I si expliquem un conte a Castellar del Vallès?

Diumenge vam presentar I si expliquem un conte? a Castellar del Vallès, en el marc del dejuni col·lectiu en solidaritat amb els presos polítics i les persones exiliades. L'ANC i el CDR compromesos amb el país i els drets civils.

Amb la companyia MINIMíssimA

Dissabte, després d'explicar contes a Sabadell, tren i cap a Sant Cugat per participar a Flor d'un dia, la iniciativa dels amics de la companyia MINIMíssimA. Encantat d'haver compartit una estona d'escenari amb el Gerard tot llegint contes de Roba estesa.

Nota: per cert, m'ha fet il·lusió trobar una referència al llibre en el conte inèdit de la Núria Orpi titulat Al voltant.

Contes per la república

Ahir al matí vam ser a l'Espai Republicà Solidari de la plaça del Gas de Sabadell explicant contes per a la canalla. En concret, El Monstre Joan i Nit de Reis a Sabadell. A ple hivern, a ple sol. I amb tot el compromís.

El senyor del castell

Això és un luxe. La companyia MINIMíssimA ha posat música al meu conte El senyor del castell, de Roba estesa. Guaiteu, quin goig que fa el vídeo. Música popular i literatura de revolta del bracet.

Nit de Reis a Sabadell al Col·legi Sagrada Família

Doncs sí. Aquesta setmana he canviat els alumnes de secundària i batxillerat pels d'infantil i primària i els he anat a explicar Nit de Reis a Sabadell. I he de reconèixer que m'ha agradat moltíssim.

Pensaments per inundar-ho tot de cultura

Dilluns vam tornar a ser a la concentració del CDR de Sabadell, aquest cop fruit de la iniciativa Que la cultura ho inundi tot! de la Salut. En Manel Aljama, la Maria Rosa Blàzquez, l'Antoni Dalmases, la Salut i jo (i el Pep en representació de la Montse Barderi) vam llegir textos que hem escrit per al blog. Per part meva, Lliure. Xavi Tortajada, moltes gràcies per la feina que fas organitzant aquestes trobades.

Nit de Reis a Sabadell, i una nova exposició

Hi ha nova edició del conte Nit de Reis a Sabadell i hi ha nova exposició amb les il·lustracions. I ahir la vam inaugurar amb la participació dels il·lustradors i l'Ajuntament i em van entrevistar a Ràdio Sabadell per parlar-ne.

Contes a les escoles

Ahir vaig ser al col·legi Jesús Salvador de Sabadell per parlar dels drets dels infants i de contes als alumnes de 1r i 2n. Una exposició per partida doble amb joc inclòs (encantat de compartir-lo, Eva!) per motivar-los de cara al Premi Pilarín Bayés al qual es presenten. I no fa gaire, una alumna de 3r de l'escola Nostra Llar de Sabadell (gràcies, Noa!) va fer servir El Monstre Joan per parlar dels contes. Contes, contes, contes i contes.

Parlant de contes

L'amic Daniel Ruiz-Trillo, de Versos.cat, m'ha fet una entrevista per parlar del conte en general i del llibre I si expliquem un conte? en particular. I si us ve de gust llegir-la, podeu fer-ho aquí.

Més i més i més roba estesa a Sabadell

M'agrada anar a clubs de lectura. M'agrada parlar amb els lectors dels meus llibres. M'agrada que m'expliquin les interpretacions que han fet dels contes. M'agrada, senzillament. Ahir, a la Biblioteca Pública de Gràcia, a Sabadell, parlant del Roba estesa.

Roba estesa a Mataró

Ahir a Mataró vam explicar contes de Roba estesa a nous catalans vinguts d'arreu del món. I vam constatar que no hi ha millor porta oberta a una cultura que la llengua i la literatura.

Nit de Reis a Sabadell, 3a edició

Tercera edició del conte Nit de Reis a Sabadell, i amb il·lustracions noves del Col·lectiu Bafarada. Un honor treballar per als únics reis que hi ha de debò.

Aquí en podeu veure l'edició digital.

Notícia al Diari de Sabadell.

Pensaments per als presos polítics i les persones exiliades

El CDR de Sabadell em va tornar a convidar a participar en els 15 minuts de pensaments per als presos polítics i les persones exiliades i hi vaig anar amb l'amiga Dolors Ruiz. Vam parlar, vam recitar contes i poemes i ens vam abraçar. I vam cridar ben fort que som un poble lliure. Lliure.

