Un dia vaig llegir un conte de Pere Calders i m'hi vaig quedar atrapat. M'agradaria ser escriptor, vaig dir-me. Escriptor de contes.
Un dia vaig llegir un assaig de Víctor Alexandre que parlava del país i de la llengua i vaig entendre moltes coses. M'agradaria treballar pel català, vaig dir-me. Ser dinamitzador lingüístic.
De Calders n'he llegit els llibres un cop rere l'altre, he pres part en homenatges a la seva obra i en lectures dels seus textos, l'he reivindicat a través dels meus propis llibres. Amb Alexandre hem compartit actes i reflexions i l'he citat sovint en articles i llibres.
I fa unes setmanes, Voliana Edicions em va donar la possibilitat d'escriure el pròleg de Taula rodona - La joia de ser catalans, el llibre que recull l'obra teatral inacabada de Calders i que va continuar Alexandre. Dos referents en un llibre. I un honor indescriptible per a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada