Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris un país millor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris un país millor. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de juliol del 2022

Un granet de sorra a Òmnium Cultural Sabadell


Enguany se celebren els 50 anys d'Òmnium Cultural Sabadell i, mitjançant una exposició i una revista, l'associació ha volgut repassar la seva trajectòria. I he de dir que m'ha fet il·lusió, fullejant la revista, trobar una foto d'una de les sessions del club de lectura en què vaig ser convidat i, sobretot, recordar aquell breu període, entre el 2013 i el 2015, en què en vaig ser vicepresident. Òmnium Cultural. Llengua, cultura, país.

dimecres, 11 de setembre del 2019

La Bastilla

L'any 1965 Pere Calders escrivia, en un article titulat Els consumidors socials, que "Portem l'enemic a dins i, aquesta vegada, cadascú haurà d'assaltar una Bastilla interior." Doncs això. Fora mandra i al carrer, que aixecar una república no és fàcil. Bona Diada!

dimarts, 14 de maig del 2019

Els llibres del procés

De llibres que parlen del procés independentista n'hi ha tants que n'acaba de sortir un que mira de recopilar-los tots. I entre els que hi són citats, I si parlem amb el veí del segon? Un granet de sorra. Molta teca per reflexionar.

dilluns, 10 de desembre del 2018

Parlant de contes

L'amic Daniel Ruiz-Trillo, de Versos.cat, m'ha fet una entrevista per parlar del conte en general i del llibre I si expliquem un conte? en particular. I si us ve de gust llegir-la, podeu fer-ho aquí.

dimecres, 28 de novembre del 2018

Pensaments per als presos polítics i les persones exiliades


El CDR de Sabadell em va tornar a convidar a participar en els 15 minuts de pensaments per als presos polítics i les persones exiliades i hi vaig anar amb l'amiga Dolors Ruiz. Vam parlar, vam recitar contes i poemes i ens vam abraçar. I vam cridar ben fort que som un poble lliure. Lliure.

dissabte, 7 d’abril del 2018

Més paraules mogudes a Terrassa


Dijous, just abans de pujar a l'escenari de la Coral dels Amics de Terrassa, ens vam assabentar que el president quedava lliure. I les mirades dels assistents van canviar. Perquè l'acte, organitzat per ERC i per l'Associació Catalana pels Drets Civils, era per recaptar fons pels presos i exiliats. I va ser fantàstic saber que se'ls obria una escletxa. Nosaltres, amb Un tal Pere, només vam posar-hi música i paraules. Gràcies, doncs, per deixar-nos compartir el Paraules mogudes amb vosaltres.

L'acte a terrassadigital.cat.

divendres, 22 de desembre del 2017

Consciència de poble

Sou conscients del que hem fet? Que el règim, amb totes (totes!) les seves armes, no hagi passat. Que la resistència republicana s'hagi imposat a la repressió del 155 en vots i en escons. República, república, república, república.

dimecres, 20 de desembre del 2017

Ciutat de contes: Punt i seguit

Jornada de reflexió? Doncs reflexionem. Eleccions convocades per algú que no les pot convocar després de destituir un govern votat en unes eleccions convocades per algú que si que les podia convocar. I tot i així, les hem de guanyar. Sabent que el règim espanyol és irreformable. I, si ho preferiu, ho podem explicar amb un conte, Punt i seguit, extret del llibre col·lectiu 9 relats per a un 9 estat, i que podeu escoltar aquí. Reflexioneu-hi.

diumenge, 17 de desembre del 2017

Per en Jordi Cuixart


Ahir vam trobar-nos i vam parlar i vam escoltar i vam llegir i vam plorar i vam somriure. Per en Jordi Cuixart. Perquè el volem amb nosaltres. Lliure.

diumenge, 3 de desembre del 2017

I si parlem català a Montcada i Reixac?


Hi ha persones d'aquí que menyspreen el català. I n'hi ha de vingudes de l'altra part de món que n'estan enamorades (la Gi Lanzetta, per exemple, amb qui vaig coincidir ahir, a la presentació d'I si parlem català? a Montcada). Amb aquestes darreres hem de fer el país. Un país lliure, inquiet, obert i integrador.

divendres, 3 de novembre del 2017

Ells

Diguem-ho clar. Són feixistes. Hereus d'aquells que van assassinar Companys i Lorca, d'aquells que van voler esclafar els nostres avis i àvies, d'aquells que van enfonsar-nos en una llarga nit que encara dura. Però hi ha una cosa que no saben. Qualsevol nit pot sortir el sol. I el sol som nosaltres i es diu República.

diumenge, 29 d’octubre del 2017

Legalitats enfrontades

Resumint: a una banda, una constitució redactada i votada sota (re)pressió i fonamentada en una monarquia imposada per un dictador feixista; a l'altra banda, un procés republicà constituent obert a la ciutadania i fonamentat en la majoria absoluta d'un parlament votat lliurement. Que s'imposi una legalitat o l'altra depèn de nosaltres. Del Govern, que no pot ser cessat per ningú, i del poble, que ha de reconèixer una legalitat i actuar en conseqüència.

divendres, 27 d’octubre del 2017

República Catalana

Segant cadenes. Fent caure espigues d'or. Perquè el poble, avui, és lliure. Visca la República Catalana!


dijous, 26 d’octubre del 2017

Suspendre i aprovar

Això va de suspendre l'autonomia i aprovar la república.