Benvinguts a Cramòvia a Llorenç del Penedès

Ahir els amics de la companyia KGB van representar Benvinguts a Cramòvia al Centre de Llorenç del Penedès i, un cop finalitzat l'espectacle, em van convidar a fer una tertúlia amb el públic. I quin gran públic!

Passió pel conte a Sabadell

Ets a punt de començar la presentació a la Llar del Llibre i algú et crida des de darrere. I és clar, et gires. Ep, i surt una foto d'allò més original! Que bé, compartir micro amb la Salut. Que bé, compartir la Passió pel conte.

La presentació al web del Voluntariat per la Llengua.

Roba estesa o I si expliquem un conte a Montmeló?

Ahir, a Montmeló, en plena tempesta, convidats pel CPNL per presentar Roba estesa i I si expliquem un conte?

La presentació a VallèsVisió.

Roba estesa a Cerdanyola del Vallès

Ahir vam presentar Roba estesa a Cerdanyola del Vallès, convidats pel CNL, i vam poder gaudir d'un dels contes del llibre llegit amb accent de Colòmbia per un estudiant de català. Ah, i em van rebre amb tot de papers estesos parlant de la importància d'aprendre la llengua!

Si voleu ballar corrandes

Els sabadellencs Corrandes són Corrandes, mestres del vers improvisat, tenen un nou disc. Ep, i no és un disc qualsevol, sinó el punt de trobada de la paraula, la música i, també, la dansa. I per mi, que m'atrau indescriptiblement aquest punt on conflueixen diverses expressions artístiques, va ser un goig immens que em demanessin que escrigués el text introductori del CD. Si voleu ballar corrandes, no us ho penseu més.

Roba estesa o I si expliquem un conte a la Garriga?

Tot i que ahir era la castanyada i queia un ruixat impressionant, un bon grapat de persones van venir a la presentació de Roba estesa i I si expliquem un conte? a la Garriga. Moltes mercès al CPNL per haver-m'hi convidat.

Passió pel conte

Que sóc un apassionat del conte no és cap secret. I per aquest motiu no vaig dubtar a dir que sí quan em van proposar de participar en el llibre Passió pel conte, un recull d'històries de 32 autors d'arreu dels Països Catalans que té com a objectiu reivindicar el gènere. La meva aportació al llibre és un dels textos introductoris, titulat Contes que obren portes, i un conte, que duu per títol Una escletxa a l'horitzó. Ah, i la cirereta de tot plegat és que en el llibre hi hagi també un conte de la Salut. Qui s'anima a deixar-se endur per la passió tot llegint aquestes històries?

Ressenya del llibre a Núvol per Teresa Costa-Gramunt.

Ressenya del llibre a Núvol per Anna Rossell.

Pel VII Microconcurs La Microbiblioteca

La Microbiblioteca de Barberà del Vallès, especialitzada en el microconte, organitza cada any un concurs i després en publica un llibre amb els textos finalistes i guanyadors. I és un honor -un microhonor, per ser precisos- que el llibre d'aquesta edició vagi encapçalat per Fer, un microconte de Roba estesa, a mode de presentació.

I si parlem català o si expliquem un conte a Igualada?

Parlar de llengua. Explicar contes. Dibuixar-los. Perquè compartir cultura és segar cadenes. Ahir, a Igualada, presentant I si parlem català? i I si expliquem un conte?

I si expliquem un conte a Sitges?

Ahir vam ser a Sitges per presentar I si expliquem un conte?, convidats pel CNL (gràcies, Laura!). Que hi assistissin estudiants de català procedents de Rússia, del nord d'Àfrica o d'Amèrica del Sud hi va donar un color indescriptible.

La presentació al web del CPNL.

Robatoris a l'aula

Quin goig, que una vuitantena d'alumnes llegeixin mig conte teu -Robatoris, de Roba estesa- i n'escriguin el seu propi final. I quina feinada, corregir-los!

I si parlem català a Sant Sadurní d'Anoia?

Ahir vam presentar I si parlem català? i vam parlar dels amics Cuixart i Forcadell a Sant Sadurní d'Anoia, com a acte de cloenda de la marxa que cada dilluns hi organitza l'ANC per exigir l'alliberament dels presos polítics. En Jordi i la Carme, dues persones compromeses amb la llengua. Una llengua que volem normal en un país normal. Res més.

