Xips, els àpats i Les obagues de l'Eixample

En català esmorzem al matí i en espanyol almuerzan al migdia, en català dinem al migdia i en francès i en anglès fan el dinner al vespre. Cada llengua és un món i els noms dels àpats ens ho demostren. Si en voleu saber més, menjar uns quants xips i anar fins a les obagues de l'Eixample, us convido a escoltar el programa d'ahir en aquest enllaç.

Estrep, els mesos de l'any i la Vitamina Sol

Si setembre ve de set, octubre de vuit, novembre de nou i desembre de deu, per què són, respectivament, el novè, desè, onzè i dotzè mes de l'any? Si voleu saber-ne la resposta i, de passada, tastar l'estrep i deixar-vos portar per les melodies d'Antònia Font, podeu escoltar el programa d'ahir en aquest enllaç.

Contes a l'aula

Que fort. Han inclòs uns quants contes de Verba, non facta  en el llibre de batxillerat Enllaç, publicat per l'Editorial Teide. Ai, si se n'assabenta el ministre espanyol d'educació. Sort que són en català i, clar, no els entendran.

Xurruques, els dies de la setmana i el Matarranya

Ahir vam menjar xurruques, vam buscar l'origen dels noms dels dies de la setmana i, amb Desideri Lombarte, Los Draps i el seu Matarranya, vam anar fins a la Franja de Ponent, on l'espanyolisme, sempre ridícul, va inventar-se un LAPAO per negar la unitat de la llengua que ens fa ser qui som. Si us fa gràcia, podeu escoltar el programa aquí.

Compartir els contes

El 3 de juny l'escriptor David Pagès i Cassú em va comentar que llegiria La llengua parlada en el parlament que havia de fer a l'acte de lliurament dels Premis a la Normalització Lingüística i Cultural de l'ADAC a Girona. El 2 de juliol l'Edu Beltran em va dir que els joves de la Joventut de la Faràndula de Sabadell havien triat diversos contes de Verba, non facta per fer la cloenda de la temporada. El 8 de juliol Un tal Pere em va explicar que havia llegit La gota durant el seu concert a la Vila de Gràcia. Mai no m'hauria imaginat que tantes persones, no només llegirien els meus contes, sinó que se'ls farien també seus i els adaptarien a actes i espectacles tan diversos. És fantàstic compartir la cultura.

David Pagès i Cassú als premis de l'ADAC

Els joves de la Faràndula a l'acte de cloenda del curs

Un tal Pere a la Vila de Gràcia

Petador, Catalunya i el Tio Canya

Des d'ahir col·laboro en el programa Els veïns del tercer de Ràdio Sabadell amb un espai setmanal sobre el català. Un sabadellenquisme, una curiositat lingüística i una cançó d'arreu del territori conformen la secció. I en aquest primer programa vam parlar del petador, de l'origen de la paraula Catalunya i de la cançó Tio Canya, d'Al Tall, tot un símbol de la resistència lingüística al País Valencià. S is fa gràcia, podeu escoltar-ho aquí. Espero que us agradi.

Paraules mogudes a Sabadell

Explicant contes

I cantant cançons

Amb la Marina

Amb la Maria i el Josep Maria

Amb la Berta

Arribes a casa després de l'espectacle i tens el mòbil col·lapsat de missatges d'amigues i amics que et feliciten per l'actuació. I t'emociones. I t'adones que, després d'aquelles Paraules mogudes, no tens paraules per agrair-los que hagin volgut acompanyar-te en aquesta aventura. Un plaer compartir escenari amb Un tal Pere. I amb la Maria Rovira, el Josep Maria Roviralta, la Berta Gusi i, sí, la Marina Vila, que s'han fet seus els contes. Gràcies, de debò.

Ep, i va ser una estrena dins del festival 30 nits i més en què vaig aprofitar per estrenar, també, un text escrit expressament per a la cançó La muntanya d'Un tal Pere.

Paraules mogudes

Després de segles d'enfrontaments entre Sabadell i Terrassa, ens plau fer-vos saber que Un tal Pere, senyor de Terrassa i un servidor, home de Sabadell, hem arribat a un armistici, i que ho volem ratificar amb un espectacle de cançons i contes. Amb Paraules mogudes parlarem de la necessitat de fer coses i de fer-les de maneres diferents, per aprendre'n, per gaudir-ne, per reivindicar i per transformar. Amb històries reals farcides d'onirisme i amb cançons que ens esperonen a moure'ns. Quan? Avui a 2/4 de 10 a l'Àgora de Sabadell.