Vida i canvi climàtic a Ràdio Castellterçol

Divendres vaig prendre part en el debat Vida i canvi climàtic de Ràdio Castellterçol, una oportunitat per parlar de sostenibilitat i canvis de paradigma socioeconòmic. Si us abelleix, aquí ho teniu!

De Cramòvia a Ripollet un cop més

Dimarts vaig tornar a l'institut Palau Ausit de Ripollet a parlar de La revolta de Cramòvia i altres contes amb els alumnes de 3r d'ESO i, després de l'activitat, alguns alumnes van venir a parlar amb mi o a demanar-me que els dediqués el llibre! Ep, i aquesta setmana fan l'examen del llibre!

Històries cramovines a Castellar del Vallès

Dijous, a l'Alcavot de Castellar del Vallès, vam presentar amb en Josep Maria Roviralta Històries cramovines, una lectura de narracions que ens parlen de grans revoltes, i també de les petites revoltes quotidianes, plenes d'amor i d'absurd. Tota una oportunitat única descobrir Cramòvia de la mà del cònsol del país al Vallès.

De Cramòvia a Moià

Dilluns vaig ser al club de lectura de la Biblioteca de Moià per parlar de La revolta de Cramòvia i altres contes. I sempre és fascinant, compartir una estona de conversa amb lectors del llibre que t'omplen de preguntes. Tot un luxe.

Paraules de pas a TV Sabadell · Vallès

Dijous em van entrevistar a l'Informatiu de TV Sabadell · Vallès per parlar de Paraules de pas!

De Cramòvia a Gràcia

El conte L'univers

Dimarts vam ser a la llibreria Ona, de Gràcia, per presentar La revolta de Cramòvia i altres contes, i amb els assistents vam tenir un debat tan interessant sobre el conte, sobre la literatura, sobre tot plegat!

De Cramòvia a Sant Sadurní d'Anoia

Divendres vaig tornar a la biblioteca de Sant Sadurní d'Anoia, un espai que m'agrada especialment, per presentar La revolta de Cramòvia i altres contes.

La presentació i un bis al canal de la biblioteca.

Un pont és sempre un pont, o el començament d'un nou viatge a Cramòvia

David Vila i Ros (Sabadell, 1977), a banda de ser professor i dinamitzador lingüistic, és l’autor prolífic d’una llarga sèrie d’articles en el camp de la llengua i de la cultura. Fervent defensor de les llibertats en general i compromès amb diverses entitats, recorre el territori i, mitjançant conferències, programes de ràdio, recitals o presentacions de llibres, pretén transmetre la seva passió per la literatura, per les llengües i pel país.  Profundament influït per les obres d’en Pere Calders i de l’Enric Larreula, l’autor vallesenc s’ha consolidat els darrers anys com a referent en el gènere del conte, que reinvindica a través de reculls de contes afegits a una bibliografia ja extensa com per exemple Ni ase ni bèstia (2010), Verba, non facta (2014) i Roba estesa (2017) i també de contes il·lustrats, com El Monstre Joan va a l’escola (2019).

La revolta de Cramòvia i altres contes (2020) conté prop de 100 contes i microcontes distribuits en quatre apartats principats, l’un d’ell titulat “De l’obaga”, que ocupa la part central del llibre. L’autor, que d’entrada convida al lector a trepitjar amb la ment oberta el petit gran país de Cramòvia, parteix d’un postulat assumit, tan en el fons com el contingut, que llegir i escriure ens fan lliures, i que el conte pot ser una de les eines de transformació cap a un món millor.

AMOR, ABSURD I REVOLTA

Cada conte de La revolta de Cramòvia porta el segell propi de l’estil “vilanià”, hereu inconfessat per la seva humiltat d’en Pere Calders. Cada pessic de text regala al lector el seu toc d’humor, d’amor, o de revolució, junts o separats.

L’amor és un dels grans temes a l’obra d’en Vila. Transpira al llarg dels contes. L’amor pot adquirir unes dimensions camaleòniques segons les situacions, però sempre hi és. S’encarna en les recurrents (re) trobades entre el personatge en primera persona i ella, una figura desdibuixada que va agafant cada cop més nitidesa i relleu al llarg de les pàgines. El lector assisteix amb complicitat i tendresa a la recerca infatigable per part del protagonista d’ella, de la noia més bonica de la galàxia que li robarà el cor i li farà perdre la noció de les hores. La feminitat en clau de bellesa i revolta esquitxa tot l’opus. L’ànima bessona tan anhelada viatja en el mateix tren de la vida que ell però és en ocasions concretes quan es reconeixen, i presenciar les retrobades quàntiques, aquesta sèrie de rendez-vous repetits a l’infinit amb les nostres retines de lector, és pur goig.  

