Animals

Petit Món va estrenar diumenge passat Animals, una obra en què participa la Marina, i el Diari de Sabadell els ha entrevistat!

6a Mostra de Teatre Breu de Sabadell

Va ser un honor indescriptible fer el pregó de la 6a Mostra de Teatre Breu de Sabadell, que organitza cada any la companyia Tres Homes Grossos i que enguany es va inaugurar divendres al Casal Pere Quart. Gràcies per confiar en mi. I endavant amb el microteatre!

La Mostra a iSabadell.

Do, re, mi

Que bonic, veure-les actuar, cantar, ballar, tocar el violí i fins i tot presentar Do, re, mi, la nova producció de la companyia Petit Món. I que bé, haver-hi pogut contribuir traduïnt dues cançons de la pel·lícula The sound of music de l'anglès al català i escrivint l'escena dels soldats, referència a Cramòvia inclosa!

Maria

Salta i crida,

tot fora mida.

I a més fa com si res!

Balla un vals a cada sala,

xiula quan baixa l’escala.

I té rínxols als cabells

amagats sota la còfia!

Canta i tot al mig del claustre.

I no arriba mai a l’hora!

Però és tan bona i pietosa...

Però és que sempre arriba tard

menys a l’hora de dinar!

No vull haver-ho de dir

però ens haurem de posar ferms.

La Maria no hauria d’estar al convent!

Però vull dir una cosa a favor seu:

a mi em fa molt riure.

Però què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler atrapar els núvols o el vent.

Què en podem fer d’algú com la Maria?

És inconformista!

Ingovernable!

Indomable!

Tantes coses que li hem de fer entendre,

i tantes coses que hauria de canviar.

Com fem que pari quieta

i que escolti què diem?

Com podem atrapar una ona del mar?

Però què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler agafar la Lluna amb les mans.

Amb ella estic confusa,

fora de mi, i no és excusa,

però no sé mai ben bé què faig ni on sóc.

És que no saps mai on para,

si s’escapa o s’amaga...

Si és un encant...

Un dimoni!

Un xaiet...!

Faria bo el més dolent,

tornaria boja la gent.

Un huracà, un tifó, un tornado, un cicló!

Amable

però salvatge.

Un misteri.

Un infant.

Quin maldecap!

És un àngel!

Una noia.

Però què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler atrapar els núvols o el vent.
Què en podem fer d’algú com la Maria?

És inconformista!
Ingovernable!
Indomable!

Tantes coses que li hem de fer entendre,

i tantes coses que hauria de canviar.
Com fem que pari quieta

i que escolti què diem?
Com podem atrapar una ona del mar?
Oh, però i què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler agafar la Lluna amb les mans.

Do, re, mi

Do, l’hora de la cançó,

Re, que re ens pot aturar,

Mi, per mi, per tu i per tots,

Fa, fa molt qui molt somriu,

Sol, o pluja però endavant,

La, revolta ja és aquí,

Sí, que només sí és sí,

I que torni a començar!

Terratteràpia

Estava veient tranquil·lament la fantàstica obra Terratteràpia de Petit Món i, de cop, entre citacions de Nietzsche, Henry Ford i René Descartes, sento unes paraules que em sonen. I sí, era el meu conte Autoodi, de Roba estesa. I no sabeu la il·lusió que em va fer. Gràcies, artistes, per fer-me'n part!

Llenguaferits #21: i el doblatge i el teatre en català?

I avui parlem del català en el doblatge i el teatre. Que sí, que som uns comediants!

Interpretant els contes

Els contes continuen fent camí. La Teresa Rodríguez, de la Casa dels Contes, està fent servir contes de La revolta de Cramòvia i altres contes i les traduccions de Perspectives per als tallers d'interpretació que fa als instituts. I nosaltres n'estem d'allò més satisfets!

Voliana Edicions

Voliana Edicions, l'editorial en què he publicat Verba, non facta, Roba estesa i La revolta de Cramòvia i altres contes, i editora dels llibres col·lectius 22 contes a la vora de la independència i Passió pel conte, en què he pres part, Taula rodona - La joia de ser catalans i La llengua dibuixada, que he prologat, i Volianes de paper, antologia en què consten un parell de contes meus, celebra el desè aniversari i ha publicat el llibre 10 anys de Voliana Edicions 2010-2020 (més que un catàleg), en què repassen totes les obres editades. Si voleu saber-ne més, no dubteu a aconseguir-lo!

Do-re-mi, fes-ho per tu, fes-ho per mi

Petit Món hem fet un vídeo sobre el confinament basat en la feina que estem fent amb el teatre familiar. Si us fa gràcia, el podeu veure tot seguit.

Entre línies

Aquesta setmana amb la Berta Gusi hem participat a l'espai Entre línies del programa Amunt el teló de Ràdio Sabadell llegint dues cartes d'amor, una de Claire Clairmont a Lord Byron i una altra del poeta anglès a Teresa Guiccioli. Un poeta eloqüent i apassionat, cínic i extravagant. Si us ve de gust, podeu escoltar-ho aquí. Esperem que us agradi!

