La memòria de l'holocaust

Dimarts el Diari de Sabadell va entrevistar la Marina i l'Estel -i de retruc, breument a mi- per parlar de memòria històrica. Pell de gallina. I l'anhel que una barbàrie així no es repeteixi mai. Antifeixistes sempre.

Podeu llegir-ho aquí.

Memòria antifeixista

Ahir van col·locar-nos a la porta una stolpersteine, una llamborda de record i homenatge als deportats pel nazisme. La nostra, dedicada a Eugeni Arqués Simó, que hi nasqué i hi visqué fins que es traslladà a Barcelona i des d'on, en acabar la guerra, fou deportat i assassinat. Ahir vam posar la literatura al servei de la memòria antifeixista. Pell de gallina.

Ciutat de contes: L'arbre de colors

L'arbre de colors és un conte que ens parla de tolerància, de respecte, de cohesió, de diversitat. D'una societat oberta i integradora. D'un país millor. El podeu escoltar aquí.

Ells

Diguem-ho clar. Són feixistes. Hereus d'aquells que van assassinar Companys i Lorca, d'aquells que van voler esclafar els nostres avis i àvies, d'aquells que van enfonsar-nos en una llarga nit que encara dura. Però hi ha una cosa que no saben. Qualsevol nit pot sortir el sol. I el sol som nosaltres i es diu República.

Llar

El programa d'ahir anava de la família i la paraula que vaig triar va ser llar. I no puc evitar pensar en els milers de refugiats que han d'abandonar la seva llar i que, quan arriben a Europa, són rebutjats amb un discurs ple de tics xenòfobs. Feixisme, mai més. Solidaritat i a treballar plegats per una societat millor.

Podeu escoltar-lo en aquest enllaç.

Moltes gràcies

Dissabte vam anar al memorial de les Camposines, a la Fatarella, per assistir a l'acte d'homenatge als soldats desapareguts durant la guerra. El Josep i el Joan, germans del meu avi Àngel, ja consten a les plaques del memorial. A ells i a tots aquells que van defensar la democràcia enfront del feixisme, moltes gràcies. No us oblidem. Vau dir que no passarien, i no, no han passat.

Llengua

Avui fa 75 anys que l'Estat espanyol va afusellar el president de la Generalitat per haver defensat la democràcia. Avui l'Estat espanyol jutja l'actual president de la Generalitat per la mateixa raó. Hi ha coses que no canvien mai. L'Estat espanyol n'és una. La determinació del poble català a esdevenir una nació lliure n'és una altra. Ahir, a Cugat Ràdio, vaig triar la paraula llengua perquè el català és el millor exemple d'aquesta determinació. Per Catalunya, president Companys.

Podeu escoltar-ho en aquest enllaç.

Intoleràncies

Sóc incapaç d'entendre el racisme, la xenofòbia, el sexisme, l'homofòbia, el classisme, l'espanyolisme i totes les formes de feixisme. I espero que cap de vosaltres no me'ls pugui explicar. Curiosa paradoxa. Per defensar la tolerància, ens veiem obligats a ser intolerants amb els intolerants.

L'arbre de colors

Charlie Hebdo, l’horror de la matança, les noves formes d’organització del terrorisme, l’intervencionisme occidental als països àrabs, la ineficàcia de les polítiques europees d’integració, la solidaritat amb les víctimes dels atacs, la indiferència envers les accions de Boko Haram, els límits de l’humor, la hipocresia de dirigents polítics, l’excusa per una Patriot Act a l’europea. Sí. I la islamofòbia, la xenofòbia, el racisme i el feixisme que se’n deriven, tots ells fruits de la por. La por a allò desconegut, diferent. La por que s’esvaeix amb l’educació, la tolerància i el respecte a la diversitat.

Per tot plegat, és un luxe que el Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants (SCAI) de Sabadell m’hagi publicat el conte L’arbre de colors, amb unes il·lustracions fantàstiques del Josep Xavier Puig. Perquè fer una societat oberta, acollidora, tolerant i integradora depèn de tots nosaltres.

L'antic règim

Un cap d'estat imposat. Un govern que diu que votar és antidemocràtic. Uns tribunals a les ordres del govern. Una fiscalia al servei d'un partit. Una oposició que no s'oposa a res. Uns rupturistes que neguen una revolució pacífica. Uns mitjans de comunicació que desinformen. Un exèrcit que amenaça. Una oligarquia que ho controla tot. Algú realment pensa que el franquisme es va acabar?

Homenatjant Companys

Ahir al vespre vaig fer de narrador en un itinerari guiat per diversos punts de Sabadell vinculats al president Companys, coincidint amb l'aniversari, avui, del seu assassinat. I l'acte em va fer pensar. Em va fer pensar en un home, un advocat laboralista, compromès amb les classes treballadores, amb el seu país i amb la democràcia. Un home que, pel fet de ser president de Catalunya, va ser capturat pels nazis i executat pels franquistes.

O sigui que sí, ja sé que estem tots plegats un pèl desorientats, amb això de la consulta alternativa i la ruptura de la unitat dels partits, però no s'hi val a badar. L'oponent és un estat implacable que té entre els seus objectius la nostra assimilació econòmica, cultural i lingüística. Però nosaltres som tot un poble, un poble que es mou, un poble que enraona, un poble que vol ser lliure. Abastar l'horitzó col·lectiu és a les nostres mans, així que tots endavant!

Notícia de l'itinerari al web de Sabadell per la Independència.

Gràcies

Dos germans del meu avi van anar a la guerra i no en van tornar, víctimes del feixisme espanyolista. Van ser dos dels milers de desapareguts que va deixar la guerra. Desapareguts, sí, però no pas oblidats. Perquè dissabte, en un acte al memorial de les Camposines, a la Fatarella, els vam homenatjar. Perquè van donar-ho tot pel poble i per la classe treballadora. Perquè van cridar un cop rere l'altre que no passarien. Perquè gràcies a ells, i als nostres avis, el país és on és. Gràcies.