Que el Govern i el Parlament, d'acord amb el referèndum, proclamin la República Catalana i demostrin que controlen el país.

Que el poble ompli els carrers un dia i un altre per defensar la democràcia i els drets civils.

Que l'opinió pública internacional continuï veient què passa i es posicioni a favor del poble català.

I esperar que algun estat faci el pas i ens reconegui.

Fàcil? Gens. Però cal fer-ho. Endavant!

dissabte, 19 de novembre del 2016

Parlant de llengua


Quan et conviden a sopar perquè parlis de la llengua i coneixes persones encantadores i la conversa flueix i intercanvies opinions i somriures i t'adones que sí, que la força d'aquest país és la seva gent, gent apassionada i somiadora que vol una societat millor. Gràcies, amics del Casal Pare Sallarès, per haver-me acollit tan bé.

dimarts, 21 de juny del 2016

Parlar del país

Aquesta campanya electoral serveix, sobretot, perquè els polítics espanyols ens diguin allò que no podem fer. I, per tant, perquè ens adonem que l'únic lloc on podem qüestionar-ho tot és en una República Catalana. Sí, en el nou país hem de poder parlar de tot. Per exemple, i encara que sigui un debat incòmode, de llengües: que les persones siguin bilingües o, millor, políglotes, és imprescindible; que una societat tingui una base bilingue, és un suicidi per a la més feble de les llengües. Només cal repassar la història. Un bon llibre que en parla amb serenor, i que recull les aportacions que hi hem fet molts d'aquells que estem involucrats en el foment de l'ús del català, és El bilingüisme mata, de Pau Vidal. Llegiu-lo.

dijous, 14 d’abril del 2016

Mòbil



Ahir vam parlar de tecnologia. I vaig triar la paraula mòbil. El telèfon mòbil i el mòbil de penjar al sostre. Perquè tot és canvi. Ja ho deia Heràclit. I transformació. I, per cert, si hem de transformar el país, fem-ho bé. Visca la República Catalana!

Podeu escoltar el programa aquí.

dijous, 25 de febrer del 2016

Boira

El programa d'ahir anava de fenòmens meteorològics i jo, autor d'aquest blog, només podia triar una paraula: boira. Del llatí borĕas, i aquest, del grec boréãs, que vol dir 'vent del nord'. Tot i que, als Països Catalans, la boira no ens ve només del nord, sinó, sobretot, de l'oest. D'aquells que no volen que siguem qui som. I, tanmateix, cal caminar.

Podeu escoltar-lo en aquest enllaç.

divendres, 5 de febrer del 2016

La independència a l'aula

Una estudiant de secundària de la Bisbal d'Empordà ha fet servir I si parlem amb el veí del segon? per a un treball de classe sobre la independència. Per acabar-lo, ha demanat a diverses persones, també a mi, que donem la nostra opinió sobre la qüestió, i aquest és el text que li he fet arribar:

Tot país ha de poder gestionar els propis recursos econòmics per dur a terme polítiques socials que redueixin les desigualtats i evitin l'exclusió. Tot país ha de poder garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans. Tot país ha de poder fer sentir la seva veu al món sense intermediaris. Tot país ha de poder gaudir d'una cultura i una llengua plenament normalitzades. I això, avui i aquí, només té un nom: República Catalana.

És això, oi?

dimarts, 12 de gener del 2016

Pedres que trenquen murs



Pedra sobre pedra. Dietari d’una mediadora intercultural
Anna Cabot i Badia Bouia
Voliana Edicions, 2015

Prendre la decisió. Marxar del país. Deixar enrere la família, els amics, la feina. Travessar un mar que no separa només dos continents, sinó dues maneres d’entendre el món. Arribar a un país nou, amb una cultura diferent, amb una llengua desconeguda. I intentar fer-s’hi un lloc, entre mirades de desconfiança i de reprovació. Fer les feines que ningú no vol fer. O potser ni això. Somnis que es fan realitat i somnis que esdevenen miratges.

Aquest és el fil conductor de les històries que ens presenten l’Anna Cabot i la Badia Bouia a Pedra sobre pedra. Dietari d’una mediadora intercultural, el llibre que acaba de publicar Voliana Edicions i que ens acosta les vivències reals de dones –i també d’alguns homes– reals, arribats a Catalunya des de l’altra banda de l’estret de Gibraltar amb la il·lusió de recomençar des de zero. Són dotze històries que ens parlen de precarietat i de pobresa, de les dificultats de les persones nouvingudes, però que també deixen una porta oberta a l’esperança i a l’anhel d’integrar-se en el país d’acolliment. La tasca dels mediadors interculturals se’ns mostra del tot imprescindible per garantir la cohesió social i els diversos capítols del llibre ens permeten endinsar-nos en una realitat social que sovint percebem de manera esbiaixada o incompleta.

Pedra sobre pedra és, doncs, un llibre sobre la immigració en un país que al llarg dels segles ha rebut importants fluxos migratoris i que, tot i les dificultats addicionals que comporta el fet de no disposar d’un Estat propi, ha sabut trobar la manera d’integrar les persones nouvingudes i de fer-les partíceps del desig de construir una societat més plural, més oberta i més lliure. Una societat que, en definitiva, vol que les persones immigrades esdevinguin nous catalans.

Publicat a Llengua Nacional, 4t trimestre 15