Que la cultura ho inundi tot a Lledoners!

Allò que havia de ser un micromuntatge reivindicatiu per un únic dia, titulat Que la cultura ho inundi tot!, ha tingut continuació. I ahir vam ser al pla de Lledoners per exigir l'alliberament dels presos polítics i per reivindicar el dret del nostre país a constituir-se en una república de dones i homes lliures. Ep, i ho vam fer amb la presentació fantàstica de la Lídia Coll, just després de l'actuació d'en Josep Maria Roviralta i amb la participació de la Noelia, la Marina, l'Estel, la Noa i l'Aran. Esperem que les nostres paraules arribessin fins al pati de la presó. Saltant per sobre de tots els murs.

Però saps que sí un cop més a Sabadell i per l'1O

L'1O les forces del règim van entrar a l'escola Nostra Llar de Sabadell per intentar impedir que en Jordi Cuixart, la Carme Forcadell i uns quants milers de ciutadans hi anessin a votar. Ahir l'escola va tornar a obrir les portes i ens hi van convidar a fer un tastet del Però saps que sí. Perquè mentre uns aposten per la violència, nosaltres ho fem per la cultura. Tot un honor participar-hi. I és que hi ha poques imatges més belles que les d'un poble alçat per esclafar la tirania.

I si parlem més i més català a Sabadell? o Ciutat de paraules a l'Associació de Jubilats i Pensionistes del BS

Et conviden a parlar d'un tema de llengua i no saps si decantar-te per l'ús social del català o per les paraules autòctones de Sabadell. I, ni curt ni mandrós, decideixes parlar de tot plegat. Que la llengua ja és per això. Per fer-la servir. Ahir, al local social de l'Associació de Jubilats i Pensionistes del BS, a Sabadell, presentant I si parlem català? i Ciutat de paraules.

Free Forcadell

Dissabte vam omplir la plaça Doctor Robert de Sabadell per exigir l'alliberament de l'amiga Carme Forcadell i dels altres presos i, també, el retorn dels exiliats. Va ser un acte intens, emotiu, combatiu i reivindicatiu que va comptar amb la participació de músics, actors, polítics i amics i familiars de la Carme. Per mi va ser un honor fer duet amb en Gabriel Rufián i, plegats, parlar de l'amor de la Carme per la llengua i el país, repassar els sabadellenquismes que caracteritzen una ciutat que és la seva i acabar dedicant-li uns quants contes de collita pròpia. Precisament, quan en Gabriel llegia La gota, una fina pluja va començar a caure. Eren les gotes que fan vessar el got.

I si expliquem un conte a Sentmenat?

Les presentacions amb la Sílvia Morilla són màgiques. Ahir vam presentar I si expliquem un conte? a la biblioteca de Sentmenat, vaig poder conèixer la poetessa Núria Miramelsmots, vaig retrobar lectors fidels i en vaig conèixer algun de nou. És difícil sentir-se més ben acollit. Quin goig, la cultura.

La Diada al carrer

Ens amenacen. Ens insulten. Ens menyspreen. Ens intimiden. Ens persegueixen. Ens colpegen. Ens empresonen. Ens ocupen. Menteixen i menteixen. Però nosaltres sortim al carrer. Per un país de dones i homes lliures. Bona Diada.

Sabadellenquegem-nos

Diuen que els sabadellencs (ep, i les sabadellenques!), quan viatgem arreu de Catalunya, repetim un cop rere l’altre que som de Sabadell. Jo, no us ho negaré pas, ho faig. Potser ho diem perquè no es pensin que som de Terrassa... O potser perquè, malgrat tots els malgrats, n’estem orgullosos. Sí, ja sabem que Sabadell no té l’encant d’altres ciutats o d’altres indrets del país i, certament, no és un destí turístic com la costa, l’alta muntanya o Barcelona (entre nosaltres, Barcelona és el nostre barri marítim...), però tot plegat no treu que no puguem dir a tort i a dret que som de Sabadell. Perquè Sabadell és Sabadell. I amb això ja n’hi ha prou.

