Taula rodona – La joia de ser catalans
Pere Calders –
Víctor Alexandre
Voliana Edicions,
2015
Pere
Calders, autor de novel·les, articles, cartes, il·lustracions i, sobretot,
sobretot, mestre del conte. Un referent indiscutible de la literatura catalana,
un autor que si hagués escrit en qualsevol de les llengües dominants arreu del
planeta hauria estat àmpliament reconegut a nivell internacional. Però no. Era
català, part d’aquest poble tossut, rebel, constant. Víctor Alexandre, autor de
novel·les, articles, contes, teatre i, sobretot, sobretot, assajos. Assajos que
ens parlen d’aquest poble tossut, rebel, constant. Si el primer va ser, des de dins
del país i des de fora, un dels abanderats de la catalanitat més insubornable
en la fosca etapa del franquisme, reivindicant amb el gest, amb la paraula, el
dret a la plena normalitat de la llengua i la literatura catalanes, el segon és
una figura imprescindible per entendre la consolidació del projecte
independentista en l’actualitat.
Amb
Taula rodona descobrim el Calders
dramaturg. I el descobrim literalment, perquè el text, inacabat, i que hauria
estat la seva primera incursió en el teatre, va ser descoberta entre els papers
de l’autor. I si bé és cert que el text ens ofereix una nova perspectiva sobre
l’univers caldersià, no és pas menys ver que, en el fons, hi retrobem el
Calders de sempre, l’observador atent de la realitat que l’envolta, incisiu,
amb aquella mirada múrria que ens ofereix a través de les paraules dels seus
personatges.
Taula rodona enllaça amb La joia de ser
catalans, la part de l’obra escrita per Víctor Alexandre, i ho fa amb un
gir sorprenent, profundament caldersià: Calders deixa de ser l’autor i es
converteix, via telefònica, en un dels personatges de l’obra. Cedint l’autoria del
text a Alexandre, aquest la reprèn i se la fa seva i li dóna una continuïtat i
un final que, sense moure’s del perfecte equilibri entre realitat i absurd que
caracteritza els textos de Calders, ens recorden a l’ensems la visió crítica
que Alexandre té de molts aspectes de la catalanitat. Els debats estèrils, les
disputes internes o la incapacitat per arribar a acords desfilen per davant de
l’espectador i esdevenen un retrat satíric del país. Som un país que ha rebut
els embats genocides dels dos grans Estats veïns i que els ha resistit però
que, paradoxalment, no acaba de trobar la manera de desempallegar-se’n i
esdevenir, així, un país normal. I curiosament, els protagonistes, que
representen els nostres pitjors vicis, en lloc de despertar-nos l’animadversió,
se’ns fan entrenyables, propers i, no cal dir-ho, ens hi sentim plenament
identificats. Riure’s dels nostres propis defectes, és, sens dubte, la millor
manera d’afrontar-los.
Taula rodona – La joia de ser catalans serveix per fer palès el fil invisible que uneix, no només
aquests dos grans escriptors, sinó tot d’autors catalans de diverses
generacions, autors que s’han compromès amb la llengua i amb el país i que han
esdevingut una peça cabdal de la nostra cultura i, per tant, de la nostra
identitat col·lectiva. Per la joia de ser catalans.
David Vila i Ros
Llengua Nacional, 3r trimestre 15
