Parlar amb una paret

Josep Pla deia que no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. Només cal escoltar els seus polítics per adonar-se que sí, que tot i no ser iguals, són ben semblants. D’acord, és evident que en temes socials difereixen: un polític espanyol de dretes hi mostra una sensibilitat nul·la i, en canvi, un (que s’autoproclami) d’esquerres sí que dóna certa prioritat a les polítiques adreçades a minimitzar les desigualtats socials. Ara bé, dit això, en altres vessants són pràcticament idèntics. Per exemple, amb les polítiques econòmiques que practiquen. Ja siguin conservadors o progressistes, tant uns com altres abracen alegrament el neoliberalisme. Com si no hi hagués alternatives a la gestió econòmica!

I on ja coincideixen plenament és en la concepció “nacional”. El seu punt de partida ideològic, el primer motor, en termes aristotèlics, és que “aquí”, de nació només n’hi ha una, Espanya. Ergo, és lògic que hi hagi una llengua comuna per tots els “espanyols”; que no existeixi el dèficit fiscal català, ans solidaritat entre regions; que hi hagi unes úniques seleccions esportives; o, no cal dir-ho, que sigui del tot forassenyat que una part del territori “nacional” vulgui exercir el dret d’autodeterminació.

Vist això, com s’entén que hi hagi qui encara pensi que una altra Espanya és possible? Intentar fer entendre als espanyols que som una nació i que, per tant, volem tenir una llengua normalitzada, gestionar els nostres recursos i, perquè no, disposar de les nostres seleccions nacionals, em sembla una bajanada. Si ens han demostrat una vegada rere l’altre que no ho volen entendre! No vull dir amb això que cap espanyol no ens entengui, eh? Hi ha de tot, només faltaria. Però, francament, crec que és molt més pràctic que centrem els nostres esforços polítics envers els catalans escèptics, per fer-los entendre que l’única via que ens queda com a nació, com a comunitat lingüística i com a euroregió econòmica és esdevenir un estat independent.

Un país en to menor

L’amic Ferran ha estat repassant el repertori d’himnes d’arreu del món i ha arribat a la conclusió que Els Segadors deu ser l’únic himne nacional en to menor. Bé, per ser més exactes, diu que n’hi ha un altre: la Muixeranga! Perquè ens entenguem, les peces musicals en to major tendeixen a ser més obertes, més alegres, més càlides, mentre que les peces en to menor solen ser més tancades, més tristes, més moixes. És per això que els himnes són quasi sempre en to major, perquè són un cant al país, a la col·lectivitat. Per contra, el nostre, en to menor!

Aquesta interessantíssima constatació concorda amb la nostra habilitat a l’hora de triar dates assenyalades. I és que no hi ha gaires països que commemorin les derrotes, com fem nosaltres el 25 d’abril o l’11 de setembre. D’originals, en som!

Tot i així, no us penseu que aquestes particularitats són mostres de masoquisme. Ni de bon tros. Segurament, ho fem perquè, com va dir Joan Fuster, el record de la derrota ens obliga a la victòria.

Peter Pan a Etiòpia

Aquest dissabte vaig fer de presentador del musical Peter Pan al Centre Cívic de Sant Oleguer de Sabadell, un espectacle a càrrec de la Coral Efebus i les seccions infantil i jove de l’Orfeó que va tenir com a objectiu recollir diners per a Mans Unides. Més concretament, els beneficis obtinguts es destinaran a l’ampliació d’una escola de primària i secundària de la regió de Wolkite, a Etiòpia. L’ONG s’havia posat en contacte amb mi per demanar-me si podia presentar l’acte i va semblar-me una bona manera d’aportar un granet de sorra a la seva feina. Tant de bo els beneficis obtinguts serveixin per millorar la qualitat del sistema educatiu d’aquesta regió. I és que l’educació és un element bàsic per a la transformació social.

Boicotejar

L’any 1880, la Lliga Irlandesa per la Terra, organització que reivindicava els drets dels camperols, va decidir deixar de treballar per Lord Erne, un dels grans propietaris britànics de l’oest de l’illa. Charles Boycott, que estava al seu servei, va intentar evitar-ho i la Lliga va iniciar una campanya per isolar-lo en la comunitat local: els veïns no el saludaven, els botiguers no l’atenien i el carter no li lliurava les cartes. D’aquest fet, que fou interpretat per la premsa britànica com una reivindicació nacionalista irlandesa, prové la paraula “boicot”.

