dissabte, 6 de juny de 2009

A bots i barrals

No fa pas gaire es va fer públic un estudi sobre els blocs d’internet. Una de les dades més rellevants que aquest estudi aportava era el fet que el català ocupa la segona posició en el rànquing de les llengües més utilitzades en els blocs a nivell mundial, just rere l’anglès.

Aquesta dada, com us podeu imaginar, no va deixar indiferent ningú. Des de tribunes espanyolistes es van afanyar a constatar la procedència de l’estudi, convençuts que devia ser un encàrrec del Govern d’aquest petit país nostre. Ni de bon tros. Resulta que l’estudi havia estat realitzat als Estats Units, un país que, pel que sembla -i m’estalviaré ara tota mena de comentaris- disposa d’una solvència contrastada en la matèria. Els espanyolistes, doncs, incapaços d’entendre que el català pogués anar per davant de l’espanyol en algun camp, van haver de marxar amb la cua entre les cames. Però no només des de posicionaments clarament hostils es va rebre amb incredulitat aquesta informació. La mateixa societat catalana, amb la baixa autoestima que la caracteritza, va dubtar-ne. Tanmateix, estudis posteriors, si bé matisant lleugerament les dades, han permès constatar que el català ocupa la cinquena o sisena posició en el món dels blocs. O dit d’una altra manera, la 88a llengua més parlada del món (de gairebé 6.000) està entre les més utilitzades a la xarxa!

Aquesta dada -i moltes altres de similars, si bé no tan espectaculars- ens indiquen que el català, que els Països Catalans, estem lluny de ser una cultura minoritària. Minorada, en tot cas, pels estats espanyol i francès, però en cap cas minoritària. Ans al contrari, la nostra cultura, la nostra llengua, en definitiva, la nostra identitat, poden avançar vers la plena normalitat nacional si així ho volem. I per aconseguir-ho, ens cal continuar reivindicant i, també, ens cal continuar creant. La reivindicació és la base de la supervivència política d’un poble; la creació, és la base per a la supervivència cultural.

Així doncs, per compartir reflexions sobre el país, per reivindicar i per crear, m’he decidit a obrir aquest bloc, un més dels molts que es fan en la nostra llengua. Perquè la paraula és la forma més subtil de transgressió. Malgrat la boira.

3 comentaris:

  1. Per molts anys! Per molts anys de bon seny, d'amor per la cultura i la identitat, la pròpia i la d'altri, i per molts anys de gent que quan mira sap veure-hi més enllà de la boira.

    Neus A.

    ResponElimina
  2. Molt bé, David. M'agrada poder-te llegir quan vull. L'enhorabona.

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats i benvingut al món blogger!!
    Ja ets pots calçar, per que la feina q suposa fer un blog, i sobretot actualitzar-lo sovint, és més del q t'imagines. Temps al temps!!
    Endavant i VISCA!!!
    eltontudeldia

    ResponElimina