dijous, 30 de juny de 2022

dimarts, 28 de juny de 2022

El fil [in]visible del català

Si volem salvar el planeta no n’hi ha prou amb tenir consciencia mediambiental; hem de passar a l’acció i reduir, reciclar, reutilitzar. Si volem una societat més justa no n’hi ha prou amb tenir consciència social i de gènere; hem de rebutjar qualsevol mena de discriminació i fomentar la cultura del respecte i la igualtat. I si volem que el català sigui una llengua plenament normal no n’hi ha prou amb tenir consciència lingüística; l’hem de fer servir sense complexos, tothora i amb tothom. I és que els estudis ens indiquen que el coneixement del català augmenta, però que el seu ús social baixa, fruit d’un hàbit fortament arrelat: la immensa majoria dels catalanoparlants canvien al castellà quan pensen que l’interlocutor potser no els entendrà. Un color de pell, una manera de vestir, un accent diferent o fins i tot el fet que l’altra persona no s’expressi d’entrada en català ja és un motiu suficient per canviar de llengua. Però què percep aquesta altra persona, especialment si és nouvinguda?

Catalunya és un territori ric i divers on es parlen més de 300 llengües. És una terra d’acollida, de fluctuacions de gent i de cultures on cadascuna de les llengües és fruit de l’arribada d’un catalanoparlant “hipotètic” (fem servir aquest adjectiu a consciència). Qui emprèn el viatge cap a un nou país espera una nova vida, definitiva o temporal. Sigui voluntari o no, el canvi de lloc implica tot un reguitzell de decisions, una de les quals és l’aprenentatge d’una llengua nova. Si ens centrem en el català, partim d’unes dades positives: més d’un 73% dels nouvinguts arribats a començaments d’aquest segle tenien una primera llengua de la família romànica. Per tant, la comprensió del català no hauria de ser un problema, atès que el nouvingut no deixa de ser, en gran part, un germà lingüístic. De fet, hauria de ser més fàcil aprendre català per a un francès que no pas per a un coreà. I això no vol dir que aprendre una llengua sigui una fita impossible per a nouvinguts d’altres famílies lingüístiques, ans al contrari, el vessant diferenciador i gairebé exòtic pot atraure i representar també un al·licient. Tot depèn de l’individu, de l’hipotètic catalanoparlant que arriba a casa nostra (la qual serà, també, casa seva, no ens n’oblidem).

És cert, però, que no tothom disposa de les mateixes eines a l’hora d’aprendre una nova llengua. El grau de motivació, de sensibilitat o d'interès varia d’un parlant potencial a l’altre, però aquesta condició ens és desconeguda a l’hora d’encetar una primera conversa. Què ens impedeix, doncs, parlar d’entrada en català, la llengua pròpia del territori? Aquest hàbit de canviar de llengua és, ja ho sabem, conseqüència de segles de repressió, de l’autoodi i d’un complex lingüístic que fan que (inconscientment, tot sigui dit) ens adrecem en una altra llengua (en castellà, o fins i tot en anglès!) a una persona “de fora”. Arribats a aquest punt, cal aclarir que no hi ha cap animadversió envers l’ús del castellà (tant de bo poguéssim parlar totes les llengües del món!), però si nosaltres no parlem català a la gent nouvinguda, qui ho farà?