Els catalans, de boicots en sabem força. D’una banda, alguns empresaris del país els utilitzen com un argument contra qualsevol mostra arrauxada de sobiranisme, ja que diuen que els espanyols -ells en diuen “la resta dels espanyols”- boicotejarien els productes catalans. Empresaris despistats! L’economia tendeix cap al mercat únic, cap a la globalització, cap al neoliberalisme i el flux de mercaderies sense restriccions, de manera que ja n’hi ha prou de dependència envers un sol mercat! El 95% del planeta no té cap mena d’inconvenient en què tinguem la “mania” de parlar en català! Com si volem parlar en swahili, per ells. El que importa és la qualitat dels productes que oferim.

D’altra banda, els catalans també sabem fer-ne, de boicots. Segur que se us n’acuden un munt. Boicots en què, fent sentir la nostra veu massivament, hem aconseguit que empreses de pes rectifiquin la seva actitud envers el català. El boicot és, doncs, una forma de desobediència civil i l’hem de saber utilitzar per fer respectar els nostres drets com a poble. Endavant les atxes!

Descobrir el Vallès Occidental

La revista Descobrir Catalunya és una eina imprescindible per conèixer el país, tant per la qualitat dels reportatges com per la diversitat de propostes que s’hi poden trobar. No és gens estrany, per tant, que sigui una de les mes llegides en català.

Doncs bé, aprofitant que demanen als lectors que hi fem propostes, amb la Noelia vam enviar-los fa uns dies la carta que transcric tot seguit. La idea els devia semblar interessant, perquè l’han publicada en el número de març i, a més, diuen que en parlaran en una propera revista. Serà la nostra modesta aportació a la difusió del patrimoni cultural i natural del Vallès Occidental.

A Sant Llorenç Savall, i al peu del massís de Sant Llorenç del Munt, un dels espais naturals més apreciats a la comarca, hi ha el Marquet de les Roques, una casa palau on van viure a principis del segle passat els Oliver, industrials de Sabadell. La casa, construïda durant el Modernisme, és ara un modest museu dedicat al més cèlebre dels Oliver, el poeta Pere Quart. Ens ha semblat, doncs, que estaria bé parlar-ne a la vostra revista, ja que seria una bona manera de combinar un paisatge únic i massa sovint desconegut -rarament s'associa el Vallès Occidental a espais naturals espectaculars- amb un homenatge a un dels grans escriptors de la literatura catalana contemporània.

Com si fóssiu en Han Solo i en Chewbacca

Us heu fixat mai que, a la Guerra de les Galàxies, en Han Solo parla sempre en anglès (o en català si us la mireu doblada) a en Chewbacca i que aquest sempre li contesta en wookie o, dit d’una altra manera, que en Chewbacca se li adreça en wookie i en Han Solo li contesta en anglès? I no passa res! Ni són uns maleducats, ni es falten al respecte, ni res de res! Qui ha dit, doncs, que això de convergir a la llengua de l’interlocutor és un patró universal? Si no ho fan ni a l’altre extrem d’una galàxia molt i molt llunyana!

Sense anar tan lluny, els estudis sociolingüístics indiquen que un 70% de la població dels Països Catalans sap parlar català (aquesta xifra puja fins al 77% en el cas del Principat de Catalunya) i que prop del 90% l’entén (un 95% al Principat). Això vol dir que hi ha un 20% de població -estem parlant de dos milions i mig de persones- que, malgrat que no ens parlin en català, ens entendran si nosaltres ens hi adrecem en aquesta llengua.

Així que, si realment volem potenciar l’ús social del català, deixem-nos d’històries i decidim-nos a utilitzar-lo amb naturalitat, independentment de quina sigui la llengua del nostre interlocutor. Si en Han Solo i en Chewbacca s’entenen perfectament tot i parlar llengües tan diferents , imagineu-vos si és fàcil que a nosaltres, que parlem una llengua romànica, ens entenguin!