L'aventura del català, a Castellbisbal

Que sí, que el català és una porta oberta al país. I ahir, a Castellbisbal, literalment. Just abans de L'aventura del català.

L'aventura del català, encara un cop més a Barcelona

Ahir vam dur L'aventura del català a l'Aula de Sant Martí, a Barcelona. Perquè l'ús social del català està baixant i és a les nostres mans -o a la nostra llengua- invertir la tendència.

L'aventura del català, un cop més a Sabadell

Ahir vam dur L'aventura del català a una empresa. Per ser més exactes, a Tenvinilo, una empresa de vinils decoratius de Sabadell. Perquè l'empresa també s'ha de comprometre amb la llengua. Només així podrem acostar-nos a la plena normalitat.

L'aventura del català, un cop més a Barcelona

Ahir vam impartir L'aventura del català per a l'Aula d'Extensió Universitària del Baix Guinardó, a Barcelona. Perquè un dia d'aquests ens prohibiran parlar en català. I sabeu què farem, nosaltres? Continuar parlant en català. 

L'aventura del català, de nou a Barcelona

Sortir de fer una conferència sobre diversitat lingüística i que la primera persona que trobis porti una samarreta amb l'estim/estime/estimi/estimo. Ahir, L'aventura del català, convidat per l'Aula d'Extensió Universitària de les Corts Est, a Barcelona. Interès, compromís i aportacions d'allò més interessants.

L'aventura del català, a Barcelona

Dimarts vaig parlar de L'aventura del català a Barcelona, convidat per l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran Montbau. Parlar i esccoltar, perquè els assistents hi tenien molt a dir. I això sempre és enriquidor.

L'aventura del català, a Arenys de Mar

Dimarts vaig ser a Arenys de Mar per parlar de L'aventura del català, convidat per l'Aula d'Extensió Universitària per a Gent Gran. Una experiència fantàstica i, he de dir-ho, el primer cop que algú dels assistents "endevina" quin és l'únic estat del món on coincideixen les fronteres lingüística i política. És a dir, un estat que només tingui una llengua pròpia i que, a més, aquesta llengua només sigui la pròpia d'aquest estat. El sabeu?

L'aventura del català, a Balaguer

Persones que llegeixen una entrevista que et fan al diari i que truquen a la redacció per demanar el teu telèfon, es posen en contacte amb tu i et proposen que vagis a la seva ciutat a fer una conferència sobre el català. Persones anònimes que fan país. Ahir, a Balaguer, vam compartir L'aventura del català amb els alumnes de l'Aula d'Extensió Universitària, gràcies a les gestions de la Roser Bosch i del Consell Comarcal. La força del poble.

L'aventura del català, a Terrassa

Ahir vaig anar a Terrassa a impartir la conferència L'aventura del català, convidat per l'Aula Gran. Sí, un sabadellenc a Terrassa. Però la llengua s'ho val. I el públic, també.

I si parlem català?

D'uns anys ençà he estat impartint una conferència, titulada L'aventura del català, que té l'objectiu de despertar l'interès dels assistents envers les llengües i, així, esperonar-los a utilitzar amb més normalitat la pròpia del país, el català. I d'aquesta conferència n'ha sortit el llibre I si parlem català?, publicat per Tallers per la Llengua. Per als que hagueu llegit l'anterior I si parlem amb el veí del segon?, el format d'aquesta nova publicació és idèntic, és a dir, és un llibre concís i fàcil de llegir, i de preu reduït, perquè corri! Espero que us sembli interessant!

Si en voleu saber més, això és el que hi diu a la contracoberta:

Tots els estudis indiquen que cada cop hi ha més persones que saben parlar català però que, en proporció, cada cop són menys les que realment el fan servir. I una llengua que no és útil està abocada a la desaparició. Hem de veure el got mig ple o mig buit? L’objectiu del llibre no és resoldre aquesta pregunta, sinó dotar-nos d’arguments i recursos per omplir-lo fins que vessi. Les llengües són un patrimoni incomparable i hem d’intentar no només preservar-les, sinó usar-les amb normalitat en el territori que els correspon. És evident que la pervivència de les llengües minorades no depèn exclusivament de l’actitud dels parlants, ans del poder polític, social, econòmic i demogràfic que tinguin al darrere. Tot i així,  si aprenem a desfer-nos dels prejudicis que ens condicionen i ens llancem a fer un ús desacomplexat del català, se n’incrementarà la presència social i esdevindrà, de ben segur, una llengua atractiva i necessària per a les persones nouvingudes i per a tots aquells conciutadans que encara no la parlen.

L'aventura del català, de nou a Sabadell

Que l’estat espanyol vol arraconar el català ja ho sabem. Que l’única manera de normalitzar la llengua és construir la República Catalana, també. D'acord. Però l’ús que els parlants en fem cada dia també és decisiu, eh? Si canviem de llengua quan veiem un color de pell diferent, quan sentim un accent estrany, quan pensem que l’altre no deu saber parlar català o quan ens imaginem que no ens entendrà, estem fent que el català sigui una llengua prescindible. Per què cal aprendre-la, si a la pràctica n’hi ha prou amb el castellà? D’això és del que vaig parlar ahir a l'Escola Oficial d'Idiomes de Sabadell amb L'aventura del català. Si volem tenir una llengua normal, fem el favor d’usar-la.

L'aventura del català, a Sant Quirze del Vallès

Passió. Passió per la llengua, i el desig de tenir una llengua normal en un país millor. Això és el que vull transmetre quan parlo del català. I és que si no hi ha passió, no hi ha res. Ahir, a Sant Quirze del Vallès, convidat per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran.

L'aventura del català, a Mollerussa

Dijous vaig anar a Barcelona a fer d'escriptor i ahir a Mollerussa a fer de dinamitzador lingüístic. I no sé què m'agrada més. Tot i que, ben pensat, potser no em cal triar. Tot forma part d'una mateixa passió desbocada envers les lletres, la llengua, el país. I les passions no cal mesurar-les, oi?