Patata

El programa de la setmana anava de tapes i la meva paraula va ser patata. Sí, patata. O trumfa, al Ripollès. O trumfo, al Solsonès. O patana, a la Catalunya Nord. O pataca o creïlla, al País Valencià. Un món d'etimologies. Diversitat lingüística al plat!

Podeu escoltar-lo aquí.

Sant Jordi!

El Sant Jordi passat van demanar a Juli Fernàndez, candidat a l'alcaldia de Sabadell, que recomanés un llibre, i va triar Verba, non facta. Avui és alcalde. Jo no vull dir res, però si no sabeu quin llibre regalar... Però trieu el que trieu, que us omplin de llibres i de paraules i de roses i de petons i que els carrers es desbordin de cultura! Bona Diada de Sant Jordi!

Al matí hem representat L'amor llibre a la plaça de la Creu de Barberà de Sabadell, convidats per l'associació de veïns. Però a la tarda, en lloc de ploure llibres, ha plogut aigua i no hem pogut fer-ho a la plaça del Mercat. Gràcies, doncs, a les persones que, malgrat la pluja, us hi heu arribat. Sou uns incondicionals.

El conte en una entrevista

Quina il·lusió que publiquin, la setmana de Sant Jordi, l'entrevista que em va fer la Lídia Coll. Gràcies per una estona tan entretinguda parlant de contes i del poder insubornable de la paraula. Si us ve de gust, podeu llegir-la en aquest enllaç, i si us agrada, compartiu-la! I que les paraules us facin més lliures.

Verba, non facta a Polinyà

La setmana passada van ser els 'papers de Panamà' i aquest dimecres els 'papers de Polinyà'. Tot i que, en lloc de comptes, aquest cop hi va haver contes. Contes de Verba, non facta i uns alumnes de català amb ganes d'aprendre la llengua i amb ganes d'escriure contes. Ah, i per acabar, un bon berenar. Qui diu que la cultura no alimenta?

La presentació al blog del Voluntariat per la Llengua.

Mòbil

Ahir vam parlar de tecnologia. I vaig triar la paraula mòbil. El telèfon mòbil i el mòbil de penjar al sostre. Perquè tot és canvi. Ja ho deia Heràclit. I transformació. I, per cert, si hem de transformar el país, fem-ho bé. Visca la República Catalana!

Podeu escoltar el programa aquí.

Recitant unes fotos mogudes

Ahir a la nit, en un escenari de Terrassa, amb Un tal Pere. Ell presentant el disc nou, jo acompanyant-lo amb una història. Algú, en un teatre en runes, cridant que no passaran. Que la música, la literatura, el teatre, la cultura, són sempre la clau de les revoltes irrenunciables.

Verba, non facta i L'amor llibre a Sant Cugat del Vallès

Gràcies, amigues del Voluntariat per la Llengua, per convidar-nos a Sant Cugat. Gràcies, estudiants de català vinguts de països llunyans, per llegir contes de Verba, non facta amb els vostres accents fascinants. I gràcies, gràcies, gràcies, a tots plegats, per acollir-nos tan bé en l'estrena mundial de L'amor llibre. Va ser un plaer compartir amb vosaltres una estona d'amor i de lletres.

Verba, non facta a Sant Quirze del Vallès

Ahir vaig anar a la Mostra Pedagògica de Sant Quirze del Vallès a presentar Verba, non facta, convidat per l'Oficina de Català. Vam parlar de llengua i de contes, i amb uns quants voluntaris -i la Lídia, que sempre es deixa enredar- vam llegir-ne un bon grapat. Ah, i vaig retrobar-hi un company d'escola que feia temps que no ens vèiem i que em va dir que, preu per preu, prefereix els contes a les novel·les. Que es noti que els contes són un gènere que també té el seu públic!

La presentació al blog del Voluntariat per la Llengua i al web de l'ajuntament.

El Monstre Joan, explicat

Quina il·lusió, que l'Edu Beltran expliqués El Monstre Joan, de Ni ase ni bèstia, en el festival Vet aquí Sabadell! I més que en digués que és "una tendra meravella per a grans i petits". Gràcies. Els contes són per compartir-los, sí.

Verba, non facta a Terrassa

Dimecres vaig ser a la llibreria terrassenca La Temerària -tot i que el temerari vaig ser jo, un sabadellenc a Terrassa- per presentar Verba, non facta. I ho vaig fer acompanyat d’Un tal Pere, que hi va presentar el seu CD Les fotos mogudes i, aprofitant l’avinentesa, va posar música als contes. I són macos, els terrassencs! Tot i que no ho reconeixeré mai en públic, clar... Perquè això no és públic, oi?