Parlant de contes i de sabadellenquismes

Els sabadellenquismes generen interès fora ciutat. I els contes, arreu. Per això us convido a escoltar aquesta entrevista que en Daniel Ruiz-Trillo em va fer a Ràdio Estel en què comento Ciutat de paraules i aquesta altra a Versos.cat en què parlo de sabadellenquismes i de contes. Llengua i literatura.

Ciutat de contes: L'arbre de colors

L'arbre de colors és un conte que ens parla de tolerància, de respecte, de cohesió, de diversitat. D'una societat oberta i integradora. D'un país millor. El podeu escoltar aquí.

De Sant Jordi

 

Al matí vam llegir un fragment dels Homenots de Josep Pla dedicat a Pompeu Fabra, en el marc de la lectura pública que organitza el CNL. I a la tarda vam ser amb la Sílvia Morilla a la taula d'autors locals. Un país que té una diada així és, no en tingueu cap dubte, un país lliure.

Ciutat de paraules, 3a edició

Sabadellenques, sabadellencs, si avui us subscriviu al nou Diari de Sabadell, rebreu d'obsequi un exemplar de Ciutat de paraules. La 3a edició! I des d'aquí aprofito l'avinentesa per agrair a la nova editora del diari aquest gest de reivindicació lingüística local. Bona Diada!

I si encara parlem més català a Sabadell?

I dijous, per acabar aquesta gira prèvia a Sant Jordi, vam fer una presentació íntima d'I si parlem català? a la Biblioteca Pública de Gràcia de Sabadell. Poqueta gent però d'orígens diversos (Bolívia, Equador, Catalunya) i amb ganes de convertir el català en la llengua comuna. La llengua del poble.

I si parlem català a Vilanova i la Geltrú? o Roba estesa a Vilanova i la Geltrú

Em van demanar si volia parlar de llengua o de contes i vaig decidir fer ambdues coses. Dijous a Vilanova i la Geltrú vaig presentar I si parlem català? i Roba estesa. I el debat va ser ben interessant. Gràcies, amigues del CPNL, per haver-m'hi convidat.

Però saps que sí i I si expliquem un conte a Sabadell?

El pati de l'Alliance Française de Sabadell ple de gom a gom, la Berta Gusi ens presenta, començo a explicar contes, la Maria hi posa música, les il·lustracions de la Sílvia van omplint l'escenari, el sol es va ponent, s'encenen els llums i aleshores fas un silenci i mires el públic i intercanvies somriures i no saps si ets tu que, foll, has anat a parar al bell mig d'un conte. Dimecres, presentant I si expliquem un conte? i representant Però saps que sí.

Verba, non facta de nou i Roba estesa a Barberà del Vallès

Ahir vam parlar de Verba, non facta i de Roba estesa al Casal de Cultura de Barberà del Vallès, en un acte del programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes. Per a un escriptor, res millor que poder compartir els contes amb els lectors.

La presentació al web del CPNL.

Ciutat de paraules al Casal El Tallaret

Sabadell deu ser l'única població que té dos noms per a la rosella: badabadoc i (a la Creu Alta) pipiripip. I encara dubteu que ha de ser la capital de la República? Gràcies, amics del Tallaret, per haver-me convidat a compartir Ciutat de paraules. Sabadell serà tallareta o no serà.

Inundant la plaça

Poden continuar amb la seva farsa, el seu odi, la seva intolerància i la seva violència, però no podran evitar que les places i els carrers s'omplin de llaços i contes i versos i els clams d'un poble que se sap lliure. Lliure és el conte que vaig llegir. Ahir, a Sabadell, recordant l'amic Cuixart. Lliure.

Però saps que sí i I si expliquem un conte a la Prua de Can Benet?

Ahir, dia de reafirmació republicana, vam fer la presentació mundial d'I si expliquem un conte? a la Prua de Can Benet, al bell mig del Penedès. Sí, un llibre de microcontes en un micropoble. I, de passada, Però saps que sí. I sabeu què? Hi van venir amigues (i algun amic, tot i que, no en tingueu cap dubte, sense les dones no hi ha revolució!) de Sabadell, Barcelona, Cardedeu, Badalona i Moja. Gràcies a tots plegats per voler compartir amb nosaltres contes, cançons i dibuixos.