Sabadell és ciutat de vapors i de xemeneies, de telers i d’embarrats, de trama i d’ordit, de fabricants i d’obrers, de republicanisme i de radicalitat democràtica. Sabadell és exemple de compromís amb el país i amb les classes treballadores, amb la llengua i amb la cultura. Sabadell és ciutat d’escriptors i de pintors i d’actors i de músics i d’escultors. D’esportistes i d’aventurers, de paleontòlegs, d’aviadors i d’astrònoms. Sabadell és ciutat de dones i homes vinguts d’arreu del món, amb llengües i cultures diverses. Sabadell és la lluita veïnal i les associacions de tota mena. I Sabadell és la gent. La gent al carrer. Perquè Sabadell, tot i que ens l’han volguda submisa i grisa, és rebel i de tots colors.

Sabadell és també la ciutat de les cases angleses, dels amanidors, de les eixides, dels pispets i del tortorà. Sabadell és el rodal ple de papa-sastres, de camps xenats i de badabadocs, aquelles flors que els tallarets (o són tallerets?) anomenen pipiripips. Sabadell és la ciutat on mengem petador i xurruques i xips i estrep i belgues mentre juguem al quinto. Sabadell és la ciutat dels que van topers i dels que estan xerets, dels que semblen de cal Turull i dels que van mal fardats, dels xaixos i xonos i dels que –ai, uix!– fan píndoles. Sabadell és la ciutat on no anem amb els ferrocarrils sinó amb els  catalans. Sabadell és la ciutat on posàvem sota l’escala els que n’havien fet alguna, la ciutat on esblanem les sabates, on donem pel seguit als canteules i on, després d’un dia intens, ens quedem amplismè.

Sabadell és tot això i més. I Sabadell serà, sobretot, allò que els sabadellencs i sabadellenques vulguin que sigui. Perquè la nostra ciutat necessita tenir sempre presents les arrels, però no pas per estar ancorada al passat, sinó per projectar-se cap endavant. Sempre endavant. Perquè l’arbre que té les arrels més fondes és, també, el que s’alça més amunt i, per tant, el que té una perspectiva més àmplia de l’entorn. Aquesta és la perspectiva que hem de buscar. Posem fil a l’agulla i ens sabadellenquegem?

Publicat al Diari de Sabadell el 18 d’agost de 2018

Lingüísticament alçats

Parlants fets i drets. Una mirada des de la Psicologia

Ferran Suay

Voliana Edicions (2018)

En tota anàlisi de situació la perspectiva hi té un paper fonamental. I Ferran Suay ens ofereix una perspectiva innovadora sobre el conflicte lingüístic i els hàbits dels parlants en contextos de llengües en contacte: la perspectiva psicològica. Doctor en psicologia i professor a la Universitat de València, Suay va ser, juntament amb Gemma Sanginés, el creador del Taller d’Espai Lingüístic Personal i un dels fundadors de l’entitat Tallers per la Llengua, que durant anys ha organitzat tallers arreu dels Països Catalans per dotar de recursos totes aquelles persones que volen aprendre a fer un ús normal, desacomplexat i còmode del català. Tres segles de repressió lingüística no han estat en va i la majoria dels catalanoparlants actuen, fent servir una paraula de Suay, com a catalanocallants, és a dir, renunciant d’entrada a la llengua pròpia quan s’adrecen a persones que no coneixen o que “no semblen catalanoparlants” (“i quina deu ser l’aparença del catalanoparlant?”, es pregunta Suay); invertir aquesta pràctica ha estat l’objectiu dels tallers i, també, del llibre de què parlem.

Parlants fets i drets no és, però, una guia de conducta lingüística, sinó un recull dels articles que l’autor ha publicat a diversos mitjans de comunicació i al seu blog personal i en què reflexiona sobre la situació de la llengua al País Valencià i, de retruc, a la resta del domini lingüístic. Amb precisió i contundència, Suay mostra la mentalitat d’esclau i les actituds servils dels ocupants (en paraules seves) del Palau de la Generalitat valenciana en èpoques del PSOE i del PP, sempre al servei del poder de Madrid, i en desemmascara les polítiques lingüicides, que no han tingut cap altre objectiu que la completa desaparició de la llengua pròpia del país. Conceptes com el bilingüisme trampós (tot allò que està en català ho ha d’estar, també, en espanyol, però no pas a la inversa), el bilingüisme imbècil (cal escriure sempre València/Valencia?) o la discapacitat lingüística (d’aquelles persones –fins i tot representants polítics– que són incapaces d’expressar-se en la llengua pròpia del país) conviuen en el llibre amb la més fina ironia a l’hora de denunciar la hipocresia i el caràcter submís dels partits sucursalistes i obertament nacionalistes que han governat el País Valencià durant dècades.

