Ciutat de contes: L'arbre de colors

L'arbre de colors és un conte que ens parla de tolerància, de respecte, de cohesió, de diversitat. D'una societat oberta i integradora. D'un país millor. El podeu escoltar aquí.

Llar

El programa d'ahir anava de la família i la paraula que vaig triar va ser llar. I no puc evitar pensar en els milers de refugiats que han d'abandonar la seva llar i que, quan arriben a Europa, són rebutjats amb un discurs ple de tics xenòfobs. Feixisme, mai més. Solidaritat i a treballar plegats per una societat millor.

Podeu escoltar-lo en aquest enllaç.

L'arbre de colors

Charlie Hebdo, l’horror de la matança, les noves formes d’organització del terrorisme, l’intervencionisme occidental als països àrabs, la ineficàcia de les polítiques europees d’integració, la solidaritat amb les víctimes dels atacs, la indiferència envers les accions de Boko Haram, els límits de l’humor, la hipocresia de dirigents polítics, l’excusa per una Patriot Act a l’europea. Sí. I la islamofòbia, la xenofòbia, el racisme i el feixisme que se’n deriven, tots ells fruits de la por. La por a allò desconegut, diferent. La por que s’esvaeix amb l’educació, la tolerància i el respecte a la diversitat.

Per tot plegat, és un luxe que el Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants (SCAI) de Sabadell m’hagi publicat el conte L’arbre de colors, amb unes il·lustracions fantàstiques del Josep Xavier Puig. Perquè fer una societat oberta, acollidora, tolerant i integradora depèn de tots nosaltres.

Gràcies

Dos germans del meu avi van anar a la guerra i no en van tornar, víctimes del feixisme espanyolista. Van ser dos dels milers de desapareguts que va deixar la guerra. Desapareguts, sí, però no pas oblidats. Perquè dissabte, en un acte al memorial de les Camposines, a la Fatarella, els vam homenatjar. Perquè van donar-ho tot pel poble i per la classe treballadora. Perquè van cridar un cop rere l'altre que no passarien. Perquè gràcies a ells, i als nostres avis, el país és on és. Gràcies.