Pàgines

dimecres, 30 d’abril del 2014

9 relats per a un 9 estat

Sí, ja sé que de llibres que parlen de la independència n’hi ha a cabassos, però quan em van proposar de participar en aquest 9 relats per a un 9 estat no me’n vaig poder estar. Penseu que són tres reivindicacions en una: reivindicar la normalitat de la literatura catalana, reivindicar el conte com a gènere literari i reivindicar el dret a tenir un país normal. Difícil de resistir. Així que hi vaig participar amb un conte titulat Punt i seguit.

dimarts, 29 d’abril del 2014

I si parlem amb el veí de Vilanova i la Geltrú?

El govern espanyol diu que no som subjecte polític; de fet, sempre ens han considerat més aviat un objecte polític i els objectes, ja ho sabeu, no parlen. Els que sí que parlen són aquells polítics, empresaris i financers que diuen que no s'imaginen Catalunya fora d'Espanya però que, en canvi, no tenen cap problema a imaginar-se Catalunya fora del sistema solar. Deu ser allò que se'n diu imaginació selectiva. Ahir vam ser a Vilanova i la Geltrú presentant el llibre, i els assistents van parlar, van imaginar i van proposar un país deslligat d'aquells que posen el poder per davant del poble.

Entrevista a Canal Blau FM.

dimecres, 23 d’abril del 2014

Sant Jordi de ruta

Gràcies a totes aquelles persones que aquest Sant Jordi us heu atrevit a apostar per autors que no coneixíeu, autors que escriuen en aquesta llengua que volem normal, autors que amb la seva modesta aportació fan que la literatura catalana esdevingui un exemple del país que estem construint. Per part meva, moltes gràcies a totes les persones que a cada parada us heu interessat pel nostre llibre, l'heu comprat i ens heu demanat que us el signéssim. Ha estat una ruta intensa però agraïda. Ja us ho dèiem, ja! El nostre llibre deu ser l'únic amb preu de rosa...  Bé, i espero que hagueu tingut una bona Diada!

dijous, 17 d’abril del 2014

22 contes a Barcelona

Hi ha pel·lícules de por que, en comptes de fer por, fan riure. Amb el discurs de la por passa igual. Els arguments de l'estat espanyol tenen tan poc fonament que es desacrediten sols i ens empenyen, més encara, cap a la independència. Avui n'hem parlat a la Vila de Gràcia, tot presentant 22 contes a la vora de la independència.

dimecres, 16 d’abril del 2014

I si parlem amb el veí de Cerdanyola del Vallès?

 Conversa real ahir a Sant Cugat:

- Bon dia. Vinc a portar aquests llibres per a l’ANC.
- Per a qui?
- Per a l’Assemblea Nacional Catalana.
- No sé qui és aquesta senyora, però si m’ho escrius...

Qui diu que està tot fet? Encara queda molta feina! Feina com la que fan els amics d’Esquerra de Cerdanyola, que ahir van convidar-me a presentar I si parlem amb el veí del segon? dins dels actes de la Setmana Republicana. Feina per fer entendre que és millor la hipotètica incertesa de crear un nou estat que no pas la completa certesa de continuar dins d'un estat econòmicament i políticament fallit.




Entrevista a El Punt Avui TV.

divendres, 11 d’abril del 2014

Una aventura lingüística a Cerdanyola del Vallès



Estar immers en la gira de presentació del teu darrer llibre i que et convidin a presentar l’anterior. Que l’acte serveixi per donar el tret de sortida a les noves parelles lingüístiques del Servei Local de Català. Que la sala s’ompli de persones nascudes aquí i persones vingudes de fora, fent palès que no hi ha millor instrument per a la integració que l’aprenentatge de la llengua pròpia. Que l’admirat Àngel Solà et presenti i et regali un elogi que estigui a punt de deixar-te sense paraules. Que proclamis que la normalitat de la nostra llengua no és només a les nostres mans sinó, sobretot, a la nostra llengua. En definitiva, agraït i satisfet que Català a la carta encara generi interès.

Nota: recull de fotografies del Servei Local de Català.

dimarts, 8 d’abril del 2014

L'aventura del català, a Igualada


Em sembla que ja ho he entès. Hi ha un congrés dels diputats d’un estat que és la continuació d’una dictadura feixista instaurada després d’una guerra civil guanyada amb el suport del nazisme i que havia esclatat a partir d’un cop d’estat fallit provocat per uns militars ultranacionalistes amb la voluntat de fer caure una república escollida legítimament. Entesos. I avui aquest congrés dels diputats ens dirà si el nostre poble té dret a decidir. D’acord. És un acudit, oi? La seva opinió té menys valor que la d’un esclavista a Libèria. Ahir, després de fer la conferència L’aventura del català per a l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de l’Anoia a l’Ateneu Igualadí –que ben acollit que em vaig sentir–, van obrir els llums del teatre –un teatre impressionant, preciós– i vaig veure en els ulls dels assistents una brillantor que denotava l’anhel d’un poble que vol una llengua simplement normal. En un país normal. O millor. I el congrés espanyol que digui el que vulgui.

Nota: la conferència al web de l'AUGA.

divendres, 4 d’abril del 2014

Deconstrucció econòmica total



Què podem fer amb un sistema econòmic que crea riquesa però que és incapaç de distribuir-la equitativament? Deconstruir-lo. Desfer-nos de falses necessitats, reutilitzar i reciclar, defugir les grans transnacionals, apostar per productes de proximitat obtinguts en processos socialment ètics i ecològicament sostenibles. Només així podrem revolucionar l’estructura productiva i, de retruc, social. No és tan difícil. La suma dels nostres hàbits de compra és allò que manté dempeus les oligarquies. Busquem alternatives per desfer-nos-en. És evident que ens cal una nova escala de valors que no toleri les diferències creixents entre rics i pobres, siguin persones o països. Perquè actes com el que Mans Unides va convidar-me a presentar ahir a Sabadell deixin de ser necessaris.

dimarts, 1 d’abril del 2014

Ni captius ni desarmats

Captius i desarmats? Ni de bon tros. 75 anys després d'aquella guerra hi ha més rojos separatistas que mai, perquè no volem continuar formant part d'un estat que es fonamenta en la uniformitat, en la imposició i en la legitimitat autoproclamada d'una oligarquia explotadora, un estat que continua negant els nostres drets individuals i col·lectius, un estat que no només no condemna el feixisme, sinó que l'enalteix. El nostre destí han de ser les antípodes.