Posem-nos a la pell del nou català, que ha d’enfrontar-se a moltes dificultats, com la qüestió de la llengua a l’hora de comunicar-se i de buscar feina. Aquesta persona pot sentir que ha d’aprendre català, i nosaltres l’hem d’ajudar en aquest camí. Com ho podem fer? Doncs mitjançant la visibilització de la llengua, practicant-la arreu, fent-la necessària sempre i, més que mai, amb un somriure, perquè, de fet, ens fa il·lusió compartir la llengua. Quantes vegades un catalanoparlant aplaudeix algú “de fora” que parla català? Tanmateix, a l’altre extrem de la balança, quantes persones nouvingudes es queixen de no poder practicar-lo perquè sempre els canviem de llengua? Aquesta és la gran paradoxa a la qual hem de posar solució. A banda d’un ampli ventall d’iniciatives públiques i privades imprescindibles per fomentar la llengua (cursos, voluntariat, activitats, associacions...), el simple gest de parlar català amb normalitat i amb tothom, sense distinció, hauria de ser el pal de paller de qualsevol ciutadà lingüísticament conscient. Aquest gest quotidià, que no ens hauria de costar, pot representar una gran oportunitat per a la persona nouvinguda (o que vol aprendre la llengua després d’anys al país), més que no pas un obstacle. Siguem assertius amb el nostre interlocutor i demostrem-li que sí, que compartim la llengua que estimem, que l’encoratgem i que sobretot li agraïm que hagi fet el primer pas vers el sender de l’aprenentatge del català. Perquè sabem que no és fàcil, perquè ens posem en el seu lloc i, sobretot, perquè Catalunya, els Països Catalans, són terra de tots, del català de soca-rel i del nou català que farà arrels. Acollim en la nostra llengua i amb aquest petit gest hi sortirem tots guanyant. I podrem dir, aleshores sí, que formem una comunitat diversa, integradora i unida pel fil ben visible d’una llengua comuna: el català.

 Jessica Neuquelman & David Vila i Ros, Llenguaferits

Celsona, 23-06-22

dissabte, 25 de juny de 2022

Un univers de llengües: 26. Cançons en altres llengües!

Dijous vam tornar a la Xarxa, aquest cop per descobrir cançons en llengües minoritàries i/o minorades d'arreu del món. Voleu mirar d'endevinar-les? Som-hi!

divendres, 17 de juny de 2022

Llenguaferits a Solstici

Ens ha fet tanta il·lusió que en Víctor Pàmies hagi escrit aquest article parlant d'El parlar del Vallès a la nova revista Solstici! Moltes gràcies!

dijous, 16 de juny de 2022

Un món de mots: 7. Argelagues, de Gemma Ruiz

Després d'un període sense emetre's, ahir vam tornar a Ràdio Rubí per al darrer programa d'Un món de mots. I vam parlar de novel·la històrica amb Argelagues, de la Gemma Ruiz. Si us fa gràcia, podeu escoltar-lo aquí. Gràcies, Toni, per oferir-nos la possibilitat de compartir aquest programa ple de llengua i de literatura!

dimarts, 14 de juny de 2022

De vins i de mots a Rubí

Ahir vaig ser a l'Aula d'Extensió Universitària de Rubí per parlar De vins i de mots. I el públic era meravellós!

dijous, 9 de juny de 2022

De Cramòvia a Ripollet un cop més

Dimarts vaig tornar a l'institut Palau Ausit de Ripollet a parlar de La revolta de Cramòvia i altres contes amb els alumnes de 3r d'ESO i, després de l'activitat, alguns alumnes van venir a parlar amb mi o a demanar-me que els dediqués el llibre! Ep, i aquesta setmana fan l'examen del llibre!

dissabte, 4 de juny de 2022

Històries cramovines


Dijous, a l'Alcavot de Castellar del Vallès, vam presentar amb en Josep Maria Roviralta Històries cramovines, una lectura de narracions que ens parlen de grans revoltes, i també de les petites revoltes quotidianes, plenes d'amor i d'absurd. Tota una oportunitat única descobrir Cramòvia de la mà del cònsol del país al Vallès.

divendres, 3 de juny de 2022

Llenguaferits convidats a BinomILS

Avui és el Dia de la Llengua de Signes Catalana (LSC) i les BinomILS ens han convidat a col·laborar en el seu vídeo. Guaiteu!

dijous, 2 de juny de 2022

Un món de llengües a Barcelona

Ahir vam ser a l'Aula d'Extensió Universitària Endavant Sant Martí, de Barcelona, per compartir Un món de llengües. I ens hi vam sentir tan ben acollits!

La conferència al blog de l'Aula.

dimecres, 1 de juny de 2022