És quan llegeixo que escric clar

Llegir ens fa aprendre, ens fa descobrir nous mons, ens fa volar la imaginació, ens fa ser més oberts. En definitiva, llegir ens fa més lliures. Per aquesta raó, quan veiem que els índexs de lectura són tan baixos a la nostra societat, no podem evitar de preguntar-nos què podem fer per fomentar l’interès pels llibres, per les històries. Aquest és, precisament, un dels reptes que ens vam proposar al començament de curs: promoure l’amor per la lectura, des dels més petits de l’escola fins als més grans.

Dibuixar un conte, anar a teatre, representar alguna peça, llegir els clàssics de la narrativa i la poesia, comentar-los. I, sobretot, escriure. Escriure per fer sentir la nostra veu i per compartir-la amb els altres. Buscar la bellesa a través de les paraules. D’això va la cultura, d’això va l’art.

Hi ha, però, un altre aspecte que no hem d’oblidar. La literatura és també compromís amb l’entorn, solidaritat. I des del col·legi ens reafirmem en aquest compromís publicant un àlbum il·lustrat que és obra d’un grup d’alumnes i professors del centre, una història sobre el respecte a la diversitat il·lustrat pels més grans de l’escola i pensat, sobretot, per als més petits. Que els llibres siguin, també, un lligam entre generacions, entre edats diferents.

Emily Dickinson deia que “per viatjar lluny, no hi ha cap nau millor que un llibre”. Aquesta revista que teniu a les mans és, doncs, una invitació a pujar a aquesta nau i acompanyar els alumnes cap a l’apassionant món de les paraules. Bon viatge!

Petits i Grans, Nadal 19

Nit de Reis a Sabadell, explicat al Parc de Nadal

Al Parc de Nadal expliquen Nit de Reis a Sabadell i he de dir que fa molta il·lusió.

L'any que ve no l'altre

L'any 1925 Francesc Trabal va publicar L'any que ve, un llibre provocador amb pròleg de Josep Carner. I enguany, per commemorar els 100 anys de la Colla de Sabadell, la Llar del Llibre, Sabadell Còmics, el Col·lectiu Pere Quart i la Comissió 100 anys de la Colla de Sabadell han aplegat tot d'escriptors i il·lustradors de la ciutat i d'arreu per publicar un llibre d'homenatge a aquella primera obra d'Edicions La Mirada. Duu per títol L'any que ve no l'altre, el signen els Hereus del Senyor Banyeta, un dels molts sinònims de Trabal al Diari de Sabadell, el pròleg és del terrassenc (tot plegat va de provocar!) Jaume Aulet i, ai las, em van demanar que hi participés. Si voleu saber com dibuixo (agafeu-vos fort!), l'haureu de comprar.

Nit de Reis a Sabadell al Teler

La màgia del Nadal també és poder cantar nadales i explicar Nit de Reis a Sabadell al Teler amb virtuosos com el Ferran Castanyer i l'Albert Freixenet davant d'una colla de bons amics.

El Monstre Joan va a l'escola Sagrada Família de Sabadell

Vas a explicar El Monstre Joan va a l'escola a les classes de P5 i els alumnes t'acaben explicant ells mateixos els contes que van escriure i dibuixar a partir del taller que els vas fer.

Nit de Reis a Sabadell, amb una nova exposició

Si aneu al Casal Pere Quart hi trobareu l'exposició de les noves il·lustracions del conte Nit de Reis a Sabadell, obra del col·lectiu El Huevo Eterno. Ah, i us en podreu endur el conte. Literatura, il·lustració i màgia.

El Monstre Joan va a l'escola a Sabadell

Quina il·lusió que la Llar del Llibre s'omplís per la presentació d'El Monstre Joan va a l'escola. Perquè no estem parlant només de literatura i d'il·lustració, no. També estem parlant de solidaritat. I és que, fet i fet, la cultura ja és això.

Entrevista a Ràdio Sabadell.

Notícia al Diari Sabadell.

Entrevista al Diari Sabadell.

Nit de Reis a Sabadell, 4a edició

Ja és aquí la 4a edició del conte Nit de Reis a Sabadell, aquest cop amb il·lustracions del Col·lectiu El Huevo Eterno. Espectacular.






Vídeo del conte:

El conte en format digital.

Notícia sobre el conte al Diari Sabadell:

Notícia sobre el conte a Ràdio Sabadell.

Notícia sobre el conte a iSabadell.