La sensibilitat de l’autor impregna també les històries absurdes, o millor dit, les escenes quotidianes revolucionades per un element extraordinari. La força de l’autor, fanàtic com hem comentat previament del gran Pere Calders, és assolir que s’incloguin elements màgics i inesperats en un escenari lambdà, omplert de “normalitat” i de certa rutina sense que el lector se'n sorprengui, i que acabi integrant-los com a part de la seva realitat. Així, el lector es pot trobar amb un captaire que esdevè un mag disfressat, un peix que creu que és un panet (i un panet qui creu que és un peix), una actuació dins una vinyeta d’en Tintín i un diàleg d’allò més fluid entre un humà i un alienígena una mica poca-solta. El vessant absurd té també una altra funció, contribueix a un enfocament més humanista, que permet una mirada compassiva envers els personatges. Així, el lector pot sentir una tendresa absoluta envers un pobre lladre que s’ha descuidat de portar la cara tapada en un atracament.

Perquè, de fet, els contes d’en David Vila són atemporals, i es permet fins i tot jugar amb aquest concepte, barrejant les edats i les èpoques, incloent fins i tot filòsofs antics en unes situacions de caire anacrònic.  L’autor celebra la màgia de l’instant, com càpsules d’un món sencer, fins i tot el rellotge cau de la polsera per espetegar a terra. Tampoc hi ha un espai precís, tot i que el nom de Sabadell apareix de tant en tant, però no amb tanta presència com a Les sabates esblanades, un veritable homenatge a les seves arrels. Els escenaris són més aviat indrets familiars del nostre entorn més proper, a les biblioteques, al bar o la botiga del barri, al carrer de la ciutat, al vagó d’un tren de rodalies. Tanmateix, sí que surten puntualment localitzacions concretes com València, el Montseny, Girona, París o fins i tot Nashville. L’element natura te també molt protagonisme, a través del bosc, de la pluja i de la lluna, com un refugi en l’univers oníricoreal dels mons entrecreauts.

Perquè d’això va tot plegat, de barrejar mons, d’esborrar fronteres i de franquejar murs. Sota aquest postulat resona el crit de la revolta. En Vila fa ús del conte, un gènere precís i eficaç per arribar directament a l’esperit i al cor del lector. Les contundents formulacions però no menys poètiques són com uns senyals de fum en forma de missatges per ajudar a desenvolupar al sentiment crític, o almenys a interpelar. Posa llum en la nostra obaga, la zona d’ombra que guardem dins nostre i les contradiccions i cabòries que s’hi mouen, les “pregones fondàries”. No es deixa res, abarca la denúncia del feixisme, de la guerra, del (micro)masclisme, però sempre sota el prisma de la paraula sanadora, divertida i generosa. Les reflexions sobre el poder i la libertat fan ressó a l’obra de Franckl. Som els indolents caps d’orquestra del nostre interior, i el nostre esguard decideix les notes que volem veure a la nostra pròpia simfonia. I junts, podem fer cançons de protesta.

Cal subratllar per acabar l’extraordinari exercici literari de l’autor que ens transporta al(s) seu(s) mon(s) amb una paleta de figures d’estils tot respectant i fent seus els cànons del gènere del conte. L’autor estableix una relació textual amb el lector, el qual es delecta amb les alegories, les metàfores, les personificacions, els jocs de paraula, i les referències metatextuals, fruits d’un coneixement literari profund i d’una dèria per la rigorositat en el procès de redacció.  El sabadellenc juga amb qui el llegeix, el fa actor i partícep de les aventures narrades. El llibre esdevé el pati de nens que juguen, descobreixen la vida i aprenen a estimar i a rebelar-se. I com a última original delicatessen, en Vila comparteix una cronologia del país de Cramòvia, com una mena d'autoregal, un luxe propi de l’escriptor, resultat d’un treball literari de recreació de la història d’un territori imaginari. O potser no tant, que potser ens sona familiar?