Presentant els estrips a la pell

Ahir vam unir versos, melodies, compromís i reivindicació a la presentació del poemari Estrips a la pell de la Maria Rosa Blázquez i Marín. Ella, la Lídia Coll, la Begoña Plasencia, la Karen Madrid, en Roc Casagran i jo, amb la música del Jordi i la Cristina. I en un lloc incomparable. Tota una mostra de la força de la cultura.

Roba estesa a Ripoll

Anar al Centre de Formació d'Adults del Ripollès a parlar de Roba estesa dins del programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes i que els alumnes et rebin amb tots aquests treballs sobre el llibre estesos en una de les finestres de l'aula. Això no té preu.

El Monstre Joan de nou a Sabadell

Festival Vet Aquí Sabadell. Dissabte, en Josep Maria Roviralta explica i dibuixa El Monstre Joan a la Llar del Llibre. Dimarts, ho faig jo (només explicar-lo!) a la biblioteca de l'Escola Pia. Quin orgull de ciutat.

L'acte al web de l'Escola Pia.

Ciutat de contes: microcontes de revolta de Verba, non facta

En temps de revolta, contes de revolta: de Verba, non facta, els microcontes Rebaixes, Rebel·lió lunar, Drets lunars, Hispanitats, A bots i barrals i La gota. Els podeu escoltar aquí.

Però saps que sí a Cardedeu

Ahir vam ser al Tarambana de Cardedeu amb Però saps que sí. Contes combatius en un espai combatiu i en una època combativa. Només cal mirar la barana de l'escala. Mercès per haver-nos convidat.

Més paraules mogudes a Terrassa

Dijous, just abans de pujar a l'escenari de la Coral dels Amics de Terrassa, ens vam assabentar que el president quedava lliure. I les mirades dels assistents van canviar. Perquè l'acte, organitzat per ERC i per l'Associació Catalana pels Drets Civils, era per recaptar fons pels presos i exiliats. I va ser fantàstic saber que se'ls obria una escletxa. Nosaltres, amb Un tal Pere, només vam posar-hi música i paraules. Gràcies, doncs, per deixar-nos compartir el Paraules mogudes amb vosaltres.

L'acte a terrassadigital.cat.

I si expliquem un conte?

El conte pot ser una eina de transformació. De transformació de consciències individuals i col·lectives, de compromís social. Una invitació a pensar, a ser crítics, a no conformar-nos amb allò que ens venen. El conte, entès així, ens ofereix una perspectiva diferent de l’entorn i ens convida a endinsar-nos-hi. Aquest és un dels grans atractius del gènere. Un instrument al servei de la revolta utòpica.

I per això em fa molta il·lusió fer-vos saber que publico el llibre I si expliquem un conte?, un recull de petites històries il·lustrades que ens esperonen a reflexionar i a comprometre’ns. El llibre el publica HI SOM, una associació que treballa amb persones amb necessitats de suport i amb risc d'exclusió social, i una part dels beneficis que s'obtinguin amb les vendes seran per ells. Ep, i les il·lustracions, fantàstiques, són de la Sílvia Morilla, i això sol ja s'ho val!

L'aventura del català, a Balaguer

Persones que llegeixen una entrevista que et fan al diari i que truquen a la redacció per demanar el teu telèfon, es posen en contacte amb tu i et proposen que vagis a la seva ciutat a fer una conferència sobre el català. Persones anònimes que fan país. Ahir, a Balaguer, vam compartir L'aventura del català amb els alumnes de l'Aula d'Extensió Universitària, gràcies a les gestions de la Roser Bosch i del Consell Comarcal. La força del poble.

Estrips a la pell

Un dels grans honors de ser escriptor és poder fer el pròleg per al llibre d'un altre escriptor. I això és el que em va proposar la Maria Rosa Blàzquez i Marín per al seu nou poemari, Estrips a la pell. Hi ha paraules que mostren l'autor sense filtres, sense màscares, sense barreres. Aquest llibre n'és un exemple.