El convidat

La Sandra Balagué, amiga i periodista, ha obert un blog ben interessant i en una de les seves arrencades genials hi ha creat una secció que anomena El convidat, en la qual dóna la paraula a persones que pensa que poden aportar reflexions interessants. I ha estat tot un honor que, per estrenar la secció, m'hagi convidat a parlar d'allò que és per a mi la literatura. Aquí ho teniu.

Si és cert que la bellesa salvarà el món, buscar-la esdevé gairebé un deure, però un deure d’aquells que s’acompleixen amb fruïció. Els músics la troben en la melodia que els atrapa a plena nit. Els escultors, ja ho deia Miquel Àngel, en la figura oculta dins del bloc de pedra. Els pintors, en el traç involuntari que els obre un nova perspectiva. I els escriptors, en els mots que se’ns insinuen a cau d’orella mentre intentem, enfollits, reflectir-los en el paper. La bellesa és efímera i esmunyedissa, sí, però ens mostra la drecera cap a la utopia. I jo, tocat per les paraules i platònicament sabedor que a cada pas podem transformar la realitat social que ens envolta, me’n serveixo per buscar el viarany que ens meni cap aquell espai on la raó i els somnis es fan indestriables. Allà on les lletres prenen tot el sentit. On la cultura es fa poble. On la llengua es fa pont. On les llunes plenes, les esquenes nues, els punys alçats i les revolucions espontànies només s’esvaeixen per tornar a irrompre amb tota la passió d’un bes furtiu.

Si voleu llegir-ho en el seu blog, i de passada fer un cop d'ull a tot allò que comenta, podeu anar a aquest enllaç.