La fam, de Joan Oliver, és una obra
teatral escrita durant la guerra, poc després dels Fets de Maig. Guanyadora del
Premi del Teatre Català de la Comèdia, va ser estrenada precisament al Teatre Català de la Comèdia (actual Poliorama) de
Barcelona el 15 de juny de 1938. L’acollida del públic va ser freda,
possiblement per la situació sociopolítica. Tanmateix, és una obra cabdal sobre
la guerra, comparable a Incerta glòria,
de Joan Sales, Unitats de xoc, de
Pere Calders o Homenatge a Catalunya,
de George Orwell. L’acció se situa a Barcelona, lluny del front però sota l’activitat
bèl·lica, amb el rerefons de l’aixecament feixista, la revolució i els
enfrontaments entre comunistes i anarquistes. Un període revolucionari únic a
Europa. El protagonista indiscutible de l’obra és Samsó, que representa la
rauxa i que pren el lideratge, impulsivament, en un moment d’agitació, tot i no tenir una clara base ideològica. A l’altre extrem se situa Nel, compromès, utòpic
i amb una ideologia fortament marcada, però incapaç de trobar la manera de
passar a l’acció. Els altres personatges giren al voltant de la figura de
Samsó. I de la fam. La fam mou la trama: de la fam en sorgeixen el primer i el
darrer quadres. La fam que era, també, una realitat al carrer: un dia, el plat d’arròs del darrer
quadre va desaparèixer perquè algú se l’havia endut del teatre. En resum, un text potent
però difícil de representar. Un repte per a T.I.C. Escènic. I ben reeixit.
Conclusió? Que l’única fam sigui la de justícia. Contra la guerra, el feixisme
i la intolerància, posem-hi la cultura, la literatura, el teatre. Tot un plaer
poder presentar-la en el marc dels actes de l’Any Joan Oliver a Sabadell.