Pàgines

divendres, 30 de desembre del 2016

Nit de Reis a Sabadell, compartit


Dos bons amics i grans contistes s'han fet seu Nit de Reis a Sabadell i l'han explicat a la carpa dels contes que hi ha instal·lada al Passeig de la Plaça Major. I a mi m'ha fet molta il·lusió anar-los a escoltar. Gràcies, Rah-mon Roma i Rosa Fité. Ah, i un fragment del conte ha format part de la felicitació de Nadal d'ERC Sabadell. Un honor.

dijous, 22 de desembre del 2016

Nit de Reis a Sabadell, l'exposició



De les il·lustracions de Nit de Reis a Sabadell se n'ha fet una exposició i ahir, a la inauguració al Casal Pere Quart, em van convidar a llegir-lo. Coses boniques de ser escriptor.

Per cert, els amics de Ràdio Sabadell han enregistrat el conte i han fet un gran muntatge que podeu escoltar aquí.

dimarts, 20 de desembre del 2016

Nit de Reis a Sabadell a l'Escola Pia

Dilluns 12 a P4

Dilluns 19 a 3r

Contes, llegendes i teatre al Cau-Catau i la llegenda de Sant Jordi a P3 el curs passat. I aquests dilluns, Nit de Reis a Sabadell a la classe de l'Estel i a la de la Marina, amb la Blanca Montoliu al piano i la Noelia amb les il·lustracions. Quin goig.

El conte a P4 al blog de l'escola.

El conte a 3r al blog de l'escola.

dilluns, 19 de desembre del 2016

Corrandes del Vallès


Què passa quan poses una colla de sabadellencs i terrassencs davant de la càmera i els demanes que parlin de les seves ciutats? Veurem volar xurruques i dàcars d'una banda a l'altra de la pantalla? O bé acabaran regalant-se badabadocs i paparoles? Sabadell és Sabadell i Terrassa és Terrassa, sí. Però hi ha una cosa en què no han pensat... I és que com el Vallès no hi ha res.

divendres, 16 de desembre del 2016

Espelma

El programa d'ahir partia de la cançó Parlant de tu i de mi d'en Joan Dausà i la paraula que vaig triar va ser espelma. Una paraula genuïna, que deriva de l'esperma de balena que es feia servir per elaborar les espelmes. Curiositats de l'etimologia.

Podeu escoltar-lo aquí.

divendres, 9 de desembre del 2016

Desenllaç

És un plaer que els autors d'un llibre de text de llengua i literatura es posin en contacte amb tu per consultar-te aspectes diversos relacionats amb l'ús del català. A disposar.

dilluns, 5 de desembre del 2016

Nit de Reis a Sabadell

Ja és aquí Nit de Reis a Sabadell, el conte que em van encarregar els Reis de l'Orient per explicar el primer cop que van venir a la ciutat. L'ha publicat l'Ajuntament de Sabadell i està il·lustrat pel Col·lectiu Bafarada. El trobareu a les escoles i a diversos punts de la ciutat i també en versió digital en aquest enllaç. Ah, i aquí sota hi teniu el clip promocional i el vídeo en què l'explico, gravat al Vapor Buxeda. Espero que us agradi!




dissabte, 3 de desembre del 2016

I si parlem català a Sentmenat?


"David, quan parles de Catalunya tens un brill als ulls que et delata. Segueix sempre així." Aquesta nota i un ram de flors. Gràcies, Carola i amics de Sentmenat, per acollir-me tan bé amb I si parlem català?

dimecres, 30 de novembre del 2016

I si parlem català a Ordal?


Gràcies, Neus Arnan, per organitzar-me aquesta mini gira pel Penedès per presentar I si parlem català? Ha estat un plaer. Dilluns, després de Can Rossell, cap a Ordal.

dimarts, 29 de novembre del 2016

I si parlem català a Can Rossell?


Presentar I si parlem català? al Cap i Casal o presentar-lo a un poble de menys de cent habitants. I a tot arreu veure-hi la mateixa passió per la llengua. Ahir, a Can Rossell, a Subirats.

divendres, 25 de novembre del 2016

Prestatge

Ahir vam parlar de biblioteques i la paraula que vaig triar va ser prestatge, una paraula que ve del llatí parastatĭcum, i aquesta del grec parastatikós, que vol dir que és un lloc destinat a exposar. Prestatges que exposen llibres. I llibres que exposen mons sencers.