Els contes de La revolta de Cramòvia són gairebé sinestèsics, hi convergeixen els sentits, i els sentiments. Cada fragment recorregut convida a un somriure, a una onada dins del cor, a una reflexió i a cada racó de la lectura, ens pot arribar l’olor de terra mullada, la visió de la nuesa d’una esquena, la flaire de la revolució dels carrers en flames i la serenor d'una brasa crepitant. Es això, delectança de la revolta en un món divertit i ple de bellesa on sols l’amor és al capdavall la resposta.

Jessica Nequeulman parlant de La revolta de Cramòvia i altres contes

De Cramòvia a Sentmenat, telemàticament

L'últim crit en clubs de lectura. Conversa amb l'autor via telemàtica. Ahir, parlant de La revolta de Cramòvia i altres contes amb la biblioteca de Sentmenat. Gràcies, Núria Ribas, per fer-ho possible!

Beta a l'aula

Que bé, que un company faci servir el conte Beta, de La revolta de Cramòvia i altres contes, per un treball de 4t d'ESO sobre la discriminació de gènere. D'això van les revoltes.

De Cramòvia a la Bisbal d'Empordà

Ahir vam presentar La revolta de Cramòvia i altres contes a la Bisbal d'Empordà, dins del marc de la fira Indilletres. Un goig retrobar-se amb els lectors.

80 anos depois

Os fascistas entram na vila e levam-vos para a praça. Aos homens. Coloquem-se em fila, um ao lado do outro, grita o capitão. E tu, quase uma criança, obedeces. O capitão, da outra ponta da praça, começa a caminhar lentamente diante dos homens em fila. Com a pistola na mão. Um disparo no primeiro. E no terceiro. E no quinto. Um sim, um não, os homens caem a prumo enquanto os restantes não ousam mexer-se. Nesse momento, e sem reparares nisso, o homem ao teu lado agarra-te pelo ombro e troca de lugar contigo. Surpreendido, não sabes o que fazer. O capitão vai-se aproximando. Um sim, um não. E, quando chega ao pé de vocês, aponta para o homem ao teu lado e dispara. Nem sequer olha para ti. E continua a sádica caminhada. Um sim, um não.

Horas mais tarde, quando o exército franquista abandona a vila, continuas a pensar no que se passou. O que é que aquele homem pretendia? Salvar-te? Será que se tentava salvar e cometeu um erro de cálculo? Nunca vais conseguir saber. Mas, alguma coisa no teu interior diz-te que o fez por ti. Vais pensar nisso várias vezes, ao longo dos anos.

Talvez hoje, 80 anos mais tarde, ainda ao faças.

Traducció al portuguès a càrrec de Víctor Rovira i Rita Custódio del conte 80 anys després de La revolta de Cramòvia i altres contes.

De Cramòvia a Igualada

Ahir a Igualada, en una presentació fantàstica per introduir La revolta de Cramòvia i altres contes, l'escriptor Oriol Solà Prat em va definir com un "servidor de la llengua". Doncs això.

De Cramòvia a Sabadell

Encara estic flotant. Una presentació sublim de l'amic Josep Maria Roviralta. Una intervenció indescriptible del representants de Cramòvia. La llibreria plena de persones imprescindibles. Amigues que just arriben sense dormir d'un vol transatlàntic, amigues que tenen més de dues hores de camí de tornada al poble, amigues que venen corrents de treballar, amigues que han de sortir corrents per anar a un assaig. Sí, l'amor és la font de totes les revoltes. La revolta de Cramòvia i altres contes és això.

Reportatge fotogràfic de María Sánchez Pérez.

La presentació al Diari de Sabadell.

La presentació a iSabadell.

Entrevista a Ràdio Trama.

Fotomuntatge de María Sánchez Pérez:

La revolta de Cramòvia i altres contes

Contes de revoltes utòpiques (però imprescindibles). Contes de l'obaga. Contes de quan l'amor és un tren sense vies. Contes de revoltes tangibles. I sí, la revolta de Cramòvia, la història d'un país potser (i només potser) imaginari.

Doncs sí, La revolta de Cramòvia i altres contes, publicat per Voliana Edicions, ja és a les llibreries. Un recull de contes que ens parlen de grans revoltes però també, i sobretot, de les petites revoltes quotidianes, aquelles que ens fan ser qui som i, alhora, qui no som. Perquè ja ho sabeu: Cramòvia és vostra. Obriu la ment, fixeu la vista a l'horitzó i endavant. Que els carrers són en flames perquè vosaltres els enceneu.

