Masia

El tema del programa d’ahir era el camp i, per mi, la paraula que defineix més bé el camp català és masia. La masia, l’edifici principal d’un mas, que és el conjunt de l’explotació agrària. Masia en català i masia en occità, ja que no és una edificació exclusiva dels Països Catalans, sinó també d’una part important d’Occitània. Una bona manera de reivindicar, doncs, els lligams entre ambdós països, entre ambdues cultures, entre ambdues llengües.

Podeu escoltar-lo en aquest enllaç.

Per una veritable normalització lingüística

Dijous al vespre es presenta a la Universitat de Barcelona el manifest “Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent”, impulsat pel Grup Koiné de l’associació Llengua i República. La iniciativa compta amb l’adhesió de filòlegs, escriptors, docents i altres professionals de la llengua i té com a objectiu denunciar la situació d’anormalitat del català i impulsar la creació d’un moviment ciutadà que, en el marc del procés constituent, afavoreixi una presa de consciència lingüística col·lectiva que permeti avançar vers la plena normalitat de la llengua pròpia. Jo, no cal dir-ho, m’hi he adherit. Perquè la independència és una condició necessària, però no suficient, per a la normalització del català; cal, també, la implicació activa dels parlants.

Les fotos mogudes

Col·labores en un programa de ràdio, hi coneixes Un tal Pere, cantautor, et convida a participar en el seu nou disc, escrius un text per a la cançó Tanquen el teatre, vas a Manresa a gravar-lo i reps, acabat de sortir del forn, el CD Les fotos mogudes, fantàstic, altament recomanable, amb la teva modesta aportació. La música i la literatura van de bracet. I la cultura ens fa lliures.

Podeu escoltar Tanquen el teatre en aquest enllaç.

Els llibres i la xocolata

Dijous, presentant La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig. Un llibre del tot recomanable. Ah, i per cert, amics de la Llar del Llibre, si cada cop que vinc a presentar un llibre em poseu bombons a la taula, em tindreu aquí un dia rere l'altre. Literatura i xocolata, massa temptacions juntes.

Sabadell Readers

Que ploguin llibres, que les biblioteques vessin, que les llibreries es desbordin. I que les paraules inundin places i carrers. Ahir, a Sant Cugat del Vallès, presentant el club de lectura Sabadell Readers.

L'aventura del català, de nou a Sabadell

Que l’estat espanyol vol arraconar el català ja ho sabem. Que l’única manera de normalitzar la llengua és construir la República Catalana, també. D'acord. Però l’ús que els parlants en fem cada dia també és decisiu, eh? Si canviem de llengua quan veiem un color de pell diferent, quan sentim un accent estrany, quan pensem que l’altre no deu saber parlar català o quan ens imaginem que no ens entendrà, estem fent que el català sigui una llengua prescindible. Per què cal aprendre-la, si a la pràctica n’hi ha prou amb el castellà? D’això és del que vaig parlar ahir a l'Escola Oficial d'Idiomes de Sabadell amb L'aventura del català. Si volem tenir una llengua normal, fem el favor d’usar-la.

Verba, non facta a Santa Perpètua de Mogoda

Voltar pel país presentant Verba, non facta és un plaer. Però que un dels assistents em digui que el meu llibre és el primer que es compra en català, i que espera que li serveixi per llançar-se a llegir en la llengua del país, senzillament no té preu. Gràcies per convidar-m'hi, amigues del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Volianes de paper a Sabadell

Sabadell, un dimecres al vespre, presentes Volianes de paper a la Llar del Llibre, avises que faràs un dictat i els assistents, en lloc de fugir corrents, omplen la sala. Potser sí que som uns lletraferits, els sabadellencs.

Llar

El programa d'ahir anava de la família i la paraula que vaig triar va ser llar. I no puc evitar pensar en els milers de refugiats que han d'abandonar la seva llar i que, quan arriben a Europa, són rebutjats amb un discurs ple de tics xenòfobs. Feixisme, mai més. Solidaritat i a treballar plegats per una societat millor.

Podeu escoltar-lo en aquest enllaç.

L'amor llibre

L’amor, els contes, l’amor pels contes, els contes d’amor, l’amor pels contes d’amor... I tot rumiant aquestes coses, ens vam dir: i si fem una lectura parlant dels vessants de l’amor des d’una perspectiva literària? I d’aquí en va sorgir L’amor llibre. Contes d’amor i amor pels contes, un micromuntatge amb textos de Blens de gasalla, Ni ase ni bèstia i Verba, non facta que en aquests moments estem preparant amb la Berta Gusi i en Josep Maria Roviralta. Perquè els llibres ens fan lliures i l’amor no és amor si no és lliure. Si voleu que vinguem a representar-vos-el, contacteu amb nosaltres!