Podeu escoltar-ho aquí.

dimecres, 23 de novembre del 2016

Verba, non facta de nou a Mataró o I si parlem català a Mataró?


Alumnes de català prenent nota per un treball, una noia colombiana que fa mig any que viu a Catalunya i que parla un català perfecte, una noia que t'atura pel carrer i que et diu que ha hagut de marxar a mitja presentació però que vol el llibre. Ahir a Mataró, presentant Verba, non facta i I si parlem català? Gràcies al CNL del Maresme per comptar amb mi.

Ressenya de Verba, non facta a La Mañana.



dimarts, 22 de novembre del 2016

I si parlem català a Sitges?


Sí, ahir plovia a Sitges, però no era aigua el que queia. Plovien paraules. I va ser tot un plaer ser de nou a la biblioteca Josep Roig i Raventós amb els amics del CNL per presentar I si parlem català?

La presentació al blog del CNL.

dissabte, 19 de novembre del 2016

Parlant de llengua


Quan et conviden a sopar perquè parlis de la llengua i coneixes persones encantadores i la conversa flueix i intercanvies opinions i somriures i t'adones que sí, que la força d'aquest país és la seva gent, gent apassionada i somiadora que vol una societat millor. Gràcies, amics del Casal Pare Sallarès, per haver-me acollit tan bé.

divendres, 18 de novembre del 2016

Verba, non facta a Blanes o I si parlem català a Blanes?


Dimecres vaig presentar Verba, non facta i I si parlem català? a l'acte d'inauguració del curs del voluntariat per la llengua a Blanes, i La Mañana, el principal diari de Ponent, va publicar aquesta entrevista. D'est a oest parlant de llengua i explicant contes.


dimecres, 16 de novembre del 2016

Verba, non facta a Montmeló o I si parlem català a Montmeló?


Una de les curiositats lingüístiques que explico sovint a les presentacions d'I si parlem català? és la del vi negre. Sí, nosaltres el veiem negre, però els francesos el veuen rouge i els anglesos red. És a dir, vermell. I ahir, a Montmeló, presentant aquest llibre i Verba, non facta, la curiositat es va convertir en realitat, i van regalar-me'n un parell d'ampolles. Gràcies per una acollida tan càlida.

Ressenya del llibre a Versos.cat.

diumenge, 13 de novembre del 2016

I si parlem català a Castellar del Vallès?


"Gràcies per fer-me veure que el català també és la meva llengua", em diu un assistent castellanoparlant al final de la presentació d'I si parlem català? a Castellar. Comentaris així compensen tota la feina. Moltes mercès a Ràdio Castellar per entrevistar-me i a la CAL, Cal Gorina i la Biblioteca Antoni Tort per deixar-me compartir l'aventura del català. 

Notícia a L'Actual.

dissabte, 12 de novembre del 2016

I si parlem català a Sant Joan Samora?


Això del català desperta passions. Fins i tot els gossos vénen a les presentacions. Dimecres, després de Sant Llorenç, presentant I si parlem català? a Sant Joan Samora.

divendres, 11 de novembre del 2016

Imaginació

Ahir havíem de parlar de joguines i la paraula que vaig triar va ser imaginació. Perquè amb la imaginació podem, també, replantejar la societat.

Si us ve de gust, podeu escoltar-lo aquí.

dijous, 10 de novembre del 2016

I si parlem català a Sant Llorenç d'Hortons?


"Tendrías que hablar en catalán!", li diu una assistent catalanoparlant a una altra castellanoparlant. Així, en castellà. Demanem una cosa i en fem una altra. Ai, els catalans...! Ens agrada tant la llengua que no pensem a parlar-la. Una presentació entrenyable d'I si parlem català?

Ressenya del llibre a la Directa:

dimecres, 9 de novembre del 2016

Presentant Nit de Reis a Sabadell


Un dia em van trucar els Reis de l'Orient -sí, en Melcior, en Gaspar i en Baltasar- i em van demanar que escrivís un conte explicant el primer cop que havien vingut a Sabadell a portar els regals. I amb una il·lusió immensa vaig escriure Nit de Reis a Sabadell, un conte que avui hem presentat al Vapor Pissit, al rovell de l'ou del Sabadell industrial, que serà repartit arreu de la ciutat i que servirà de fil conductor de la propera cavalcada i d'una bona pila d'actes. Un honor dels indescriptibles.

