Parlant de l'ús interpersonal del català

Per als que l'han tingut de primera llengua, per als que l'han après després, per als que encara no la parlen, per als que se l'han fet seva, per als que l'ensenyen, per als que la comparteixen, per als que la reivindiquen. Per a tots ells, ahir a Sabadell vaig impartir una conferència-taller per descobrir de quina manera els parlants podem fer que el català esdevingui una llengua plenament normal. I he de dir que és un autèntica satisfacció que, en acabat, vinguin alguns dels participants i et diguin que els has ajudat a entendre les dinàmiques sociolingüístiques i la importància de mantenir-nos fidels a una llengua que ens identifica i ens cohesiona. Aquest n'és l'objectiu.

A galopar!

A principis del segle XX els grans latifundistes del sud d'Espanya feien mans i mànigues perquè els llauradors -entre ells, alguns besavis meus- no aprenguessin a llegir. Perquè qui llegeix pot arribar a saber qui és, d'on ve i cap a on vol anar. Avui dia, l'oligarquia espanyola segueix la mateixa estratègia i ens vol adoctrinar tot amagant-nos la història. Per això, llibres com el que vam presentar ahir a la Llar del Llibre de Sabadell són tan necessaris. Parlo d'Al galop per la Història de Catalunya, de l'escriptor i activista cultural David Pagès i Cassú, i que compta amb dibuixos d'Isaac d'Aiguaviva. Un llibre per fer conèixer als més menuts la nostra història, la que ens neguen.

I si parlem amb el veí de Barcelona?

Després de recórrer mig Principat presentant I si parlem amb el veí del segon?, ahir vam arribar al Cap i Casal. Tot un honor. Llegint el diari de guerra veig que el 15 de maig de 1714, dia 295 del setge de Barcelona, el capità Jaume Figueres comandava la defensa de la ciutat des de l'hort dels Caputxins, en un dia amb un foc d'artilleria intens per totes bandes. 300 anys després l'artilleria és una altra, però la intensitat continua.

9 relats a Sabadell

Ahir vam presentar 9 relats per a un 9 estat a la Llar del Llibre de Sabadell, i ho vam fer a la manera dels modernistes. Barrejant diverses disciplines artístiques, allò que en deien l'art total. Hi va haver literatura i hi va haver música, perquè cada forma d'expressió cultural mostra un vessant diferent de l'imaginari d'aquest poble que volem sense cadenes.