Eficàcia per la llengua

Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català

Francesc Marco Palau

Editorial Base, 2014

Estudiar àmbits concrets, identificar els agents que hi poden incidir, fixar-se objectius realistes i treballar amb constància i rigorositat per tal d’assolir-los. Aquest va ser, de manera esquemàtica, el plantejament que va dur a una colla de graciencs a constituir la Plataforma per la Llengua. Vint anys després, l’entitat s’ha consolidat com un referent indiscutible en el camp del foment del català. L’etiquetatge, la retolació comercial, la universitat, el cinema, el lleure, l’empresa, l’ensenyament o l’acollida de persones nouvingudes són algunes de les àrees en les quals s’ha especialitzat i on ha aconseguit èxits destacats. Si haguéssim de resumir la manera de treballar de la Plataforma per la Llengua en una sola paraula, aquesta seria, sens dubte, eficàcia.

Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català és el títol del llibre que acaba de publicar Editorial Base i que repassa la història de l’entitat des dels inicis, des de la formació, a començaments dels noranta, de l’Esbarzer, el col·lectiu d’on sorgiria l’embrió de la Plataforma per la Llengua. Escrit per Francesc Marco Palau, historiador, col·laborador de diversos mitjans de comunicació i membre de l’Executiva de l’entitat, el llibre fa palès, ja d’entrada, la voluntat dels fundadors de l’organització de donar continuïtat a la tasca desenvolupada anteriorment per la Crida. Calia una entitat que treballés pel català i que combinés l’acció de carrer amb la recerca de resultats concrets. I això és el que van fer. L’autor ens parla de les primeres campanyes, del pas a la professionalització de l’estructura organitzativa, de les relacions amb el conjunt de l’associacionisme i amb les institucions i, lògicament, del paper que té en l’actual procés sobiranista. El llibre, extremadament ben documentat, curull de referències i, tanmateix, de lectura fàcil, ens endinsa en la manera de treballar de la Plataforma per la Llengua i ens permet entendre per què ha esdevingut un actor essencial en la defensa del català. Així ho avalen els nombrosos guardons que ha rebut, com el Premi Nacional de Cultura, el Premi Voluntariat o el Premi del Consell Nacional de la Joventut, entre d’altres.

El llibre també fa un reconeixement merescudíssim a Martí Gasull, fundador i principal ideòleg de l’entitat, que va perdre la vida al Nepal. Prenent les paraules de Francesc Marco, “Martí Gasull, al capdavant de l’ONG del català, havia actualitzat el discurs de resistència lingüística pel de modernitat i valor. (...) Gasull sabia que calia sumar: sumar actituds, punts de vista, parlants, voluntaris i sinergies. Per ell, calia fer de la llengua un element que assegurés la igualtat d’oportunitats i que acollís els nouvinguts.” Seria difícil trobar una manera millor de descriure el seu pensament i el de la Plataforma per la Llengua.

Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català no és només un llibre imprescindible per conèixer l’entitat, sinó també una eina ben útil per acostar-nos a un model organitzatiu d’èxit, que pot servir de referent per a entitats socials de molts altres àmbits. Amb uns 7.500 socis i diverses delegacions arreu dels Països Catalans, la Plataforma per la Llengua és un exemple per a totes aquelles persones que volem que el català esdevingui una llengua plenament normal. La constatació que els somnis i la feina ben feta poden anar de bracet.

El Singular, 21-7-14

També podeu llegir-lo al web d'El Singular. 

I si encara parlem un cop més amb el veí de Sabadell?

Ahir vam tornar a presentar I si parlem amb el veí del segon? a Sabadell. Va ser en el sopar d'estiu d'ERC al pati de l'Aliança Francesa. L'acte el va presentar l'amic Juli Fernàndez, i el diputat Pere Aragonès també va presentar el seu llibre, Les coses del BOE, un llibre per descobrir de quina manera l'Estat espanyol llença els diners públics. Un exemple? L'exèrcit espanyol es va gastar 145.877,60€ en els jardins de la seu del Centro Nacional de Inteligencia. Francament, vist això, potser no en són pas tant, d'intel·ligents.

Notícia al web d'ERC Sabadell.

I si parlem amb el veí de La Prua de Can Benet?

Anar a presentar I si parlem amb el veí del segon? a una població de 70 habitants i que mig poble hi assisteixi. Això és el que ens va passar ahir a La Prua de Can Benet, al Penedès, on vam presentar-lo amb la bona amiga Neus Arnan conjuntament amb el recull 22 contes a la vora de la independència. En el pot petit hi ha la bona confitura. Des de les grans ciutats fins als pobles més petits amb l'objectiu d'anar creant un país de bell nou.

300 anys després, els catalans decidim

Que et convidin a fer una xerrada sempre és un luxe. Que sigui en un monestir del segle XII encara ho fa més atractiu. I que sigui per parlar del tricentenari, no té preu. Ahir vaig ser a Santa Maria de Gualter i aquestes són algunes de les reflexions que hi vaig fer mentre el sol es ponia entre unes parets gairebé mil·lenàries.

Parlar del tricentenari és parlar de dues dates, el 1714 i  el 2014, i del paral·lelisme entre una i l’altra. El 1713, amb la signatura del Tractat d’Utrecht, els catalans de l’època –o si més no les seves classes dirigents– van haver de decidir. Van haver de triar entre la rendició o la resistència. I van optar per resistir. I no ho van fer per pura rauxa, sinó perquè intuïen les conseqüències de sotmetre’s al Borbó. No debades, mig segle abans Lluís XIV, avi de Felip V, fruit del Tractat dels Pirineus, havia abolit les institucions catalanes a la Catalunya Nord, hi havia introduït nous impostos i hi havia prohibit l’ús del català. Efectivament, amb la desfeta de 1714, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta amb l’objectiu de fer desaparèixer la nació catalana. Però no ho va aconseguir. La Renaixença, la Mancomunitat o la República van fer palès que la voluntat de ser del poble català continuava existint. De fet, devem ser l’anomalia política més gran d’Europa, ja que seria difícil trobar una altra nació que, tot i no disposar d’estat propi, mantingui una consciència nacional tan nítida, una llengua que, si bé minorada, en cap cas no és minoritària, i un anhel tan clar d’esdevenir un nou estat independent. Les retallades a l’Estatut aprovat pel Parlament, les campanyes difamatòries promogudes per partits espanyolistes i la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, sumades a les negatives a parlar d’un pacte fiscal o del dret a decidir, han empès una part important dels catalans del Principat cap a l’opció independentista. En poques paraules, una manca total de cultura democràtica per part de l’Estat espanyol, oposada a la que mostra el Regne Unit envers Escòcia. Les reivindicacions del dret a decidir i de la independència han anat sumant adeptes en diverses fases. Primer, els que ho han fet per motius estrictament identitaris; després, els que s’hi han afegit per motius econòmics i, finalment, els que han fet el pas moguts per motius estricament ètics. Farts que ens diguin qui hem de ser, com hem de parlar i de quina manera hem de gestionar els nostres recursos. Mentre l’espanyolisme només té el discurs de la por, sense cap fonament real, l’independentisme s’ha bastit d’arguments contrastables que evidencien la viabilitat econòmica, política i social d’una Catalunya independent. I, per sobre de tot, el plantejament que volem fer un país del tot nou, on no compti d’on venim, sinó cap a on volem anar. L’independentisme no és etnicista, sinó integrador, perquè la independència beneficia tots els catalans, independentment de l’origen, del sentiment de pertinença que tinguin –és possible sentir-se, també, espanyol, i voler la independència del país– o de la llengua que parlin. La independència és un repte col·lectiu incomparable i si aquesta és la decisió del poble català, l’Estat espanyol no la pot aturar.

A la Trobada d'Escriptors de Girona

Amb el conseller Ferran Mascarell i Eliana de Freitas

Aquest matí s'ha dut a terme a Girona, organitzada per El Punt Avui, l'ANC, Òmnium i l'AMI, una trobada amb una seixantena d'escriptors que hem escrit llibres sobre la independència. Joan Francesc Mira, en la conferència que hi ha impartit, ha fet una reflexió d'allò més interessant. La gran majoria de processos d'independència que han tingut lloc a Europa s'han iniciat amb la recuperació de la llengua pròpia i amb la consolidació de la creació literària. La llengua i la literatura sempre al capdavant!

Notícia al web d'El Punt Avui TV.

I si parlem amb el veí d'Igualada?

Ahir vam ser a Igualada per presentar I si parlem amb el veí del segon? i en acabat l'acte, mentre signàvem exemplars del llibre, en Toni em va fer adonar d'una cosa. Has vist la data que estàs posant a les dedicatòries? La data? 1-7-14.

Entrevista a El Punt Avui TV.

 

Tertúlia -1a part i 2a part- a El Punt Avui TV.