Emperò, Ferran Suay no es queda només amb la necessària observació crítica de la realitat lingüística. Si una empresa no etiqueta en català, si en una festa popular no hi sona cap cançó en la llengua del país, reclamem-ho. Si hi ha un canvi de color polític, posem sobre la taula els principals reptes lingüístics que s’hauria de plantejar el nou govern (i aquí hi trobem l’àmplia experiència de l’autor, que actualment és responsable de política lingüística d’Acció Cultural del País Valencià i president de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística). I, sobretot, com a parlants, aprenguem a desprendre’ns dels prejudicis lingüístics i llancem-nos a fer servir el català en qualsevol situació, sense pressuposar que el nostre interlocutor no ens entendrà.

Parlants fets i drets és, doncs, un recull imprescindible per copsar el funcionament dels processos de substitució lingüística i els mecanismes que el poder empra per exterminar una llengua i, també, per comprendre els efectes que aquestes polítiques tenen en els parlants. Quan haguem entès quina és la situació de la llengua i com hi hem arribat, ja podrem plantejar-nos de fer el pas següent: iniciar el camí cap a l’assertivitat lingüística com a parlants i cap a la normalitat lingüística com a societat.

Llengua Nacional, 2n trimestre 18

Tot sabadellejant

En Jaume Barberà Canudas és d'aquelles persones que de Sabadell en saben un niu. Els seus articles parlen d'història, de curiositats, de persones, i ho fa de manera amena i didàctica. En el seu nou llibre, Sabadellejant, n'hi recull una bona pila. I és un goig que, en un article en què parla dels sabadellenquismes, hi citi el meu Ciutat de paraules.

L'article, publicat al Diari de Sabadell.

Els Corrandes són Corrandes

Anar a escoltar els Corrandes són Corrandes és un goig. Són els reis (republicans!) de la paraula em fascinen. I si, a més a més, em dediquen un parell de corrandes, m'estarrufo i tot. Gràcies, artistes, per teixir el pont entre la música i la literatura.

Duel de localismes

Quan em van proposar un duel lingüístic vaig pensar que seria amb Terrassa. Però no, la Berta Gusi em va convidar a Ràdio Castellterçol per mantenir un duel de sabadellenquismes versus paraules autòctones del Moianès. I va ser fantàstic. Si us ve de gust, podeu escoltar el programa aquí.

El conte i la llengua

Quan el Diari de Sabadell et fa una entrevista i parleu de llengua, de literatura, de feminisme i d'aquest país que volem lliure i tot d'amics et diuen que l'han llegida i la comparteixen i t'adones que sí, que Sabadell és Sabadell.

Parlant dels hàbits lingüístics

El passat més de juny em van convidar a Ràdio Estel a parlar dels hàbits lingüístics dels catalans. Si us ve de gust escoltar les reflexions que vaig compartir amb en Daniel Ruiz-Trillo, podeu fer-ho en aquest enllaç.

Però saps que sí a Castellterçol

Quanta màgia en un vespre de Castellterçol. Però saps que sí al 3r Cicle de Contes Grans a la Poua. Gràcies per convidar-nos-hi. I per la feina inesgotable que feu a favor del conte.

Contes que volen

El passat 17 de juny diverses entitats de Sabadell van pujar a la Mola per exigir l'alliberament dels presos polítics i, durant l'acte, la Salut va llegir el meu conte Lliure, escrit per al blog Que la cultura ho inundi tot! I aquell mateix dia en Manel Aljama, de Ràdio Llibre, va llegir el conte Verba, non facta, de Roba estesa, en el seu programa dedicat a l'agrupació d'editors independents Llegir en català. El podeu escoltar aquí. Per si en teníeu cap dubte, els contes volen.

Autors i lectors a les aules

Autors a les aules és arribar-te a un institut de Viladecans a parlar del conte, aquest gènere tan poc conegut (i tan poc valorat!), i que els alumnes t’escoltin atentament, et facin preguntes i algun d’ells et digui que li agradaria ser escriptor. Autors a les aules és anar a Ripoll i, abans d’entrar a l’aula de l’escola d’adults, veure tota una paret decorada amb contes teus, i que tot seguit els assistents, un mosaic d’alumnes de català, joves que han decidit tornar a estudiar, nouvinguts de països llunyans i persones amb necessitats especials, s’endinsin plegats en les històries que has vingut a compartir. Autors a les aules és fer cap a Barberà del Vallès, la capital catalana del microconte gràcies a la fantàstica Microbiblioteca, per gaudir d’un gènere que pas a pas va fent-se un lloc. Autors a les aules és ser a Sabadell, amb alumnes de català de procedències diverses, i descobrir plegats noves interpretacions d’uns contes que has escrit i que ells han treballat a l’aula.

