Imperialistes en acció

Avui en Rajoy ve a explicar-nos tot allò que l'Estat espanyol ha fet per Catalunya. Però no cal, de debò. Només hem de repassar la història per saber-ho. Justament ahir vam presentar a Sabadell el llibre L'imperi de la llengua comuna, de Juan Carlos Moreno Cabrera, un bon recull de les polítiques imperialistes aplicades pel Regne d'Espanya en el terreny lingüístic. Del tot extrapolable a la cultura, el dret o l'economia. Gràcies pel detall, Gobierno de España, però no cal que vingueu a explicar-nos res. Els fets s'expliquen sols.

Verba, non facta a Girona

Ets a Girona per presentar Verba, non facta. En altres punts de la ciutat, dos escriptors cèlebres també presenten el seu llibre. Està plovent. A la llibreria, poqueta gent. I aleshores en David Pagès i Cassú et presenta d'una manera magnífica. Diu de tu que "saps tensar la corda de l'arc creatiu fins al punt just." I diu que "els teus contes són un instrument per valorar a distància el gran desconcert en què viu immers l'home del segle XXI, un instrument per valorar coses, per criticar-ne si cal... I per incidir i influir en coses que han de millorar." Impossible descriure-ho més bé. Llavors tu expliques el teu llibre, reivindiques el conte, en llegeixes uns quants. La gent riu, se sorprèn, aplaudeix. I tu penses que sí, que en el pot petit pot haver-hi la bona confitura.

Ressenya del llibre al Diari de Girona.

L'antic règim

Un cap d'estat imposat. Un govern que diu que votar és antidemocràtic. Uns tribunals a les ordres del govern. Una fiscalia al servei d'un partit. Una oposició que no s'oposa a res. Uns rupturistes que neguen una revolució pacífica. Uns mitjans de comunicació que desinformen. Un exèrcit que amenaça. Una oligarquia que ho controla tot. Algú realment pensa que el franquisme es va acabar?

Verba, non facta a Sentmenat

Anar a Sentmenat a presentar Verba, non facta i que hi assisteixi des d'un nen de dos mesos fins a una senyora de 81 anys. D'això se'n diu tenir un públic transversal. Els contes són per a totes les edats, sí. I el desig de voler transformar les coses -i aquesta és una de les especialitats dels contes-, també.

L'hora dels indecisos

Sense convocatòria oficial, amb pocs col·legis electorals i sovint lluny dels votants, amb una nul·la vinculació jurídica, suspès legalment, ridiculitzat per determinats partits polítics i mitjans afins, boicotejat, envoltat d'amenaces, coaccions, atacs cibernètics, informacions falses, rumors per propiciar l'abstenció, cues i pluja. I, tanmateix, més de 2,3 milions de catalans vam anar a votar. Orgullós del meu país. Ep, i de Sabadell, segona població en nombre de vots! Però no n'hi ha prou. Els partits han d'estar a l'alçada i la societat civil no pot afluixar. Que cadascú de nosaltres sigui capaç de fer veure a un indecís que la independència és l'única sortida. Hi sortirem guanyant tots.

Votem!

Avui sortiré al carrer amb els ulls humitejats i la papereta a la mà. I votaré. Votaré pels segadors i pels maulets. Votaré pels avis antifeixistes. Votaré pels que ja no hi són. Votaré per aquells que ens han salvat els mots. Votaré pels catalans del nord, els del sud, els de la franja de ponent i els de les illes. I votaré, sobretot, pels que han de venir. Perquè la nostra utopia sigui la seva realitat. Votaré. I votaré sí sí. Perquè ja ho deia Estellés. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu. Res.

I si parlem amb el veí de la Bisbal d'Empordà?

 

Tribunal constitucional? Quin tribunal constitucional? Els catalans no reconeixem l'autoritat de cap tribunal d'arrel franquista, sinó el dret dels ciutadans a decidir lliurement. Dissabte vam parlar-ne a Ràdio Bisbal i a la llibreria La Siglantana, on vam anar a presentar el llibre convidats pel Casal Estel Roig i per en Jordi Serra i Teixidor, que ens va fer una presentació fantàstica.

Entrevista a Ràdio Bisbal a partir del min. 10.

Entrevista a Ràdio Bisbal gravada per La Bisbal TV.

Recull de fotografies.