Per a molts
sobiranistes, la independència és un objectiu en si. Ep, i em sembla completament
respectable! Però per a mi no ho és. A parer meu, la independència ha de ser el
mitjà a través del qual hem d’assolir un objectiu més ambiciós, el de fer un
país realment nou. No n’hi ha prou amb canviar de bandera. Si volem
independitzar-nos de l’Estat espanyol no ha de ser per repetir els seus
vicis, la seva burocràcia, la seva incompetència i la seva nul·la qualitat
democràtica. La independència és l’oportunitat de començar de zero en molts
aspectes. Triar el model d’estat, decidir si volem formar part de la Unió
Europea o no, aprofundir en la democràcia participativa, gestionar els nostres
recursos econòmics, ser estrictes en garantir la transparència pressupostària
del Govern, exigir la priorització de polítiques socials, garantir l’equilibri
mediambiental, limitar els poders financers, plantejar-nos si realment ens cal
un exèrcit, normalitzar la llengua i la cultura sense interferències alienes,
apostar per la diversitat. Segurament ens equivocarem en moltes coses, però
almenys serem nosaltres els que ho estarem fent. Aquest és el gran repte que
ens plantegem. Potser a algú li sona a utòpic, i ho entenc. La independència equival
a incertesa, sí, però qui prefereix la certesa de formar part d’un Estat
espanyol fallit?
Ah, i pel que fa a
la consulta, voler organitzar-la sense trencar la legalitat espanyola és com
voler fer una truita sense trencar cap ou. I nosaltres volem una truita
catalana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada