Livre

El conte Lliure, que vaig escriure pel blog Que la cultura ho inunda tot i que forma part del llibre La revolta de Cramòvia i altres contes, té una altra traducció. Si primer va ser la que va fer a l'espanyol l'amic Josep Maria Roviralta, avui us presento la traducció al portuguès del Víctor Rovira i la Rita Custódio. Un conte que parla de trencar barrots i que, també, trenca fronteres.

Livre

Um muro intransponível, uma grade atrás de outra, portas que se fecham, a cela minúscula, o ferro imóvel e, sobretudo, sobretudo, aqueles olhares tão vazios. E uma fenda com cheiro a carta, uma palavra atrás de outra, consciências que se abrem, o mar imenso, aquele fiozinho de luz que entra pela janela (e se calhar uma gota de chuva, a gota que faz transbordar o copo!) e, sobretudo, sobretudo, o amor que surge de uns olhares que guardam o horizonte no fundo das retinas. E ainda querem que acreditemos, ingénuos, que quem está fechado és tu.

Nota: parlant d'en Josep Maria, s'ha fet seu el conte Tots els homes són iguals, també de La revolta de Cramòvia i altres contes, i l'ha llegit a la Coral de l'Escola de Música de la Creu Alta de Sabadell. Gràcies!

Que la cultura ho inundi tot a Sant Llorenç de Morunys! o I si parlem català o Roba estesa o I si expliquem un conte a Sant Llorenç de Morunys?

Ahir vam ser al Teatre Municipal de Sant Llorenç de Morunys per fer Que la cultura ho inundi tot! I, de passada, vam presentar els llibres I si parlem català?, Roba estesa (amb la música de la Maria i el teatre-dansa de la Laia) i I si expliquem un conte? (lògicament, amb les il·lustracions de la Sílvia). Que bé, presentar llibres tan ben acompanyat. Un agraïment immens a l'ANC i al Pep Llohis per organitzar-ho i als amics Manel i Marta (tècnica de llums!) per fer-ho possible.

Contes que salten fronteres

L'amic Josep Maria Roviralta, actor i rapsode, ha traduït el meu conte Lliure a l'espanyol per uns coneguts forasters. Aquí el teniu:

Libre

Un muro infranqueable, una reja tras otra, puertas que se cierran, la celda minúscula, barrotes inmóviles y, sobre todo, aquellas miradas tan y tan vacías. Y una fisura en forma de carta, una palabra tras otra, conciencias que se abren, el mar inmenso, aquella pequeña luz que se filtra por la ventana (y quizás una gota de lluvia, la gota que colma el vaso) y, sobre todo, sobre todo, el amor que surge de unas miradas que guardan el horizonte en el fondo de sus retinas. Y aún nos quieren hacer creer, ilusos, que quien está encerrado eres tú.

I l'amiga Sílvia Morilla, il·lustradora, ha fet aquesta il·lustració inspirada en el conte L'amic, del llibre Roba estesa.

Un i altre saltant fronteres, ja siguin lingüístiques o artístiques.

Pensaments per inundar-ho tot de cultura

Dilluns vam tornar a ser a la concentració del CDR de Sabadell, aquest cop fruit de la iniciativa Que la cultura ho inundi tot! de la Salut. En Manel Aljama, la Maria Rosa Blàzquez, l'Antoni Dalmases, la Salut i jo (i el Pep en representació de la Montse Barderi) vam llegir textos que hem escrit per al blog. Per part meva, Lliure. Xavi Tortajada, moltes gràcies per la feina que fas organitzant aquestes trobades.

Que la cultura ho inundi tot a Lledoners!

Allò que havia de ser un micromuntatge reivindicatiu per un únic dia, titulat Que la cultura ho inundi tot!, ha tingut continuació. I ahir vam ser al pla de Lledoners per exigir l'alliberament dels presos polítics i per reivindicar el dret del nostre país a constituir-se en una república de dones i homes lliures. Ep, i ho vam fer amb la presentació fantàstica de la Lídia Coll, just després de l'actuació d'en Josep Maria Roviralta i amb la participació de la Noelia, la Marina, l'Estel, la Noa i l'Aran. Esperem que les nostres paraules arribessin fins al pati de la presó. Saltant per sobre de tots els murs.

Contes que volen

El passat 17 de juny diverses entitats de Sabadell van pujar a la Mola per exigir l'alliberament dels presos polítics i, durant l'acte, la Salut va llegir el meu conte Lliure, escrit per al blog Que la cultura ho inundi tot! I aquell mateix dia en Manel Aljama, de Ràdio Llibre, va llegir el conte Verba, non facta, de Roba estesa, en el seu programa dedicat a l'agrupació d'editors independents Llegir en català. El podeu escoltar aquí. Per si en teníeu cap dubte, els contes volen.

Que la cultura ho inundi tot a Sabadell!

El CDR de Sabadell em va proposar de llegir textos per a les persones preses i exiliades i jo, que sóc d'embolicar la troca, vaig enredar-hi tres amigues: la Laia Vila, ballarina, la Sílvia Morilla, il·lustradora i la Maria Rovira Lluelles, músic (amb amigues així és impossible resistir-s'hi). I sí, vam recitar, vam tocar, vam dibuixar i vam ballar. I vam parlar dels amics presos. I, sobretot, vam cridar ben fort que tots som la gota que fa vessar el got.

Inundant la plaça

Poden continuar amb la seva farsa, el seu odi, la seva intolerància i la seva violència, però no podran evitar que les places i els carrers s'omplin de llaços i contes i versos i els clams d'un poble que se sap lliure. Lliure és el conte que vaig llegir. Ahir, a Sabadell, recordant l'amic Cuixart. Lliure.

Lliure

Lliure és la meva aportació al blog Que la cultura ho inundi tot! I el dedico als exiliats i als presos polítics i, en particular, a l'amic Jordi Cuixart. El podeu llegir aquí. Espero que us agradi.

Que la cultura ho inundi tot!

LA paraula. LA cançó. LA passió. LA força. LA decisió. LA insubmissió. LA transgressió. LA rebel·lió. LA revolta. LA llibertat. LA independència. LA república. Enteneu per què sense les dones no hi ha revolució? Sí, LA revolució.

I parlant de dones rebels, és un goig col·laborar en el blog que ha impulsat la Salut, Que la cultura ho inundi tot!, en què recull poemes i microcontes dedicats als presos polítics.

Podeu fer-hi un cop d'ull aquí.