El programa Autors a les aules és això i molt més. Per als alumnes, una oportunitat per descobrir nous autors, per endinsar-se en la seva obra, per conèixer-los personalment i, així, acostar-se una mica més al món de la literatura; per als autors, una porta oberta per entrar en contacte directe amb els lectors, transmetre’ls la seva passió, compartir una bona conversa i, també, aprendre, aprendre d’aquells que s’han fet seu el llibre. Ja ho diuen, que tota obra és mig de qui la crea i mig de qui en gaudeix. Per a tot escriptor, doncs, sentir de primera mà aquesta meitat que hi aporten els lectors és tot un luxe. I poques iniciatives ho permeten fer amb tanta complicitat com el programa de la Institució de les Lletres Catalanes.

Un país que llegeix és un país més obert, més crític, més compromès. En definitiva, un país més lliure. I dur els llibres –i els autors!– a l’aula és la millor invitació que hi pot haver en aquest sentit. Qui voldria desaprofitar-la?

Lletres Catalanes, 25 de maig de 2018

També podeu llegir-lo al web de la Institució de les Lletres Catalanes.

I si expliquem un conte a Cardedeu?

Ahir vam presentar I si expliquem un conte? al Tarambana de Cardedeu, convidats per Hi Som, i quan vam acabar ens van demanar que dediquéssim un llibre a la consellera Bassa, perquè l'hi volien fer arribar. I ho vam fer amb el desig que no calgués enviar-lo a cap presó, ni espanyola ni catalana. I amb el convenciment que la paraula pot esfondrar tots els murs. Feixisme, mai més.

Entrevista a RTV Cardedeu (a partir del minut 15).

Però saps que sí a Sant Cugat del Vallès

Ahir vam cloure el club de lectura Sabadell Readers de Sant Cugat del Vallès amb el Però saps que sí. Un espai per compartir lectures. Un instant per fer volar les paraules.

Que la cultura ho inundi tot a Sabadell!

El CDR de Sabadell em va proposar de llegir textos per a les persones preses i exiliades i jo, que sóc d'embolicar la troca, vaig enredar-hi tres amigues: la Laia Vila, ballarina, la Sílvia Morilla, il·lustradora i la Maria Rovira Lluelles, músic (amb amigues així és impossible resistir-s'hi). I sí, vam recitar, vam tocar, vam dibuixar i vam ballar. I vam parlar dels amics presos. I, sobretot, vam cridar ben fort que tots som la gota que fa vessar el got.

Ciutat de contes: microcontes de revolta de Roba estesa

Ahir vam fer el darrer programa de Ciutat de contes i vam llegir una selecció de microcontes de revolta de Roba estesa: La llengua ocultada, Nudisme, Llegendes, Desús, Autoodi i Perspectives. Si us ve de gust, el podeu escoltar aquí. Per part meva ha estat un goig compartir totes aquestes històries amb la Raquel García i amb l'equip de l'emissora. I espero que vosaltres, escoltant-les, les hagueu gaudit.

Ciutat de contes: microcontes de Roba estesa

De Roba estesa, els microcontes Indicacions, Titulars incomplets, Oci i negoci, Llegendes d'estar per casa, Disculpeu i Fer cas. Absurd a cabassos, però per reflexionar, eh? Els podeu escoltar aquí. Espero que els gaudiu.

Tots som petits prínceps, de nou

Doncs diuen que sí. Que ahir dissabte vam tornar a fer el taller musical Tots som petits prínceps -amb la Noelia, la Marina, l'Estel i tota la colla- i que va agradar d'allò més. Ah, i es van recaptar 1.617,29 € per construir una casa d'acollida a Etiòpia. Ja ho diuen, que la cultura pot ajudar a canviar el món.

De contes i de corrandes a Sabadell

Gràcies a tots els que ahir vau omplir l'Àgora de complicitat, somriures i màgia. De contes i de corrandes. I quin goig compartir escenaris amb els Corrandes són Corrandes. I amb la Marina! De paraula en paraula fins a la gran revolució.

Entrevista a Ràdio Sabadell.