Em sembla que ja ho
he entès. Hi ha un congrés dels diputats d’un estat que és la continuació d’una dictadura feixista instaurada després d’una guerra civil
guanyada amb el suport del nazisme i que havia esclatat a partir d’un cop
d’estat fallit provocat per uns militars ultranacionalistes amb la voluntat de
fer caure una república escollida legítimament. Entesos. I avui aquest congrés
dels diputats ens dirà si el nostre poble té dret a decidir. D’acord. És un
acudit, oi? La seva opinió té menys valor que la d’un esclavista a Libèria.
Ahir, després de fer la conferència L’aventura
del català per a l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de
l’Anoia a l’Ateneu Igualadí –que ben acollit que em vaig sentir–, van obrir els
llums del teatre –un teatre impressionant, preciós– i vaig veure en els ulls
dels assistents una brillantor que denotava l’anhel d’un poble que vol una
llengua simplement normal. En un país normal. O millor. I el congrés espanyol
que digui el que vulgui.
Nota: la conferència al web de l'AUGA.
Nota: la conferència al web de l'AUGA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada