El conte Lliure, que vaig escriure pel blog Que la cultura ho inunda tot i que forma part del llibre La revolta de Cramòvia i altres contes, té una altra traducció. Si primer va ser la que va fer a l'espanyol l'amic Josep Maria Roviralta, avui us presento la traducció al portuguès del Víctor Rovira i la Rita Custódio. Un conte que parla de trencar barrots i que, també, trenca fronteres.
Livre
Um muro intransponível, uma grade
atrás de outra, portas que se fecham, a cela minúscula, o ferro imóvel e,
sobretudo, sobretudo, aqueles olhares tão vazios. E uma fenda com cheiro a
carta, uma palavra atrás de outra, consciências que se abrem, o mar imenso,
aquele fiozinho de luz que entra pela janela (e se calhar uma gota de chuva, a gota que faz transbordar o copo!)
e, sobretudo, sobretudo, o amor que surge de uns olhares que guardam o
horizonte no fundo das retinas. E ainda querem que acreditemos, ingénuos, que
quem está fechado és tu.
Nota: parlant d'en Josep Maria, s'ha fet seu el conte Tots els homes són iguals, també de La revolta de Cramòvia i altres contes, i l'ha llegit a la Coral de l'Escola de Música de la Creu Alta de Sabadell. Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada