Sabadell

En els teus contes hi ha massa fantasia, em dèieu. I jo mirava de fer-vos entendre que no, que aquestes coses passen, a Sabadell, però no em fèieu cas. Aleshores van decidir fer-hi l'assemblea de la CUP i ja ho veieu. La realitat supera la ficció. No es pot negar que som originals.

Cangur

L'espai de llengua del programa Sant Cugat a Fons d'ahir anava d'animals i sí, ja sé que hauria pogut parlar del bou o la mula, però em vaig decantar pel cangur. Conta la llegenda que quan el capità Cook arribà a Austràlia i demanà als aborígens el nom d'aquell marsupial, li respongueren amb un gangurru, que volia dir no t'entenem, i que ell, pensant-se que li deien el nom de l'animal, l'adaptà a l'anglès amb la paraula kangaroo. I tot i que és una història curiosa, sembla que no és certa, i que en la llengua aborigen guugu yimidhirr gangurru realment fa referència a una espècie de cangur, de manera que l'adaptació seria correcta. Independentment de quins siguin els fets verídics, però, el que és evident és que les paraules viatgen d'una llengua a una altra i esdevenen, així, un nexe d'unió entre pobles ben diferents, fins i tot des de les antípodes. Una llengua no és mai una barrera. Una llengua és una porta oberta a una cultura.

Podeu escoltar el programa en aquest enllaç.

Winter Waltzer

La veritat és que fa il·lusió, que un grup de teatre decideixi fer un muntatge basat en els teus contes. I més si és un grup de dones -el món és seu- i són de Sabadell -sí, la capital del Vallès Occidental, de les terres catalanes i del món en general-. Gràcies, Tarongina, per convertir una pila d'històries de Verba, non facta en l'espectacle Winter Waltzer.

Veïns amb qui no cal parlar

Que Arcadi Espada, ultranacionalista espanyol, impulsor de Ciudadanos i una d'aquelles persones que anhelen una Catalunya submisa i una llengua catalana marginada, parli d'I si parlem amb el veí del segon? en el seu darrer llibre, i no precisament per elogiar-lo, és tot un detall. Ells fomenten la mentida, nosaltres busquem un somni. Són les nostres antípodes. Són aquell veí amb qui no cal parlar.

Verba, non facta de tastet a Sabadell

Ahir vaig oferir un tastet de Verba, non facta en l'acte d'inauguració de l'exposició Et prenc la paraula a Sabadell, convidat pels amics del Consorci per a la Normalització Lingüística. La Lídia Coll i dos aprenents de català, la Marissa, d'origen argentí, i en Lamine, d'origen senegalès, van llegir diversos contes del llibre. I sabeu què vaig pensar? Doncs que mentre l'estat espanyol ens intenta prendre la paraula, nosaltres la volem compartir amb els nous catalans. Diferència notable.

L'acte al blog del Voluntariat per la Llengua.

Còmic

Còmic, és a dir, pertanyent a la comèdia, prové del llatí comĭcus, i aquest deriva del grec kōmikós. Per la seva banda, còmic, història explicada amb vinyetes, prové de l'anglès comic, una paraula que també ve del llatí comĭcus i, per tant, del grec kōmikós. Còmic és, doncs, una paraula amb dos significats i dues procedències diferents però amb una mateixa arrel. Aquesta és la paraula de la setmana a Cugat Ràdio. Una paraula per recordar que la interculturalitat és la base de tota societat i que som la barreja de tots els pobles que ens han precedit. I que només amb tolerància i respecte podrem fer un país millor.

Podeu escoltar-lo en aquest enllaç.

La Microbiblioteca

En ma terra del Vallès hi ha una biblioteca (potser) única en tot el món: la Microbiblioteca, especialitzada en llibres de microcontes. És a Barberà, dins de la biblioteca Esteve Paluzie, i organitzen una pila d'activitats per donar a conèixer el gènere. Fa un temps em van demanar un exemplar de Verba, non facta i, no cal dir-ho, vaig estar encantat de dedicar-los-el. I ara en parlen al seu blog i hi han inclòs un parell de contes del llibre, un dels quals, Alea jacta est, també traduït a l'espanyol, per facilitar-ne la comprensió als seguidors que tenen a molts països de parla castellana. Podeu llegir-ho en aquest enllaç. Quin goig, ser un autor una miqueta traduït! Moltes gràcies per tot i endavant amb la feina!