Només podem dir-vos gràcies per l'acollida fantàstica que vam tenir, dimecres de l'altra setmana, a la primera presentació de Sota la figuera, a la Llar del Llibre de Sabadell. A l'editor, a la llibreria i a les persones que la vau omplir. Va ser indescriptible.
Reportatge extraordinari de Lluís Brunet!
Dilluns de la setmana passada vam dur Les llengües de Miquel Martí i Pol a la Biblioteca Josep Roig i Raventós de Sitges, i hi van assistir una bona colla d'estudiants de català del CPNL!
Una sessió extraordinària d'Un món de contes, dimarts de la setmana passada a l'Institut Laia l'Arquera de Mataró, amb alumnes de 1r.
En Pau Duran ens va fer una de les seves entrevistes fantàstiques al programa Connectats de la Xarxa, en aquest cas per parlar de Sota la figuera, i ens va encantar!
Dimarts de la setmana passada vaig tornar a l'Escola Nostra Llar per compartir, amb els alumnes de 3r, una conversa sobre Les sabates esblanades. Preguntes, propostes i moltes ganes de llegir. Gràcies al programa Autors a les aules per fer-ho possible.
Retorn a l'Institut Laia l'Arquera, dimarts passat, per una altra trobada d'Un món de contes amb alumnes de 1r d'ESO.
Doncs sí, en Guillem Plans del Diari de Sabadell ens va fer aquesta fantàstica entrevista per parlar de Sota la figuera!
Dijous de la setmana passada vam ser a l'Escola Ferreries de Tortosa per compartir una sessió d'El món dels Petits Llenguaferits amb alumnes de 2n!
Tornada, dimarts de la setmana passada, a l'Institut Laia l'Arquera de Mataró per compartir una sessió d'Un món de contes amb alumnes de 1r.
Heus aquí un home de barba blanca i
ulls d’infant que s’ha llegit el país amb els peus i amb el cor, ha dibuixat i
escrit per anar més enllà d’on el poden portar les cames i s’ha imaginat mil
aventures i les ha explicat a qui les hi ha volgut llegir. Heus aquí, també, un
boig de les paraules immers amb passió desfermada en un món oníric on
conflueixen l’absurd, l’amor i la revolta. I heus aquí, ai las!, una nova
catalana vinguda del nord de França que fa camí amb les lletres, les llengües i
les persones.
Aquest llibre és el fruit d’hores de conversa de tres amics, l’Enric Larreula, el David Vila i Ros i la Jessica Neuquelman, sota la figuera de Can Formiga. Hores de compartir els dubtes de la vida, d’aquesta i fins i tot de l’altra, i de retalls de l’experiència que cadascú porta a l’esquena. No hem parlat de tot el que ens ocupa ni preocupa, només d’allò que anava sorgint, del poc que sabem i del moltíssim que no sabem i ni tan sols intuïm. I, de tant en tant, un conte, un poema, una reflexió... Tres cors parlant-se, compartint. Per a nosaltres, eterns aprenents, ha estat una experiència indescriptible. A tots vosaltres, benvinguts sota la figuera. Que casa nostra és casa vostra si és que hi ha cases d’algú.
Dijous de la setmana passada vam ser a la FEDAC de Cerdanyola per tornar a compartir Un món de contes amb els alumnes de 4t. I aquest cop va ser especial, perquè vam comptar amb la presència d'alumnes belgues, estudiants de francès, procedents del poble flamenc d'Oostende. Tota una experiència, que ens va permetre fer una activitat completament bilingüe.
Dimecres vaig compartir Les sabates esblanades amb els alumnes de 4t de la meva escola, i fins i tot havien estat fent dibuixos de la coberta!
El dia de Sant Jordi vam tornar a compartir, amb en Rovi i l'Anton Carbonell, la ruta literària de la Colla de Sabadell, un recorregut per diversos punts de la ciutat vinculats a la seva obra. Aquest cop va ser a per als alumnes de 2n de batxillerat de l'Escola Industrial, i ens ho vam passar d'allò més bé. Falsilla, Cartipàs i companyia.
Dilluns vaig ser a l'Escola Pia de Sabadell per parlar d'El petador màgic i dels temes que hi surten -la contaminació, la deshumanització, la desaparició de llengües- i, aprofitant que l'Helena, la il·lustradora d'El Monstre Joan i els indis hi estudia, hi va treure el cap i també en vam parlar una miqueta.
Els alumnes de 1r del batxillerat artístic de la meva escola, el Col·legi Sagrada Família de Sabadell, han fet un treball consistent en agafar un microconte de Verba, non facta i convertir-lo en una fotografia. Sota el guiatge de la professora Xell Gispert, han fet una feina excel·lent i, cada dia fins a arribar a Sant Jordi, s'ha compartit una de les fotografies a les xarxes socials de l'escola, acompanyada del conte. Aquí els teniu, i esperem que us agradin!
L'autobús
L’autobús és a la parada. Dues o tres persones fan cua per pujar-hi. Toquen les tres i una munió de gent surt de les oficines de l’altra banda del carrer. Volen agafar l’autobús. Gairebé sense mirar, travessen el carrer en massa i es posen a la cua. A poc a poc van pujant a l’autobús. A dins l’aire és gairebé irrespirable. Amuntegats, els passatgers contemplen la cua inacabable. Passen els minuts. Passen les hores. Es fa de nit i hi continua pujant gent. La matinada els enxampa i la cua no s’acaba. Quan surt el sol, els més impacients comencen a neguitejar-se. “És que si no ens afanyem...”, diu algú. Però no acaba la frase, perquè toquen les vuit i la gent comença a baixar per la porta del darrere. Hora de treballar.
