Un país normal surt
als mapes. Un país normal té veu a les Nacions Unides. Un país normal pren les
seves pròpies decisions. Un país normal està obert als altres. Un país normal
gestiona els seus recursos. Un país normal prioritza les necessitats dels ciutadans.
Un país normal s’expressa en la llengua pròpia i respecta totes les altres. Un
país normal escriu la seva història. Un país normal no ha de demanar permís per
ser com és. Un país normal no té els balcons plens de banderes. Un país normal
no ha de dir que és normal. Qui no vol ser un país normal?
dimecres, 30 d’octubre del 2013
dissabte, 26 d’octubre del 2013
I si parlem amb el veí de Montcada i Reixac?
Fer un acte en un
ateneu és com obrir una finestra a l’època en què la consciència de classe i la
de poble, del tot indestriables, començaven a despertar-se. Els ateneus, focus
de cultura, de somnis, de revoltes, continuen exercint un paper decisiu en la dinamització
social de molts pobles i seria difícil trobar un lloc millor on parlar del nou
estat que volem construir. Per això va ser un luxe tornar ahir a l’Ateneu ABI
de Montcada per presentar I si parlem amb
el veí del segon? El Correllengua, un cop més, treballant per la llengua,
la cultura i el país.
Notícia a La Veu.
Notícia a La Veu.
dilluns, 21 d’octubre del 2013
El mitjà necessari
Entenc que hi hagi
gent que estigui farta del fet que, dia sí dia també, el procés independentista
encapçali la informació política. No estem desatenent els altres temes de caire
sociopolític? Ni de bon tros. La independència no és un objectiu per se, sinó el mitjà a través del qual
tenim la possibilitat de crear un nou model de societat. No és un canvi de
bandera i prou. Per això en parlem tant i tant. Amb un nou estat deixem enrere
l’espoli econòmic, l’assetjament cultural i lingüístic i la invisibilitat internacional.
Amb un nou estat tenim l’oportunitat de bastir un país basat en la democràcia
participativa i el respecte a la diversitat, un país amb una economia social
que posi les persones per davant dels mercats i un entorn laboral que reconegui
els drets dels treballadors per davant dels interessos del capital, i un país
amb una acció de govern que no destini ni un ral a mantenir reis, oligarquies
autoritàries, militars colpistes i altres anacronismes, ans prioritzi polítiques
socials d’equitat, solidaritat i redistribució de la riquesa. Un país basat en
els valors. Potser tot plegat és una revolució, però és l’única manera
d’assolir allò que hauria de ser un país normal.
dilluns, 14 d’octubre del 2013
22 contes a la vora de la independència
Voliana Edicions
acaba de publicar el llibre 22 contes a
la vora de la independència, un recull de contes escrits per diversos
autors d’arreu dels Països Catalans amb el rerefons del procés independentista.
Jo hi he pres part amb un conte titulat La
sortida i no cal dir que m’ha fet molta il·lusió. Per raons diverses.
D’entrada, perquè són contes, el meu gènere literari predilecte, un gènere
sovint infravalorat però gràcies al qual, en gran part, Alice Munro acaba
d’obtenir el Premi Nobel de Literatura; d’altra banda, perquè he pogut
compartir publicació amb bons amics escriptors, amb autors que fa temps que
llegeixo i amb d’altres que he conegut amb aquest llibre; i, també, perquè és
una obra sorgida a l’escalf d’un procés que vol fer del nostre un país normal.
Al web de l’editorial podeu trobar-ne més informació.
dijous, 10 d’octubre del 2013
I si parlem amb el veí de Sentmenat?
Ahir, Diada del 9
d’octubre, vam aprofitar la presentació del llibre I si parlem amb el veí del segon? a Sentmenat per reivindicar un
cop més els Països Catalans. I és que encara que l’actual procés cap a la
independència se centri en el Principat, no podem deixar de banda la resta de
la nació, aquella que s’expressa, crea i interpreta la realitat, també, en català. Per
cert, em quedo amb la intervenció d’una de les persones assistents, que va
insistir en el fet que, si bé la incertesa de com seria una Catalunya independent
pot generar certa por, més en fa la idea de continuar formant part d’un estat
espanyol que és, per a nosaltres, una ruïna lingüística, cultural i econòmica.
Entrevista a Ràdio Sabadell (8-10-13)
dissabte, 5 d’octubre del 2013
Una aventura lingüística o I si parlem amb el veí de Castellar del Vallès?
La veritat és que
ahir, quan vaig veure la tempesta que queia a Castellar just abans de la
presentació de Català a la carta i I si parlem amb el veí del segon?, vaig
pensar que no hi assistiria ningú. Però sí! Els castellarencs són tossuts i van
ocupar tots els seients de la biblioteca i em van permetre fer aquesta
presentació mixta de llengua i independència, una presentació que va servir per
donar el tret de sortida al Correllengua que organitza la CAL local.
divendres, 4 d’octubre del 2013
I si parlem amb el veí de Sabadell?
Ahir vam fer la
primera presentació del llibre I si
parlem amb el veí del segon?, a Sabadell, i he de dir que encara estic
impressionat pel nombre d’assistents. La sala era plena a vessar, hi havia gent
dreta al final i, fins i tot, algú mig a fora! Així doncs, aprofito per donar
un cop més les gràcies a les entitats organitzadores, Òmnium, la CAL, la
Plataforma per la Llengua i l’ANC, i, sobretot, a totes les persones que van
pensar que l’acte i el llibre podien ser interessants. Gràcies per la confiança!
Entrevista al Diari Sabadell.
Notícia a iSabadell.
Notícia al Diari Sabadell.
Notícia al web d'Òmnium Sabadell.
Entrevista al Diari Sabadell.
Notícia a iSabadell.
Notícia al Diari Sabadell.
Notícia al web d'Òmnium Sabadell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)