La reivindicació i la creació, tal com vaig comentar a la presentació del bloc, són per a mi dues vies ben complementàries per avançar devers la normalitat nacional. I si bé generalment centro la meva tasca en la reivindicació, de tant en tant m’agrada perdre’m en l’irracional món de la creació. Això vaig fer quan en Ferran C. Ugas, amic i mestre, va proposar-me d’escriure lletres per a les cançons del seu grup de fusió, Saiaia. Malgrat que el grup ja va dissoldre’s, vaig tenir el plaer i el privilegi d’escriure’n un parell. Aquesta n’és una. Sense pretensions, l’amor amb un rerefons oníric.
Ah, i aquí podeu sentir-la: Un despertador.
Un despertador
Un despertador s'interposa entre tu i jo
a tres quarts de nou.
Un despertador s'interposa entre tu i jo
des de l'ull de bou.
Un despertador s'interposa entre tu i jo
a un terç de set.
Un retolador traça somnis de colors
i un llambrec xamós.
Un despertador s'interposa entre tu i jo,
un quatre de vuit.
Un acotxador fa l'aleta galanxó,
amb folra i tot.
Anys enllà dos camins
van retrobar el far,
meandres mar endins
resten oblidats.
Bes de vent,
capvespres d’argent,
les dreceres van menant-nos
vers un nou matí.
Vers un nou delit.
Un despertador s'interposa entre tu i jo
a tres quarts de nou.
Un despertador s'interposa entre tu i jo
des de l'ull de bou.
Un despertador s'interposa entre tu i jo
a un terç de set.
Un retolador traça somnis de colors
i un llambrec xamós.
Un despertador s'interposa entre tu i jo,
un quatre de vuit.
Un acotxador fa l'aleta galanxó,
amb folra i tot.
Anys enllà dos camins
van retrobar el far,
meandres mar endins
resten oblidats.
Bes de vent,
capvespres d’argent,
les dreceres van menant-nos
vers un nou matí.
Vers un nou delit.
Recordo perfectament el dia que et vas llevar cantant la frase del despertador, i mira ara després d'uns anys ha passat a ser una cançó amb un toc surrealista i molta poesia! Així com ets tu... m'agrada molt, ja ho saps. Petons.
ResponEliminaNoelia
Si senyor! A mi també m'agrada és ben agradable!
ResponEliminaRecords!
Jordi
Nena, Noèlia, mira quines coses més maques que inspires!!!! Ara va i també és poeta, el col·lega... ai, Deivit, ets una box de surprises... :-P
ResponEliminapetonàs!!!
sandra
Molt bé David. Tot i haver-lo escoltat sovint musicat, ens ha agradat molt poder-lo llegir al bloc.
ResponEliminaEnhorabona i que malgrat la boira sempre hi puguis veure molt clar.
Petons
Àngels i Manel
jajajajaa!! m'he rigut mooooooolt!! quina part de culpa va tenir la cançò en la disolució del grup Saiaia??
ResponEliminaeltontudeldia