A Nació Digital Sabadell.

A ISabadell.cat.

A Ràdio Sabadell.

A Sabadell Notícies.

dissabte, 5 de novembre del 2016

I si parlem català a la Bisbal d'Empordà?



Voltes pel territori i t'adones de les ganes de la gent de tenir una llengua normal en un país millor. I els tribunals que diguin el que vulguin. Ahir, a la Bisbal d'Empordà, presentant I si parlem català? Gràcies, Dolors i Sandra del CNL, per convidar-me. Gràcies, Carles, per presentar-me amb les paraules amb què vas fer-ho. Gràcies, Manel i Joaquima, per l'entrevista a Ràdio Bisbal. Gràcies, Jordi i Carme, per ser-hi. I mercès a tots plegats per acollir-me sempre tan bé.

Entrevista a Ràdio Bisbal.

divendres, 4 de novembre del 2016

Verba, non facta a la Garriga o I si parlem català a la Garriga?



Entrevista a Ràdio Silenci
Diuen que els homes no podem fer dues coses alhora. Però jo, ahir, a la Garriga, ho vaig fer. Vaig explicar contes i vaig parlar del català. Verba, non facta i I si parlem català? Ep, i va ser un plaer! Gràcies, amigues del Voluntariat per la Llengua.

Ressenya del llibre a L'Escletxa.

dijous, 3 de novembre del 2016

Marines soledats, de Joan Oliver

Orgullós de Sabadell, una ciutat que hem omplert d'actes de tota mena per commemorar l'Any Joan Oliver. Per exemple, Marines soledats, una lectura basada en poemes i en cartes que l'autor va escriure des de l'exili. Ha estat tot un plaer poder participar en la tria dels textos.

divendres, 28 d’octubre del 2016

Romanticisme

Ahir havíem de parlar de museus i la paraula que vaig triar va ser la d'un dels meus corrents artístics preferits. Romanticisme. Una etimologia ben interessant. Si us ve de gust, podeu escoltar-lo aquí.

dijous, 27 d’octubre del 2016

I si parlem català a Barcelona?



"Enraonen en català, però a la més
mínima ocasión lo dejan delante
de un interlocutor de habla castellana."

(Joan Brossa)

Aquest poema, titulat Mutació, i que va compartir amb mi l'amiga Cristina Company, és una síntesi immillorable de la reflexió que proposa I si parlem català? Ahir en vam parlar a la llibreria Ona, amb la Cristina, el Daniel Ruiz-Trillo, que es va encarregar de presentar-me, i una bona colla d'amics i amigues. Gràcies a tots plegats per compartir l'aventura del català.

divendres, 21 d’octubre del 2016

Llengües en conflicte

Quan em demanen si penso que a Catalunya hi ha conflicte lingüístic, sempre contesto amb una altra pregunta: a què ens referim exactament? Perquè és evident que qui ho demana espera una resposta negativa, una resposta que ho rebutgi de manera taxativa, atès que tot conflicte –el nom ja ho indica– sempre és problemàtic, i un conflicte lingüístic duria implícit un conflicte social i, per tant, un elevat risc de fractura entre dues suposades comunitats (la catalanoparlant i la castellanoparlant). Emperò, la realitat és força més complexa, perquè la divisió de la societat catalana en aquestes dues comunitats és simplista i fruit de l’estratègia política dels sectors més espanyolistes, és a dir, dels més interessats en produir la fractura social. Cal dir i repetir, doncs, que als Països Catalans s’hi parlen gairebé 300 llengües, un bon nombre de les quals compta amb milers de parlants que la utilitzen quotidianament. No hi ha dues comunitats lingüístiques separades ni, menys encara, dos bàndols enfrontats; sí que hi ha, però, dues llengües amb un pes específic notable, de manera que, com sempre que cohabiten dues llengües en un territori determinat, als Països Catalans s’hi produeix allò que la sociolingüística anomena llengües en contacte o en conflicte. Llengües en conflicte, sí.