Ressenya de Teresa Costa-Gramunt a Eix Diari.

Notícia al Diari de Sabadell.

Memòria antifeixista

Ahir van col·locar-nos a la porta una stolpersteine, una llamborda de record i homenatge als deportats pel nazisme. La nostra, dedicada a Eugeni Arqués Simó, que hi nasqué i hi visqué fins que es traslladà a Barcelona i des d'on, en acabar la guerra, fou deportat i assassinat. Ahir vam posar la literatura al servei de la memòria antifeixista. Pell de gallina.

Cafè Liberdade a Sabadell

Gràcies a totes les persones que aquest cap de setmana heu omplert el Cafè Liberdade a la biblioteca del Teatre del Sol. Ahir va fer 55 anys de l'inici de la dictadura al Brasil. Avui en fa 80 que es va acabar la guerra civil. Nosaltres, antifeixistes sempre.

I una crítica:

«Cafè Liberdade» a la Biblioteca del Teatre del Sol de la nostra ciutat. Un recorregut literari per la poesia, la música, el teatre i la dansa. Tota una lliçó d'història, que explica i uneix tres pobles: Brasil, Portugal i Catalunya. Tres històries, a vegades paral·leles; tres cultures, sovint equidistants; i sempre  una lluita en comú: La llibertat.

Un paral·lelisme dels tres pobles, que han lluitat, i lluiten per la seva independència; i segur que en el món hi d'altres pobles i col·lectius amb les mateixes circumstàncies. Una barreja d'històries en forma de poemes, música i dansa que fomenten, a través de la història, a prendre consciència de la situació real que vivim.  

Els actors conviden a fer un cafè virtual; fer un punt de trobada per fer una reflexió de la grandesa que amb la disconformitat  i la rebel·lia, es pot arribar a la fita anhelada.

Personalment denomino el cafè com: intens, reconfortador, estimulant, fort, energètic i aromàtic Tots aquests factors els vaig trobar en aquest «cafè liberdade». 

Un cafè que prenem junts amb l'elegància i l'AROMA suau que inspira la Gilmara Lanzetta; els moviments a vegades suaus i d'altres agressius, però sempre RECONFORTADORS  de la Laia Vila; la música que acaricia i ESTIMUL de Maria Rovira Lluelles; l'ENERGIA i expressivitat, amb una veu que fa emocionar de la #BrunaFeliciano; i la FORTALESA de #DavidVilaRos, que en aquesta ocasió no s'inventa cap conte, sinó que va fer servir les paraules per explicar la història de com 'aquests tres pobles,  han lluitat per l'alliberament col·lectiu.

Tota una barreja d'històries i paraules, amb poesia, prosa i expressió corporal  que ajuden a prendre consciència del nostre món; que parlen de la foscor, de l'absurd, la revolta, l'esperança, la república i per descomptat de la llibertat. Un cafè que vol despertar i ajudar a obrir la ment per buscar el nostre horitzó.

Emotiu, emocionant, reivindicatiu i molt intel·ligent. En definitiva un bon espectacle que s'hauria de tornar a representar perquè el poguessin veure més espectadors.

Elvira Franch

Cafè Liberdade

L’any 1640 dos pobles van alçar-se per ser lliures. Un va aconseguir-ho, l’altre encara està obrint-se pas. Portugal i Catalunya, Catalunya i Portugal. Dos segles més tard, d’aquell Portugal lliure en va néixer, a l’altra banda de l’Atlàntic, un nou país, el Brasil. D’aleshores ençà, aquests tres pobles, amb la seva cultura i la seva llengua, han traçat viaranys paral·lels, a voltes immersos en llargues i fosques nits, a voltes avançant a pas ferm cap a horitzons d’igualtat i radicalitat democràtica.

Cafè Liberdade és el punt de trobada d’aquestes tres cultures i, alhora, un recorregut literari pel seu vessant més rebel i inconformista. Un muntatge escènic que combina història, poesia, teatre, música i dansa. Una invitació a pensar i a ser crítics. Una invitació a ser lliures. L'estrena? Dissabte 30 a la biblioteca del Teatre del Sol de Sabadell.

Entrevista a Ràdio Sabadell.

Entrevista al Diari de Sabadell.

Parlant del Che

Conèixer Juan Martín Guevara, germà del Che. Presentar el seu llibre. Parlar-hi. La Història en majúscules. Quin honor. Hasta la victoria siempre.