Heus aquí la glosa que en Jaume Aulet ha dedicat a La llengua i tu!
El català no serveix de res. Per què
ens obsedim a continuar parlant una llengua amb només deu milions de parlants
quan podem fer-ho en castellà, que diuen que en té uns 600 milions? L’argument
sembla sòlid, sí, si no fos perquè, posats a parlar en una llengua útil,
cap altra no supera l’anglès, amb uns 1.500 milions de parlants. Vist així, let’s
all speak in English i avall. O potser resulta que les llengües serveixen
per alguna cosa més que comunicar-nos?
D’entrada, és innegable que la
primera funció que els atribuïm és la de capacitar-nos per entendre’ns. Jo
m’adreço a vosaltres en una llengua, vosaltres la sabeu, ens podem entendre. Ergo,
com més parlants tingui, més opcions de comunicació se’ns obren i, per tant,
més útil ens és. Aleshores, si vull donar a conèixer una empresa o un projecte
personal, tot sembla indicar que fer-ho en una llengua a bastament parlada ens pot
fer arribar a més gent. I si bé és cert que una llengua amb molts parlants ens
ofereix una demanda potencial més gran, també ho és que l’oferta en aquesta
llengua és igualment més àmplia, de manera que acabarem tenint més competència.
Així doncs, el que per una banda suma, per una altra resta, ja que les
dificultats que tindrem per fer-nos un lloc seran majors que si haguéssim optat
per una de menys parlada. En conseqüència, la mida de la llengua no importa
tant...
Aleshores, si el nombre de parlants no és tan rellevant, què les dota de valor? Per començar, les llengües —imagineu tot el que ens caldria per crear-ne una des de zero!— són uns dels grans tresors de la humanitat, plenes de particularitats que les fan úniques. Cada llengua té alguna cosa per aportar al món, per petita que sigui, i el fet que la majoria de les llengües del món (entre 6.000 i 7.000) estiguin en risc de desaparèixer ens hauria de fer reflexionar. I és que sí, la diversitat, també en el terreny lingüístic, és una riquesa. I això no és tot! Quina és la millor eina de què disposem per integrar-nos en una societat? Parlar-ne la llengua. Si arribem a un territori i n’aprenem la llengua pròpia se’ns obriran portes a nivell personal i a nivell professional. La llengua ens fa sentir d’un lloc, sense que això impliqui haver de renunciar als nostres orígens. En definitiva, les llengües sumen, sempre, i en un món amb milions de persones que canvien de lloc de residència, potenciar el seu valor com a instruments d’integració ajudaria a cohesionar les societats i, per tant, frenaria, si més no en part, els discursos d’odi amb què l’extrema dreta ens inunda. Pas mal, les llengües.
I si tornem al català? Ja sabem prou que, amb uns estats espanyol i francès que fan mans i mànigues per residualitzar-lo, no anem enlloc. Ens toca continuar reivindicant, què hi farem! Però, a part, hi ha un altre gest quotidià i més senzill que pot ajudar a augmentar-ne la vitalitat: parlar-lo arreu i amb tothom. I això vol dir sempre, independentment del color de pell de l’interlocutor (no caiguem en actituds racistes), la seva procedència (ni xenòfobes) o qualsevol altre supòsit que ens pugui fer pensar que no ens entendrà. Intenteu-ho, i us endureu un munt de sorpreses agradables! El país és ple de nous catalanoparlants vinguts d’arreu que volen practicar el català i que, ai las, es troben que tothom els respon en castellà... Els ajudem? Potser d’entrada us costarà, perquè estem acostumats a canviar de llengua a la mínima, però amb pràctica, paciència i perseverança ho aconseguireu. Desprenguem-nos de prejudicis, deixem de pensar que el català és un obstacle i regalem-lo com l’oportunitat que és, l’oportunitat de sumar-se a una cultura que, com totes, ens aporta la més gran de les utilitats: ser humans. I en sabeu cap altra de millor, d’utilitat?
Publicat al Diari de Sabadell el 6 d'agost de 2026
Versió digital
.jpg)
El català, la llengua pròpia del país, és també el nostre principal tret definitori, i el més normal seria que fos també la llengua comuna de totes les persones que hi viuen, el punt de trobada de les més de 300 comunitats lingüístiques que hi conviuen. Tanmateix, la normalitat no és el nostre fort, com a poble. La llengua i tu vol ser, doncs, un espai de reflexió per ajudar a entendre la situació del català i, alhora, una eina per començar a transformar uns hàbits lingüístics que el posen en perill. Perquè sí, estem en una situació d’emergència lingüística, i tot i que hi ha molts -moltíssims!- camps en què cal posar fil a l’agulla, em permeto centrar-me en un: l’ús que fem del català en el nostre dia a dia. Per què? Doncs perquè és el que depèn, ras i curt, de nosaltres mateixos.
La llengua i tu, publicat per Voliana Edicions, ja és a punt d'arribar a les llibreries!
Guaiteu, quin goig de resum de la conferència De vins i de mots van fer a la seva memòria de curs els amics de l'Aula de Centelles!
Tot un honor, participar a la inauguració de la Llibreria Espai31 a Borredà amb el recital Entre nosaltres! La plaça del poble plena de gom a gom i un públic d'allò més participatiu! Gràcies per la confiança!
