Comunicacions reeixides

En tota interacció comunicativa, l’emissor emet un missatge que el receptor capta i que interpreta a la seva manera. A voltes, aquesta interpretació és diametralment oposada a la intenció original de l’emissor. És el que passa, per exemple, en les converses entre una persona catalanoparlant i una de nouvinguda. Segons les enquestes lingüístiques, una àmplia majoria de catalanoparlants es passen a l’espanyol per adreçar-se als nouvinguts. “Pobrets, acaben d’arribar, i només faltaria que els compliquéssim les coses parlant-los en català”, es justifiquen. Curiosament, però, la interpretació que en fan sovint els nouvinguts –i així ho expressen en els tallers que impartim– és una altra. “No volen que siguem catalans”, ens diuen. És a dir, allò que hom fa com a gest de teòrica deferència acaba sent percebut com un acte de discriminació o, fins i tot, de xenofòbia. Pensem-hi. Si el nostre objectiu és ser educats amb els nouvinguts, fem palesa la nostra predisposició a integrar-los a la societat d’acollida bo i parlant-los en català. Us sorprendreu del coneixement que en tenen i de passada no hi haurà malentesos.