La coexistència de dues llengües àmpliament usades en un mateix territori no és un fet natural, sinó fruit de processos històrics, ja sigui l’ocupació militar, l’arribada massiva de persones d’una altra comunitat lingüística o bé una combinació d’ambdós factors. Aquest fet genera un conflicte de caire lingüístic, ja que la nova llengua, normalment amb un suport polític, econòmic i fins i tot militar, va ocupant progressivament els espais d’ús de l’autòctona, la qual va sent desplaçada i, finalment, substituïda. El bilingüisme social no és, doncs, una situació idíl·lica en què dues llengües conviuen amb harmonia, ans un procés dinàmic en què una acaba arraconant l’altra. I és en aquest context de conflicte lingüístic –en termes sociolingüístics– on es poden generar conflictes lingüístics –en termes socials–. I és que si els parlants de la llengua minorada, conscients de la discriminació i del risc de substitució, decideixen no sotmetre’s al supremacisme lingüístic imperant, comencen a produir-se situacions de tensió entre ells i determinats parlants de la llengua dominant avesats a imposar-se en tota interacció.

Així doncs, hi ha conflicte lingüístic als Països Catalans? Sí. I repeteixo, això no vol dir que hi hagi una tensió constant entre persones que parlen llengües diferents. Simplement significa que hi ha una llengua pròpia, el català, que durant més de tres segles ha estat reprimida políticament i que encara avui, fruit dels hàbits lingüístics imperants, té una presència secundària al carrer, un fet que afavoreix, d’una banda, actituds prepotents per part d’espanyolistes militants –negar-se a entendre el català o fins i tot pretendre que l’interlocutor es passi a l’espanyol– i, d’una altra, el desconeixement de la llengua per part de persones nouvingudes, persones que a priori no tenen cap prejudici envers el català, però que no han tingut cap contacte efectiu amb la llengua del país perquè els autòctons, per norma general, els parlen en espanyol (o en francès a Catalunya Nord). L’experiència de Quimi Portet en un creuer de Baleària és un exemple del primer tipus de conflicte. La solució en aquests casos és política i es diu República Catalana, amb tots els ets i uts. Allò que ens va passar fa un parell de setmanes amb uns companys, abans d’actuar a l’Àgora de Sabadell, és un exemple del segon tipus de conflicte. Entrem a un bar i la cambrera, de trets xinesos, ens demana, en un espanyol de mínims, què volem. Li responem en català, ens ho fa repetir, ho fem –en català, lògicament–, en pren nota, se’n va a la cuina i torna amb allò què havíem demanat. Perfecte. Però al cap d’una estona ve la propietària i ens pregunta, en espanyol, si tot és correcte. I en contestar-li en català ens diu, sorpresa, que la cambrera li havia dit que érem estrangers. Perquè parlàvem estrany. Perquè no parlàvem espanyol. Perquè, per ella, el català era invisible. Perquè ningú no l’hi havia parlat mai. A Sabadell, als Països Catalans. Aquesta també és la realitat lingüística del país i la solució a aquest segon tipus de conflicte passa perquè els catalans aprenguem a utilitzar la llengua amb qualsevol interlocutor, independentment del color de la pell o de l’accent que tingui.

Em reafirmo en la resposta. Sí, hi ha conflicte lingüístic. I fins que no disposem de les estructures polítiques necessàries i, en paral·lel, no aprenguem a utilitzar el català amb normalitat i naturalitat, no el deixarem enrere, aquest conflicte. Ni els conflictes quotidians que se’n deriven. Amb els del primer tipus, denúncia; amb els del segon, pedagogia. I sempre, sempre, autoestima lingüística. Per una societat oberta, acollidora, cohesionada i lliure.

Publicat a la Directa, 19/10/16

També podeu llegir-lo aquí.

dimecres, 19 d’octubre del 2016

I si parlem català a Mont-roig del Camp?



Presentació d'I si parlem català? a Mont-roig, gent encantadora, intervencions interessants, uns quants llibres dedicats i, ep!, de regal, una ampolla d'oli del bo. I encara em demaneu per què m'agrada ser escriptor?

dimarts, 18 d’octubre del 2016

A planetes muts

Ahir en Jordi Solé i Camardons, la Karen Madrid i jo vam viatjar a un planeta on tots els habitants són muts i, tot i així, s'entenen perfectament. Amb la mirada, amb els gestos, amb el tacte. Sí, d'acord, ho vam fer a través d'un llibre... Però és que els llibres ja són per això. Per volar.

diumenge, 16 d’octubre del 2016

I si parlem català a Sant Cugat del Vallès?