Vila & Vila i la cadira a Terrassa

5 representacions de Vila & Vila i la cadira en 4 setmanes i 3 espais diferents amb 2 bojos a l'escenari i 1 únic objectiu: convertir el teatre-dansa de l'absurd en una eina revolucionària. I sí, no ho reconeixeré en públic, però els espectadors d'ahir a la Qollusala de Terrassa van ser espectaculars.

Vila & Vila i la cadira a la Vila de Gràcia

Bellesa, eloqüència i intel·ligència. Quan descriuen així el nostre espectacle, què voleu que diguem? Agraïment immens a la Casa dels Contes i a totes les persones que ahir la vau omplir. Vila & Vila i la cadira a la Vila de Gràcia.

Vila & Vila i la cadira a Sabadell

Tres representacions al Teatre del Sol amb les entrades exhaurides i un públic espectacular. Sabíem que Sabadell era la capital de l'absurd, però no ens pensàvem pas que ho pogués arribar a ser tant. Gràcies a tots plegats (espectadors, tècnics i mitjans de comunicació) per fer-ho possible. Vila & Vila i la cadira, i no sabem què més dir-vos.

Entrevista a Ràdio Sabadell.

Notícia al Diari de Sabadell.

Crítica d'Elvira Franch.

Al Connectats

Ahir em van entrevistar al programa Connectats de la xarxa d'emissores de la corona metropolitana. Una bona estona parlant de llengua, de literatura, d'escena, de cultura, d'educació. Si us fa, podeu escoltar l'entrevista en aquest enllaç.

Notícia a Ràdio Sabadell.

Benvinguts a Cramòvia, de nou a Terrassa

Ja hi han tornat: Benvinguts a Cramòvia ha omplert de nou i per partida doble la Qollusala de Terrassa amb els seus deliris cramovins.

I de retruc, entrevista a Ràdio Falset parlant del conte.

Petit Món

Petit Món, la companyia de teatre-dansa fundada per la Laia Vila, productora dels espectacles Tots som petits prínceps i Emociona't on he pres part, que ens ha servit per engegar Vila & Vila i la cadira, que organitza el Certamen Coreogràfic de Sabadell amb el qual he col·laborat traduint i corregint textos. Una colla de gent subversiva, sí. Aquí en teniu la pàgina, per si voleu seguir-la. I aquí sota en teniu la junta.

Emociona't, de nou

Hi ha fotos que capten l'essència d'un instant. Com aquesta d'ahir, durant la representació d'Emociona't, aquest cop per recaptar fons per l'associació AMOH. Gràcies a totes les persones que vau omplir el teatre. La cultura és solidaritat.

Podeu veure l'espectacle aquí:

Emociona't

Tot allò que fem amb amor pren una altra dimensió. I ahir l'escenari desbordava d'amor. Emociona't, l'espectacle sobre les emocions que hem fet amb Petit Món per recaptar fons per a la casa d'acollida que l'ONG Ambessa està construint a Etiòpia, va omplir el teatre en dues funcions successives (i dissabte 26 vam repetir-lo un cop més!) i el públic va desbordar de somriures i solidaritat. Amb la Noelia, la Marina, l'Estel. I amb la Laia. I amb el Roger. I amb tots els amics i amigues que hi van prendre part. Gràcies per fer-ho possible.

Winter Waltzer

La veritat és que fa il·lusió, que un grup de teatre decideixi fer un muntatge basat en els teus contes. I més si és un grup de dones -el món és seu- i són de Sabadell -sí, la capital del Vallès Occidental, de les terres catalanes i del món en general-. Gràcies, Tarongina, per convertir una pila d'històries de Verba, non facta en l'espectacle Winter Waltzer.

Taula rodona - La joia de ser catalans

Un dia vaig llegir un conte de Pere Calders i m'hi vaig quedar atrapat. M'agradaria ser escriptor, vaig dir-me. Escriptor de contes.

Un dia vaig llegir un assaig de Víctor Alexandre que parlava del país i de la llengua i vaig entendre moltes coses. M'agradaria treballar pel català, vaig dir-me. Ser dinamitzador lingüístic.

De Calders n'he llegit els llibres un cop rere l'altre, he pres part en homenatges a la seva obra i en lectures dels seus textos, l'he reivindicat a través dels meus propis llibres. Amb Alexandre hem compartit actes i reflexions i l'he citat sovint en articles i llibres.

I fa unes setmanes, Voliana Edicions em va donar la possibilitat d'escriure el pròleg de Taula rodona - La joia de ser catalans, el llibre que recull l'obra teatral inacabada de Calders i que va continuar Alexandre. Dos referents en un llibre. I un honor indescriptible per a mi.

La gota

Sota un sol radiant, l’última gota de pluja resta mig amagada a la teulada. Les cigales entonen sense parar el seu cant monòton i la gota, sentint-se insignificant, es deixa arrossegar teules avall. Quan arriba a la vora, l’omple una sensació de vertigen, però acluca els ulls –perquè les gotes tenen ulls– i es precipita al buit. Però ho fa amb tanta punteria que, en lloc de caure a terra, va a espetegar dins d’un got d’aigua ple fins dalt. I el got vessa.

El conte de Verba, non facta que Il·lús Teatre inclou en el seu espectacle Total, res.