El Monstre Joan va a l'escola

La literatura també és solidaritat. I amb l'objectiu de recollir fons per a les diverses campanyes solidàries que duu a terme, el Col·legi Sagrada Família de Sabadell, on treballo, acaba de publicar l'àlbum il·lustrat El Monstre Joan va a l'escola. El conte, extret del meu llibre Verba, non facta, és la història d'un primer dia de classe molt especial, el primer dia d'algú que se sent diferent i que no sap com serà rebut. Un conte que ens parla de la tolerància i del respecte a la diversitat, i que ha estat il·lustrat pels alumnes de 2n de batxillerat artístic de l'escola sota la coordinació de la professora Xell Gispert i Alier. I sí, és una història paral·lela a la d'El Monstre Joan, de manera que, si us va agradar, ja ho sabeu!

La ruta literària de la Colla de Sabadell

Ahir, amb en Josep Maria Roviralta, vam fer de Falsilla i Cartipàs a la ruta literària sobre la Colla de Sabadell que van organitzar dins dels actes dels cent anys del grup. Vam sortir del Vapor Badia, vam passar per la plaça Frederic Mompou, el carrer Salut, la plaça de l'Àngel, la Llar del Llibre i el carrer dels gitanos i vam acabar al Racó del Campanar. Una ruta per conèixer un grup cultural local que va transformar el panorama literari nacional.

Article del Diari Sabadell parlant de la Colla de Sabadell.

Històries Maximíssimes a Sant Quirze del Vallès

Explicar contes en una masia del segle XV al bell mig del no-res. Ahir, les Històries Maximíssimes a la Masia Can Camps de Sant Quirze del Vallès.

Estem voltats de pocavergonyes. Un documental sobre la Colla de Sabadell

Ahir es va estrenar el documental Estem voltats de pocavergonyes, produït pel Col·lectiu Pere Quart. No cal que us digui que ha estat un honor indescriptible fer-hi d'actor al costat d'en Josep Maria Roviralta, amb companys de repartiment com el Jeroni Oller i la Rosa Fité i sota la direcció de la Clara Soley. Si voleu conèixer l'aportació de la Colla de Sabadell a la cultura catalana, busqueu-lo i mireu-lo. És senzillament imprescindible.

El tràiler.

De vins i de mots a Barcelona

Publicitat gens subliminal: sabeu que faig xerrades i recitals privats? Sense anar gaire lluny, ahir en una vinoteca de Barcelona, on vaig fer un De vins i de mots. Si voleu regalar cultura en directe, ja ho sabeu!

De vins i de mots a Sant Pere de Ribes

Dissabte, al Celler Vega de Ribes de Sant Pere de Ribes, vaig fer el darrer De vins i de mots dins del programa Biblioteques amb DO. Una experiència fantàstica recorrent el Principat de punta a punta tot maridant llengua, literatura i vi. La cultura suma.

Contes a la Voliana de Mataró

Ahir es va inaugurar a Mataró el local de Voliana Edicions, una editorial lliure i independent compromesa amb el país i la llengua. Una gran oportunitat per compartir una estona amb altres autors. I un gest de reafirmació cultural. Ah, i vaig poder-hi llegir un conte de Verba, non facta, un de Roba estesa i un d'inèdit.

Benvinguts a Cramòvia, de nou a Terrassa

Ja hi han tornat: Benvinguts a Cramòvia ha omplert de nou i per partida doble la Qollusala de Terrassa amb els seus deliris cramovins.

I de retruc, entrevista a Ràdio Falset parlant del conte.

Descobrir Sabadell

Ahir vam presentar Descobrint Sabadell, d'en Jaume Barberà, a la Llar del Llibre de Sabadell. Contra el feixisme, cultura.

De vins i de mots a Cunit

De vins i de mots i de gent meravellosa que trobes arreu. Ahir, a Cunit. Ah, i amb entrevista prèvia a Bellvei Ràdio (a partir del minut 10).

De vins i de mots a Ripollet

M'agrada fer una conferència i que els assistents se m'acostin per comentar-me coses. Ahir, a Ripollet, De vins i de mots per a l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran.

Petit Món

Petit Món, la companyia de teatre-dansa fundada per la Laia Vila, productora dels espectacles Tots som petits prínceps i Emociona't on he pres part, que ens ha servit per engegar Vila & Vila i la cadira, que organitza el Certamen Coreogràfic de Sabadell amb el qual he col·laborat traduint i corregint textos. Una colla de gent subversiva, sí. Aquí en teniu la pàgina, per si voleu seguir-la. I aquí sota en teniu la junta.

Descobrint Sabadell

Francesc Trabal deia que la gràcia de Sabadell és, precisament, que no en té cap, de gràcia. I, tanmateix, la gent de Sabadell, quan voltem pel país, diem un cop i un altre d'on venim. Perquè la ciutat té alguna cosa difícil d'explicar, i en Jaume Barberà Canudas ho fa d'allò més bé en el seu nou llibre, titulat Descobrint Sabadell, una reedició ampliada de Sabadellejant on explica tot de curiositats i on -l'hi agraeixo- cita el meu Ciutat de paraules. Llegiu-lo.

