Diuen que els sabadellencs (ep, i les
sabadellenques!), quan viatgem arreu de Catalunya, repetim un cop rere l’altre
que som de Sabadell. Jo, no us ho negaré pas, ho faig. Potser ho diem perquè no
es pensin que som de Terrassa... O potser perquè, malgrat tots els malgrats, n’estem
orgullosos. Sí, ja sabem que Sabadell no té l’encant d’altres ciutats o
d’altres indrets del país i, certament, no és un destí turístic com la costa,
l’alta muntanya o Barcelona (entre nosaltres, Barcelona és el nostre barri
marítim...), però tot plegat no treu que no puguem dir a tort i a dret que som
de Sabadell. Perquè Sabadell és Sabadell. I amb això ja n’hi ha prou.
Sabadell és ciutat de vapors i de xemeneies,
de telers i d’embarrats, de trama i d’ordit, de fabricants i d’obrers, de
republicanisme i de radicalitat democràtica. Sabadell és exemple de compromís
amb el país i amb les classes treballadores, amb la llengua i amb la cultura.
Sabadell és ciutat d’escriptors i de pintors i d’actors i de músics i
d’escultors. D’esportistes i d’aventurers, de paleontòlegs, d’aviadors i d’astrònoms.
Sabadell és ciutat de dones i homes vinguts d’arreu del món, amb llengües i
cultures diverses. Sabadell és la lluita veïnal i les associacions de tota mena.
I Sabadell és la gent. La gent al carrer. Perquè Sabadell, tot i que ens l’han
volguda submisa i grisa, és rebel i de tots colors.
Sabadell és també la ciutat de les
cases angleses, dels amanidors, de les eixides, dels pispets i del tortorà.
Sabadell és el rodal ple de papa-sastres, de camps xenats i de badabadocs,
aquelles flors que els tallarets (o són tallerets?) anomenen pipiripips. Sabadell
és la ciutat on mengem petador i xurruques i xips i estrep i belgues mentre
juguem al quinto. Sabadell és la ciutat dels que van topers i dels que estan
xerets, dels que semblen de cal Turull i dels que van mal fardats, dels xaixos
i xonos i dels que –ai, uix!– fan píndoles. Sabadell és la ciutat on no anem
amb els ferrocarrils sinó amb els
catalans. Sabadell és la ciutat on posàvem sota l’escala els que
n’havien fet alguna, la ciutat on esblanem les sabates, on donem pel seguit als
canteules i on, després d’un dia intens, ens quedem amplismè.
Sabadell és tot això i més. I
Sabadell serà, sobretot, allò que els sabadellencs i sabadellenques vulguin que
sigui. Perquè la nostra ciutat necessita tenir sempre presents les arrels, però
no pas per estar ancorada al passat, sinó per projectar-se cap endavant. Sempre
endavant. Perquè l’arbre que té les arrels més fondes és, també, el que s’alça
més amunt i, per tant, el que té una perspectiva més àmplia de l’entorn.
Aquesta és la perspectiva que hem de buscar. Posem fil a l’agulla i ens sabadellenquegem?
Publicat al Diari de Sabadell el 18 d’agost de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada