parell.

Un d'aquí, una de fora,

però catalans d'alt nivell!

Ella vinguda de França,

ell nascut a Sabadell,

pel català l'esperança

que alci el vol com un ocell!

 

Jessica Neuquelman & David Vila i Ros, Llenguaferits

Un univers de llengües: 26. Cançons en altres llengües!

Dijous vam tornar a la Xarxa, aquest cop per descobrir cançons en llengües minoritàries i/o minorades d'arreu del món. Voleu mirar d'endevinar-les? Som-hi!

Llenguaferits #100: vídeo 100, vídeo decent!

Llenguaferits, ens fa una il·lusió immensa compartir amb vosaltres el nostre vídeo número 100! Gràcies per fer-ho possible! I, per celebrar-ho, us cantem una cançó amb Corrandes són Corrandes! Sí, ja són aquí les corrandes llenguaferides!

Do, re, mi

Que bonic, veure-les actuar, cantar, ballar, tocar el violí i fins i tot presentar Do, re, mi, la nova producció de la companyia Petit Món. I que bé, haver-hi pogut contribuir traduïnt dues cançons de la pel·lícula The sound of music de l'anglès al català i escrivint l'escena dels soldats, referència a Cramòvia inclosa!

Maria

Salta i crida,

tot fora mida.

I a més fa com si res!

Balla un vals a cada sala,

xiula quan baixa l’escala.

I té rínxols als cabells

amagats sota la còfia!

Canta i tot al mig del claustre.

I no arriba mai a l’hora!

Però és tan bona i pietosa...

Però és que sempre arriba tard

menys a l’hora de dinar!

No vull haver-ho de dir

però ens haurem de posar ferms.

La Maria no hauria d’estar al convent!

Però vull dir una cosa a favor seu:

a mi em fa molt riure.

Però què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler atrapar els núvols o el vent.

Què en podem fer d’algú com la Maria?

És inconformista!

Ingovernable!

Indomable!

Tantes coses que li hem de fer entendre,

i tantes coses que hauria de canviar.

Com fem que pari quieta

i que escolti què diem?

Com podem atrapar una ona del mar?

Però què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler agafar la Lluna amb les mans.

Amb ella estic confusa,

fora de mi, i no és excusa,

però no sé mai ben bé què faig ni on sóc.

És que no saps mai on para,

si s’escapa o s’amaga...

Si és un encant...

Un dimoni!

Un xaiet...!

Faria bo el més dolent,

tornaria boja la gent.

Un huracà, un tifó, un tornado, un cicló!

Amable

però salvatge.

Un misteri.

Un infant.

Quin maldecap!

És un àngel!

Una noia.

Però què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler atrapar els núvols o el vent.
Què en podem fer d’algú com la Maria?

És inconformista!
Ingovernable!
Indomable!

Tantes coses que li hem de fer entendre,

i tantes coses que hauria de canviar.
Com fem que pari quieta

i que escolti què diem?
Com podem atrapar una ona del mar?
Oh, però i què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler agafar la Lluna amb les mans.

Do, re, mi

Do, l’hora de la cançó,

Re, que re ens pot aturar,

Mi, per mi, per tu i per tots,

Fa, fa molt qui molt somriu,

Sol, o pluja però endavant,

La, revolta ja és aquí,

Sí, que només sí és sí,

I que torni a començar!

Llenguaferits #86: parlem de cançons amb una convidada molt especial!

Diuen que hem parlat de cançons amb la Dàmaris Gelabert!

Com un ocell

Diumenge, amb la Marina, vam prendre part en l'acte per la Marató organitzat per Petit Món. Sound of silence al violí i el poema que transcric tot seguit. Una experiència preciosa.

Com un ocell

Com un ocell en la nit,
            amb la fosca que tot abraça,
                        i tu sentint el fred,
                        la tristesa,
                        l’angoixa,
                        la por.
            Sentint-te sol.
            Sol.
 
Fins que, tot d’una, un primer raig de sol
            –de sol!–
            es filtra a través de la finestra.
                        I el sents a la pell.
                        I sents la llum,
                        el caliu,
                        la tendresa,
                        l’esperança,
                        l’amor.
            I se’t dibuixa un somriure als llavis.
 
Perquè l’amor és el què,
                             el com,
                             el quan,
                             l’on.
L’amor que travessa els murs
                             i va directe al cor.
           
I aleshores tanques els ulls,
            desplegues les ales
                        i emprens el vol com un ocell a l’alba.
            Desplegues les ales
                        i emprens el vol.
                                                  Com un ocell a l’alba.
 
David Vila i Ros

Recomanacions musicals a Semifusa TV

Els amics de Semifusa TV em van demanar que recomanés dos discos, i aquestes són les propostes (personalíssimes!) que els vaig fer (a partir del minut 6). Espero que us agradin!

Llenguaferits per Sant Jordi a Ràdio Sabadell

Els amics de Ràdio Sabadell ens van demanar que expliquéssim què és per a nosaltres Sant Jordi i que recomanéssim una cançó i això és el que vam dir.

La Companyia MINIMíssimA, l'àlbum

 

Després de la maqueta, la Companyia MINIMíssimA acaba de publicar el seu primer àlbum, que inclou, també, la versió musicada del meu conte El senyor del castell, del llibre Roba estesa. Escolteu i gaudiu la música d'arrel! I si en voleu saber més, podeu fer-ho en aquesta notícia de l'Enderrock, en aquesta altra o bé en aquesta ressenya a Serra d'or:

L'hivern a Cramòvia a Sabadell

Vespre preciós ahir a l'Àgora, amb L'hivern a Cramòvia. La cultura és segura. I necessària.

L'hivern a Cramòvia a Sentmenat

Ahir vam estrenar L'hivern a Cramòvia a la biblioteca de Sentmenat, amb la sala plena, totes les mesures de seguretat necessàries i els assistents, no cal dir-ho, amb mascareta. Cançons i contes, absurd, compromís i molt d'amor. Gràcies.

Compartint un conte d'un llarg hivern

Ahir Un tal Pere va presentar el nou disc, a Terrassa, i em va convidar a l'escenari a llegir un conte. Va ser La cançó, de La revolta de Cramòvia i altres contes, acompanyat amb la seva música.

Un llarg hivern

Un tal Pere acaba de publicar el seu nou àlbum, Un llarg hivern, que inclou, entre d'altres grans cançons, I penses que no, la peça musicada del meu conte Però saps que sí, del llibre Roba estesa. Escolteu-lo i gaudiu-ne!

 

 

L'àlbum a Serra d'or:

I penses que no

El conte Però saps que sí, de Roba estesa, ens parla d'aquells instants en què t'adones que la bellesa, la passió, la inconsciència, la irracionalitat i tot allò que no saps explicar és, ras i curt, allò que compta. Allò que, en una paraula, anomenem amor. Que sí. Que d'això va tot plegat. D'estimar.

I és per això que em fa una il·lusió indescriptible que Un tal Pere, amic i company d'aventures artístiques, hagi musicat d'una manera preciosa el conte i l'hagi inclòs en el seu nou àlbum Un llarg hivern amb el títol I penses que no. Espero que en gaudiu.

Nota de premsa.

Notícia al Diari de Sabadell.