Les sabates esblanades a la Biblioteca Pública de Gràcia

Hi ha presentacions amb pocs assistents però molt interessats pel llibre. Tant, que n'acaben comprant una bona pila. Com ahir a la biblioteca de Gràcia, a Sabadell, amb Les sabates esblanades. Presentar llibres és tot un món. Un món de bojos per les lletres.

El llibre recomanat a Xim i Xesca.

Dinamització de la normalització lingüística als centres educatius de Palma

Dissabte vaig ser a Mallorca convidat pel Centre de Professorat de Palma per realitzar una formació sobre la dinamització lingüística als centres escolars. Vam parlar de diversitat lingüística, de la situació del català, dels nostres hàbits lingüístics i, sobretot, de què podem fer perquè el català s'acosti una mica més a la normalitat. Tot un repte. I tot un goig, fer Països Catalans.

Parlant de contes

Està bé, això de canviar puntualment els alumnes de secundària i batxillerat pels de P5 i 5è i 6è de primària. Sobretot si és per parlar-los del conte. Sí, nou trobades amb nou classes de la meva escola, la Sagrada Família de Sabadell. Tota una experiència.

Curts crus

Que un espectacle inclogui contes de molts autors, entre els quals n'hi ha de Pere Calders, de Joan Brossa, de Jaume Cabré i -no m'ho puc creure!- de meus, fa que se'm barregin tot de sensacions: respecte, honor, agraïment, satisfacció. Així són els Curts Crus de l'Assumpta Mercader. Gràcies per confiar en mi.

Emociona't, de nou

Hi ha fotos que capten l'essència d'un instant. Com aquesta d'ahir, durant la representació d'Emociona't, aquest cop per recaptar fons per l'associació AMOH. Gràcies a totes les persones que vau omplir el teatre. La cultura és solidaritat.

Podeu veure l'espectacle aquí:

De vins i de mots a Sant Sadurní d'Anoia

Dilluns al carrer. Dimarts al carrer. Ahir a Sant Sadurní d'Anoia parlant De vins i de mots. Fem-nos ingovernables. Pacíficament ingovernables.

I si parlem català a Alella (i aprofitem per reivindicar Calders)?

Ahir vam presentar I si parlem català? a Alella, en el marc del Correllengua. Però no va ser una presentació normal. Perquè el Correllengua està dedicat a Pere Calders i vaig aprofitar l'avinentesa per entrellaçar la presentació amb l'obra del mestre, tot plegat sota el títol ad hoc de Calders i la llengua oculta. Llengua i literatura de bracet.

Bones confitures a Sabadell

Ja ho deia el Capità Enciam. Els petits detalls són poderosos. I els petits contes, també. Per això ahir vam omplir la Llar del Llibre de microcontes. Els de les Bones confitures.

Experiències literàries

A Montornès del Vallès, a Sabadell, a Palau-Solità i Plegamans. Parlant de contes, de novel·les o de llengua. Comentant Ni ase ni bèstia, Verba, non facta, I si parlem català?, Roba estesa o Les sabates esblanades. Amb mainada o amb adults. Amb catalanes i catalans nascuts aquí o vinguts de fora. Amb persones que han tingut el català com a primera llengua i d’altres que tot just l’estan aprenent. Però totes, totes amb un tret comú: l’amor per les paraules i per una llengua que ens fa poble. I tot, tot gràcies al programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes.

Hi ha poques experiències més gratificants per a un escriptor que poder conversar tranquil·lament amb els lectors. Què els ha semblat, el teu llibre? N’han gaudit? L’han entès? I quina interpretació n’han fet? Cada trobada esdevé un aprenentatge, potser per als lectors, sí, però sobretot per a l’autor. Un aprenentatge i una excusa per parlar de literatura amb majúscules, de la importància que hauria de tenir –perquè no la té!– la cultura a la societat, del debat recurrent sobre quina ha de ser-ne la funció principal... Per distreure o per pensar? I per què no tot alhora? Divertimento, sí, però també sentit crític, compromís. I més en aquest país nostre no tan petit que ha de reafirmar-se un dia rere l’altre. Hi ha cap manera millor de fer-ho que a través dels mots i la literatura? Autors a les aules, un regal per a tots plegats.

Lletres Catalanes, 3 d'octubre de 2019

També podeu llegir l'article al facebook de Lletres Catalanes.

