He de dir-vos que fou tot un goig veure que citàveu el meu llibre I si parlem amb el veí del segon? en un dels vostres articles, traduint-ne fins i tot el títol a l'espanyol a fi que centenars de milions de persones poguessin entendre'l. Que una humil publicació de províncies, escrita en llengua vernacla, es fes un lloc en un diari de tant prestigi, rigorositat, objectivitat informativa i neutralitat política em deixà sense paraules.
Si us escric aquesta lletra, emperò, és per comentar-vos una frase que em sorprengué d'allò més. Prenent vostres paraules textuals, I si parlem amb el veí del segon? és un "libro bien subvencionado y difundido". Si això és cert, i atès que res no em fa pensar que l'afirmació no tingui cap fonament, us agrairé que m'indiqueu quina subvenció ens ha estat concedida per, així, poder-ne reclamar el pagament. Ni en Toni Il·lustració ni jo no en som conscients, i la veritat és que ens aniria francament bé, si bé no podem pas queixar-nos de l'acollida que ha tingut el llibre.
Moltes gràcies per l'atenció i, sabedor del vostre poliglotisme en la intimitat, no tinc cap mena de dubte que la llengua en què ha estat escrita aquesta carta no us serà un obstacle.
Cordialment,
Qui no té feina el gat pentina, oi? Molt bona carta de resposta els has fet, David. Sempre amb humor, i que no es perdi! Que veig que ells també el practiquen, encara que sense saber-ho. Petons. Marina Antunez
ResponEliminaEi, gràcies! Si manipulen i falsegen és perquè no tenen arguments. I nosaltres els en podem donar a cabassos, sens dubte. Petons
Elimina