Redescobrir la història

Plans de futur

Màrius Serra

Proa, 2013

El fet que la llengua i la cultura catalanes no disposin d’un estat que les recolzi, ans al contrari, hagin de resistir els embats d’uns estats –espanyol i francès– que frisen per arraconar-les, duu implícit que no puguin gaudir de la normalitat i el reconeixement de què disposen altres llengües i cultures. Aquesta manca total de normalitat, que sovint ens porta als límits de la invisibilitat com a poble, té una incidència clara en la nostra autoestima: ens han dit tantes vegades que no som ningú que, malgrat respondre-hi una vegada i una altra amb fermesa, en el fons del nostre subconscient ha arrelat la creença que un català, exercint de català, rarament pot destacar notablement fora del nostre territori. I això ens ha dut, durant molt de temps, a infravalorar o fins i tot a desconèixer figures tan cabdals com, per exemple, la del matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer.

 Màrius Serra, un geni de les paraules, narra a Plans de futur la vida de Ferran Sunyer, un geni dels números, un matemàtic autodidacte que, tot i patir una discapacitat física, va fer-se un lloc important en la comunitat matemàtica internacional del segle passat. En la novel·la, que ha estat guardonada amb el premi Sant Jordi, Sunyer comparteix protagonisme amb les seves cosines, Maria i Àngels Carbona, les persones que van dedicar la vida a cuidar-lo. De fet, aquestes dues germanes, junt amb el seu pare desaparegut per uns motius que es van descobrint al llarg del llibre, en són les narradores i, en certa manera, les personatges principals. Les vivències de les famílies Sunyer i Carbona i la seva relació amb els Dalí –Maria va ser pintada per Salvador en el quadre Retrat de Maria Carbona, i Àngels va il·lustrar el llibre Des de Cadaqués, d’Anna Maria, germana del pintor–, s’emmarquen en el context gris de la postguerra, un context en què es fan palesos l’exili i la repressió cultural. La novel·la, emperò, no es deixa arrossegar per aquesta grisor, sinó que remarca la capacitat dels protagonistes per fer front a les dificultats. Sunyer, a qui els doctors havien dit que ni tan sols arribaria a parlar, esdevé un matemàtic de vàlua internacional gràcies als llibres que li porta el seu cosí, estudiant d’enginyeria, gràcies a la seva gran capacitat analítica i gràcies a la feina de transcripció dels seus teoremes que fan la seva mare i les seves cosines.

 Plans de futur no és, ni de bon tros, una simple biografia de Sunyer i les germanes Carbona, sinó una novel·la que aprofundeix en la ficció a través de les relacions humanes entre els protagonistes, unes relacions que també ens permeten entendre la manera de fer de certa classe alta del país en un moment crucial de la història. Tot plegat, i tal com va remarcar Màrius Serra en el moment de rebre el guardó, emmarcat en un missatge d’esperança, l’esperança de voler arribar a ser allò que els altres ens neguen, tant en el terreny personal com, també, col·lectiu. Precisament, en un article publicat en una de les primeres edicions del diari Avui, l’obra de Sunyer va servir per demostrar, contràriament al que ens intentaven fer creure, que el català també era una llengua apta per a les pràctiques científiques. Tota una dosi d’autoestima col·lectiva.

Lletres, febrer-març 13