.jpg)
La revolta del teclat
Estava
treballant amb l’ordinador i, de cop i volta, la lletra F s’ha aixecat, ha
alçat la vista per damunt de la G i s’ha adreçat a la N. Ei, per què hi ha una
N que duu barret i no hi ha cap F que en dugui?! N amb barret? –li ha contestat
la N. Vols dir aquella que hi ha al final de la teva fila, just abans d’arribar
a la ¨´{? Sí, aquesta! Ui, no hi tinc pas res a veure, amb la Ñ! Doncs no m’ho
crec –ha aprofitat per dir la Q, que s’ho mirava amb atenció. Ni jo tampoc! –hi
ha afegit la U. En un tres i no res, les altres lletres s’han anat incorporant
a la protesta, enfurismades per aquesta discriminació. Fins que, tot d’una, la
F ha sortit del seu lloc, molt en&adada, i ha dit que allò era inadmissible
i que calia denunciar-ho. La B i la J s’hi han adherit a l’instant i ha començat
un guirigall descomunal. \o m’ho mirava am* precaució, però ara s’estan
començant a ai¬ecar totes i >a ver¿it·” és qu~ ai!í no es pot tre\alla?. A%gú
t; un alt:;e or·in|ador???
.jpg)
Sense paraules
Viatja d’un país a l’altre,
contempla tots els paisatges, gaudeix d’incomptables postes de sol, admira mil
obres d’art, flaira l’enèsim perfum, escolta milions de cançons, tasta les
menges més exòtiques. Fins que un dia la veu, banyant-se nua en el riu, i
comprèn que per fi l’ha trobat.
.jpg)
Tomàquet
Van convidar-lo a sopar en un restaurant de cuina d’autor i, tan bon punt veié aquell plat immens amb un minúscul tomaquet al bell mig, exigí que li portessin immediatament l’accent que hi faltava. I és que, si no hi havia d’haver gens de varietat, com a mínim que hi hagués quantitat.
.jpeg)
Peix al cove
Quan
va tenir tot el peix al cove va adonar-se que, fet i fet, preferia un bon
cistell ple de rovellons.
.jpg)
Papers
Quan el líder republicà guanyà les eleccions amb una majoria aclaparadora, no ho dubtà ni un segon i es féu coronar emperador. La reacció de l’oposició no es féu esperar. Els monàrquics demanaren la restauració immediata de la legitimitat republicana, els ecologistes incendiaren un bosc als afores de la capital per poder-hi fer una acampada de protesta, l’esquerra revolucionària exigí la intervenció dels antiavalots i els pacifistes feren un atemptat davant del palau presidencial. Els feixistes decidiren agafar un llibre.
.jpg)
Cartes
Griselda
Riera? El nom no em sonava de res, però era evident que anys enrere ens havíem
enviat cartes. Aquell sobre mig esgrogueït que acabava de trobar, tot remenant
papers vells, n’era la prova. Encuriosida, vaig començar a llegir-la. Em
parlava dels músics que escoltava, dels escriptors que llegia, i d’una trobada
de joves on volia assistir i a la qual, em deia, li agradaria que jo també
anés. Griselda? Griselda d’Alella? Sí que havia estat a Alella, a la meva època
a l’esplai, però Griselda... Res de res. Calla, vaig dir-me, la buscaràs a les
xarxes socials. Griselda Ribes, Griselda Ricomà... Griselda Riera! D’Alella!
Havia de ser-ho. Cap foto, però. Una noia discreta, vaig pensar. I ara què?
Doncs li enviaria un missatge privat, sí. Per si el meu nom no li deia res, li
vaig explicar que era una noia de Terrassa, que havia trobat una carta seva,
antiga, i que havia tingut ganes de reprendre el contacte. Van passar uns
quants dies i la resposta no arribava. Fins que un dilluns, en obrir el compte,
vaig trobar-me el seu missatge. Sabia qui era, guardava les meves cartes –es
veu que en tenia més d’una– i, deia, tenia ganes de tornar-me a veure. Vam
quedar per aquell divendres, a Alella.
El
trajecte fins al Maresme se’m va fer llarg. Em sonaria la seva cara, quan la
veiés? Palplantada davant del seu portal, encara vaig esperar uns segons abans
de trucar, repassant les frases que faria servir per trencar el gel. El timbre,
estrident, va trencar el silenci. A l’instant vaig sentir el so d’unes passes
baixant apressades l’escala, un baldó que s’obria i unes paraules que ho van
explicar tot. Benvinguda a casa. La Griselda Riera era jo.
.jpg)
Roda el món
L’adúltera potencial està farta del
seu home. L’adúltera s’embolica amb un suec que és de vacances al país.
L’adúltera s’embolica amb un noi ebrenc que està estudiant a la ciutat.
L’adúltera s’embolica amb el veí del primer. L’adúltera es divorcia del seu
home. L’adúltera es casa amb el veí del primer. L’adúltera s’embolica amb el
seu ex. L’adúltera és feliç. Amb el seu ex.
.jpg)
Mirades
Se
li descordà el rellotge i li caigué a terra i ella, que passava pel seu costat
en aquell instant, s'ajupí a collir-l'hi. I quan les seves mirades es creuaren,
el temps s'aturà.
.jpg)
Una acollida absolutament indescriptible, diumenge al Centre Agrícola i Social del Pla del Penedès, on vam anar a compartir Entre nosaltres!
Dissabte vam ser a l'escenari incomparable del claustre del Monestir de Sant Llorenç de Morunys per compartir, en el marc del Festival Litenatura, Entre nosaltres.