Dijous, convidat per la Lídia Ponsatí del CNL

Amb la Mar Oñate, que en va fer la presentació

Presentar I si parlem català? al claustre del monestir de Sant Cugat no té preu. Una llengua mil·lenària entre pedres mil·lenàries.

divendres, 14 d’octubre del 2016

Lliure

El programa d'ahir anava de llibres i, aprofitant que precisament presentava I si parlem català? a Sant Cugat, en Dani em va fer una entrevista improvisada per parlar-ne. Ah, i la paraula que vaig proposar va ser lliure. Aquí ho teniu.

dissabte, 8 d’octubre del 2016

Paraules mogudes a Sentmenat

Quan un cantautor de Terrassa i un escriptor de Sabadell es troben sota les arcades medievals de la rectoria de Sentmenat passen coses màgiques. Ahir, per exemple, presentant Paraules mogudes.

dijous, 6 d’octubre del 2016

I si parlem català a Sabadell?



Arribes a l'auditori i la sala fa goig i hi trobes amics que veus cada dia i amics que fa temps que no veies i noves coneixences i en Josep Abad et presenta de manera fantàstica i parles d'I si parlem català? i els assistents t'escolten i fan preguntes i parleu i dediques una pila de llibres i et fas fotografies i intercanvies somriures i arribes a casa i a twitter i facebook hi trobes tot de comentaris i fotos de la presentació i vols donar-los les gràcies per fer-ho possible, per ser-hi, per voler gaudir de l'aventura del català. I això. Gràcies.

Entrevista a Ràdio Sabadell (28/09)

Notícia a Ràdio Sabadell (28/09)

Ressenya a ISabadell.cat (04/10)

Notícia a Nació Digital Sabadell (05/10)

Notícia al web del CNL Sabadell (06/10)

dilluns, 3 d’octubre del 2016

Contes en antena

Obro el xat i hi trobo aquesta foto i un missatge que em diu que a Ràdio Vilafranca faran una lectura en veu alta de contes de Ni ase ni bèstia i de Verba, non facta. ‘Verba volant’, que deien els romans. Sí, les paraules volen!

divendres, 30 de setembre del 2016

Mar

La paraula d'ahir va ser mar. Perquè podem dir-ne el mar i també la mar. A voltes la llengua ens ensenya el camí de la igualtat.

Podeu escoltar el programa aquí.

divendres, 23 de setembre del 2016

Un tastet literari i lingüístic

Volianes de paper. Dictats per aprendre català i gaudir de la literatura
Rosa Roca Riera i Jordi Solé i Camardons (eds.)
Voliana Edicions, 2016

Hi ha llibres per distreure’s, llibres per aprendre, llibres per descobrir nous autors i nous gèneres... I hi ha llibres que ens ho donen tot alhora. Per exemple, Volianes de paper, un recull de textos dels autors de Voliana Edicions presentats en forma de dictat. El subtítol del llibre, Dictats per aprendre català i gaudir de la literatura, ja és tota una declaració d’intencions. Sí, són textos que han estat seleccionats perquè fan de bon llegir en veu alta i perquè contenen mots o expressions especialment interessants de cara a aprendre a escriure el català, però també perquè ens obren les portes a nous mons, a universos literaris que potser ens són desconeguts. De fet, tota antologia és sempre un tastet, una invitació que ens posa la mel a la boca i que ens porta a voler saber més d’un autor o d’un llibre. I Volianes de paper acompleix aquesta funció, no només fent-nos conèixer escriptores i escriptors d’arreu del país, sinó també oferint-nos la possibilitat de llegir determinats gèneres literaris –conte, poesia, teatre, assaig– que massa sovint queden eclipsats per la novel·la. Per aquesta raó, un llibre que d’entrada sembla especialment adreçat a docents de català esdevé, també, una lectura amena per a tots els públics i un reclam literari al qual es fa difícil resistir-se. Llegiu-lo, tasteu-lo, i de ben segur que hi trobareu textos que us seduiran i que us faran venir ganes d’endinsar-vos en l’obra d’autors que potser no surten en les llistes dels més venuts, però que amb el seu compromís amb la literatura i la llengua del país, un compromís compartit per l’editorial, ajuden a fer que la nostra cultura sigui cada dia una miqueta més normal. I més lliure.

Publicat a Llengua Nacional, 3r trimestre 16

dijous, 22 de setembre del 2016

De club de lectura

Em proposen de presentar un club de lectura i no sé dir que no. Ahir amb l'escriptor Daniel Arasa a l'acte de presentació del club Sabadell Readers a Sant Cugat. Jo llibre, tu llibres, ella llibre, nosaltres lliures.