Vila & Vila i la cadira a Igualada

Dilluns vam fer la representació completa de l'espectacle Vila & Vila i la cadira al Teatre de l'Ateneu d'Igualada, convidats per l'AUGA. I, si no us fa res, us transcric el comentari d'una de les assistents (gràcies, Rosa!): "Divertit, emotiu, valent, tot una mica." Quin luxe. En voleu més detalls?

Vila & Vila i la cadira és un muntatge que vesteix la paraula nua, però ho fa amb discreció i, alhora, amb passió. Amb tocs de dansa i d'interpretació, amb gestos subtils i expressions desbocades. Perquè quan Vila i Vila es troben, l'absurd ocupa l'escena i ens costa distingir la realitat de la ficció, la quotidianitat de l'onirisme. I potser, fet i fet, d'això va tot plegat.

De vins i de mots a Móra la Nova

Vas fins a Móra la Nova a fer un De vins i de mots i la meitat dels assistents són de Sabadell o hi tenen algun vincle. Som un autèntic imperi.

De vins i de mots a la Canonja

Volia parlar-vos del De vins i de mots d'ahir a la biblioteca de la Canonja però no ho faré. No ho faré perquè la repressió va tornar a Sabadell i els que creiem en una república de dones i homes lliures n'estem farts. Farts. Recordem Estellés. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu. Un poble unit, alegre i combatiu.

De vins i de mots a Tarragona

La sala gairebé plena, una copa de vi a la mà, interès per la llengua i moltes ganes de participar. Ahir, De vins i de mots a Tarragona.

Estem voltats de pocavergonyes

En Werens, la Marta Garriga, l'Antoni Dalmases, en Josep Maria Roviralta i jo. Una colla, de Sabadell, fent una lectura de textos de la Colla de Sabadell dins dels actes de la festa major de Gràcia. Amb grafit i música en directe. Estem voltats de pocavergonyes.

La Bastilla

L'any 1965 Pere Calders escrivia, en un article titulat Els consumidors socials, que "Portem l'enemic a dins i, aquesta vegada, cadascú haurà d'assaltar una Bastilla interior." Doncs això. Fora mandra i al carrer, que aixecar una república no és fàcil. Bona Diada!

Bones confitures

Tot gènere té les seves antologies. El microconte català, també. L'editorial Témenos acaba de publicar Bones confitures, un recull de microcontes d'autors d'arreu dels Països Catalans, entre els quals n'hi ha tres de meus, extrets dels llibres Ni ase ni bèstia, Verba, non facta i Roba estesa. Un microhonor indescriptible.

Les sabates esblanades, 3a edició

Són bojos, aquests sabadellencs (i sabadellenques)! Les sabates esblanades arriba a la 3a edició, gràcies a tot d'escoles que han decidit triar-la com a lectura de classe. I a nosaltres, no cal dir-ho, ens fa molta il·lusió que serveixi perquè els alumnes descobreixin Sabadell.

Entrevista a Ràdio Trama.

De vins i de mots a Gandesa

De vins i de mots i un públic espectacular. Quina gran acollida, ahir a Gandesa.

Parlar català és convidar. Convidar és conviure

La CAL, l'entitat amb què vaig començar a implicar-me activament en la promoció del català, acaba de presentar Parlar català és convidar. Convidar és conviure, una exposició basada en el meu llibre I si parlem català? Tot una satisfacció. I, espero, un granet de sorra més per fomentar l'ús interpersonal del català.

Roba estesa, 3a edició

Gràcies a totes les persones que heu llegit i que heu recomanat Roba estesa. A la xarxa de biblioteques que en vau fer una comanda important. Als centres educatius que l'heu volgut treballar. A les llibreries, biblioteques, seus del CPNL i clubs de lectura que m'heu convidat a presentar-lo. Mercès a tots vosaltres, el llibre arriba a la 3a edició. Ep, i renovat, incloent la guia de lectura per treballar-lo a l'aula!

Històries Maximíssimes a Sabadell

4 raons que fan que les Històries Maximíssimes d'ahir fossin especials:

- Una actuació privada a la meva eixida amb el sol ponent-se.

- Bons amics -alguns vinguts de lluny!- bojos per la cultura.

- Un tal Pere de teloner de luxe i presentant la versió musicada d'un conte meu (no m'ho puc creure!).

- L'Estel fent de presentadora i la Marina i la Noelia recitant.

M'enteneu, oi?

Històries Maximíssimes a Solsona

Espectacular, ahir a Solsona. Un agraïment especial a la Fura per haver-nos convidat a compartir les Històries Maximíssimes. I l'anècdota? Una noia de fora que només parlava anglès ens va dir que li havia agradat molt. Au, qui diu que el català no trenca barreres?