Pàgines

divendres, 27 de novembre del 2015

Verba, non facta a Roses

Ahir, a Roses, la tramuntana feia de les seves. Em sembla que no havia vist mai tant de vent! Però això no va impedir que l'Annik, la Fatemeh, la Daniela, el Said, el Mohamed, el Ramón i la Cati vinguessin a la presentació del voluntariat per la llengua i llegissin uns quants contes de Verba, non facta. Sempre és un plaer sentir els contes amb accents tan diversos. Gràcies per convidar-m'hi, amics de l'Oficina de Català de Roses. I gràcies a Empordà TV per l'entrevista. La resposta és en el vent, sí.

L'acte al blog del Voluntariat per la Llengua.

dijous, 26 de novembre del 2015

Deport

He estat uns quants dies sense mòbil i amb un accés limitat a internet, i la veritat és que m'he sentit una miqueta més lliure. El govern espanyol ens intenta asfixiar econòmicament, i nosaltres encara tenim més ganes de ser lliures. La violència de gènere continua, però res no impedirà que les dones siguin plenament lliures. Potser per tot plegat, en el programa d'aquesta setmana de Cugat Ràdio, dedicat a l'esport, he triat la paraula deport. Sí, deport: activitat d'esbarjo, normalment a l'aire lliure. Lliure, lliure, lliure, lliure!

Podeu escoltar el programa d'ahir en aquest enllaç.

dijous, 19 de novembre del 2015

Verba, non facta a Sitges

Una biblioteca plena de gent sempre fa il·lusió. I si és a Sitges, cau de modernistes, i hi són per parlar de llengua i per escoltar contes de Verba, non facta, encara més. Amics del voluntariat per la llengua, gràcies per convidar-m'hi. Va ser un plaer sentir-me tan ben acollit.

La presentació al blog del Voluntariat per la Llengua.

dilluns, 16 de novembre del 2015

Siguem tots voluntaris per la llengua


Qui menja sopes se les pensa totes, diem. I els catalans en devem menjar moltes, de sopes, perquè som d’allò més imaginatius a l’hora de trobar maneres originals per afavorir la integració de les persones nouvingudes. Sabedors que la llengua és, no només el tret que ens defineix com a poble, ans el millor instrument de què disposem per vertebrar la societat, hem convertit la integració lingüística en un dels pilars fonamentals de les nostres polítiques d’acolliment i de cohesió social. A començaments dels vuitanta, la implantació de la immersió lingüística a les escoles en va ser el més bon exemple; d’un temps ençà, especialment durant els primers anys d’aquest segle, en què van arribar a Catalunya centenars de milers de persones procedents d’arreu del planeta, el voluntariat per la llengua ha estat una eina cabdal per permetre la plena incorporació d’aquests nouvinguts al país que els ha acollit, el país que ha d’esdevenir, també, el seu.

La idea no pot ser més senzilla i, alhora, més enriquidora. Un aprenent de català i un voluntari es troben un cop a la setmana per parlar en català. L’aprenent té, així, l’oportunitat de practicar la llengua, tot superant l’escull que els mateixos catalanoparlants posen sovint a tots aquells que volen incorporar-se a la comunitat lingüística: la manca de situacions per fer servir realment la llengua. I és que si hi ha quelcom que els nous parlants denuncien constantment és la tendència dels autòctons a amagar-los la llengua. Un altre color de pell, una cara exòtica, una manera de vestir diferent o un accent particular són motius suficients perquè el catalanoparlant, per normal general, deixi d’emprar la seva llengua i es passi a l’espanyol. Conseqüències? La persona que està aprenent el català pensa que no el parla prou bé o, encara pitjor, que els catalans nadius no volen compartir la llengua amb ell, de manera que deixa de parlar-la. I l’ús social del català continua baixant. Potser llegint el conte La llengua parlada ho veureu més clar. Tot i que no, no és un conte de ficció, sinó que parla d’una realitat ben tangible, una realitat que el voluntariat lingüístic intenta canviar.

L’experiència és, doncs, ben enriquidora. Enriquidora per a l’aprenent, ja ho hem dit, però enriquidora també per al voluntari, que té l’oportunitat de conèixer de primera mà una altra cultura i una altra manera d’entendre l’entorn i de relacionar-s’hi, i enriquidora, de retruc, per al català, que genera nous espais d’ús social i s’acosta a l’objectiu de ser la llengua comuna del país, el punt de trobada dels parlants de les gairebé 300 llengües que s’hi parlen.

Sovint sentim a dir que les llengües són una barrera. Però no. Les llengües no són cap barrera, sinó l’instrument idoni per esdevenir part d’una societat. I el cas català és, sense cap mena de dubte, paradigmàtic. Tota persona que ha arribat al país, que n’ha après la llengua i que s’ha decidit a utilitzar-la ha esdevingut, de facto, catalana. Si disposem d’una eina tan potent per cohesionar la societat, per què n’hem de prescindir? Siguem tots voluntaris per la llengua. Perquè fer que el català esdevingui una llengua normal no és només a les nostres mans; és, sobretot, als nostres llavis.

Voluntariat per la llengua
12-11-15

També podeu llegir-lo al blog Voluntariat per la llengua.

dijous, 12 de novembre del 2015

Vacuna

La paraula de la setmana, en un programa dedicat a la salut, és vacuna, i ho és perquè té una etimologia d'allò més interessant. Vacuna prové de vaca, però no pas en forma d'adjectiu, sinó com a substantiu per descriure el preparat que permet immunitzar-se davant d'una determinada infecció. A finals del segle XVIII, Edward Jenner, un metge rural anglès, va adonar-se que les dones que contreien la verola de vaca quedaven immunitzades davant de la verola humana. A partir d'aquí, va pensar que, injectant petites quantitats d'aquesta verola de vaca, el cos podia generar anticossos per fer front a una possible infecció de la verola humana. Un segle després, i en honor al descobriment, Louis Pasteur va donar el nom vacuna a aquests preparats. L'etimologia es plena de curiositats, ja ho veieu.

Podeu escoltar l'espai en aquest enllaç.

dilluns, 9 de novembre del 2015

La revolució al Parlament

Que tota persona tingui accés a l'habitatge, a aigua i a electricitat, a la sanitat, a una educació de qualitat, que els drets humans més fonamentals siguin respectats, que les administracions públiques estiguin al servei dels ciutadans i no del capital, que cap refugiat no sigui rebutjat, que la igualtat de gènere estigui garantida, que la prioritat del nou govern sigui fer front a la situació d'emergència social del país. No, no és una declaració d'intencions. És la independència. I avui el Parlament la fa seva.

dijous, 5 de novembre del 2015

L'aventura del català, a Sant Quirze del Vallès

Passió. Passió per la llengua, i el desig de tenir una llengua normal en un país millor. Això és el que vull transmetre quan parlo del català. I és que si no hi ha passió, no hi ha res. Ahir, a Sant Quirze del Vallès, convidat per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran.

dimecres, 4 de novembre del 2015

Verba, non facta a Lloret de Mar

Si no fos de Sabadell, seria de Lloret, perquè hi he passat part dels estius des que tenia dos anys. I ahir vaig anar-hi a presentar Verba, non facta, coincidint amb la formació de les parelles lingüístiques. Tot un plaer sentir els meus contes llegits per estudiants de català procedents d'arreu del món. Som un país amb molts accents. I això ens fa rics.

En aquest enllaç podeu sentir l'entrevista que em van fer a Nova Ràdio Lloret i en aquest altre la notícia al blog del Voluntariat per la Llengua.