I si expliquem un conte?, la conferència a Barcelona

Ahir, abans de fer la conferència I si expliquem un conte? a l'Aula d'Extensió Universitària de les Corts est. Uns assistents tan entusiastes!

Una miqueta de dansa

Jo tampoc no ho entenc, però ahir vaig ser a l'escenari del dia internacional de la dansa a Sabadell ballant amb Petit Món. Amb la Noelia, la Marina i l'Estel.

Tastet Vila & Vila i la cadira al Masnou

Avui amb la Laia (Vila) hem estrenat un tastet del muntatge Vila & Vila i la cadira dins de la Marató Artística de Primavera del Maresme, al Masnou. Contes, teatre-dansa, absurd i reivindicació. Gràcies a les organitzadores per convidar-nos-hi. Era un bon dia per compartir cultura.

La Colla, en primera persona

Tres arguments

II

“Tirolienne” (Pantomima – ballet)

Primer temps

Francesc Trabal

El transformista a casa seva un dia que ha begut massa. Tot sol, vinga transformar-se. Per dinar, per prendre cafè, per beure conyac, vinga transformar-se. –Hola, què tal, Napoleonte? –I de seguida: –Què deia, Mme. Récamier? –I a l’acte: Jo, molt bé, senyor Tasis i Marca. Etc., etc. Aleshores truquen el timbre del telèfon: –Per qui demana? Per Monsieur Soterello? Ja va.– (Es transforma d’ell, i aleshores torna al telèfon.) –Digui, diga! Ah! Que són al primer replà de l’escala? Ja vinc a obrir-los. (Va a la porta i entra una col·lecció de bèsties d’aquelles de quan les bèsties parlaven. I és que és un amic seu ventríloc que li gasta una brometa. Aleshores resulta que s’endevina (el públic i l’autor d’aquesta comèdia que ara s’està avortant) que l’escena passa en un circ instal·lat als afores de Mollet. Entra per la finestra d’un salt un trapezista duent del braç una meravellosa trapezista. El transformista els dóna berenar-sopar i acorden assassinar el tirolès.

Us recomano els textos de Trabal, especialment els contes (aquest n’és una mostra prou representativa) i els articles, molts dels quals van ser publicats al Diari de Sabadell. L’absurd i la transgressió, tan sabadellencs, hi són sempre presents.

Publicat al Diari de Sabadell el 23 i 24 d'abril de 2019

I si expliquem un conte?, la conferència a Balaguer

Ahir vaig ser a Balaguer per fer la conferència I si expliquem un conte? per als alumnes de l'Aula d'Extensió Universitària de la Noguera.

Les sabates esblanades al Col·legi Sagrada Família

Per celebrar Sant Jordi, el Col·legi Sagrada Família va organitzar una presentació de Les sabates esblanades per als alumnes de 6è i 1r d'ESO en el marc del programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes. Ep, i amb il·lustració en directe. Literatura, plàstica i Sabadell a dojo.

Sant Jordi de sabates esblanades

Les sabates esblanades entre els llibres més venuts aquest Sant Jordi a Sabadell. No hi ha paraules per agrair-vos-ho.

És la bogeria de Sant Jordi. Enguany he estat membre del jurat dels Jocs Florals del Col·legi Sagrada Família de Sabadell, on treballo, i és fantàstic veure alumnes que fan poemes o microcontes realment bons.

I aprofito també per copiar-vos una entrevista que em va fer un alumne de 3r d'ESO de l'Escola Industrial de Sabadell.

1. Com va tenir la idea de ser escriptor?

M'agrada molt escriure i un dia un company em va convidar a fer articles d'opinió per a un mitjà en què col·laborava. Aquests articles els vaig recollir en un llibre autoeditat i d'aquí vaig decidir-me a escriure contes i mirar de publicar-los.

2. Quins són els llibres que han tingut més èxit i per què?

L'assaig il·lustrat I si parlem amb el veí del segon?, en què defensava la necessitat de construir un República Catalana, va ser especialment ben acollit, atesa la situació política del país. Un altre llibre que ha tingut un ressò especial, en aquest a nivell local, ha estat Ciutat de paraules, un altre assaig il·lustrat en què parlava dels sabadellenquismes, les paraules autòctones de la ciutat.

3. Li agrada la seva professió o prefereix alguna altre?

Sí, m'agrada molt, tot i que les professions del món de la cultura han de ser (gairebé) sempre complementades amb altres feines. En el meu cas, també faig de professor.

4. Amb quants anys va publicar el seu primer llibre?

El recull d'articles De tot i força el vaig publicar amb 29 anys.

5. De quin gènere li agrada escriure?

Contes i assaig sociolingüístic, tot i que he publicat també reculls d'articles, poesia i assaig polític.

6. Quants idiomes ha escrit en els llibres?

Els llibres són en català, però hi ha alguns títols o fragments en llatí, anglès, lakota i, fins i tot, en un idioma inventat.

7. Quin és el seu escriptor favorit?

Cap dubte. Pere Calders.

8. Quan va néixer i quants anys té ara?

El 1977, tinc 41 anys.

9. Quina editorial t'acostuma a publicar els llibres?

Actualment treballo amb Voliana Edicions.

10. Qui et fa els dibuixos gràfics?

He treballat amb diversos il·lustradors: Toni Il·lustració, Mercurial Indigo i Sílvia Morilla, entre d'altres.

11. Estàs fent algun llibre nou? Pots dir-ne el nom?

Sí, tinc una novel·leta juvenil de temàtica sabadellenca a punt de sortir publicada. El títol és Les sabates esblanades.

12. En què et bases per fer els llibres?

M'agrada observar la realitat i explicar-la a la meva manera, amb algun element absurd o surrealista que ho transformi.

13. Els personatges són inventats o hi ha alguna relació 

amb algú?

Alguns cops estan basats en gent que conec i en d'altres casos són inventats.

14. És cansat fer llibres? Per què?

És molta feina, perquè has de pensar de què vols parlar, donar-li forma i anar trobant les paraules exactes. Però és una aventura.

15. Quan es tarda en fer un llibre?

Depèn. En algunes ocasions, sobretot en els assajos, hi recullo tot d'informació que he anat treballant durant anys, de manera que el període de temps de fer el llibre pròpiament dit no és excessivament llarg. En altres casos, com amb els reculls de contes, és una feina d'anar fent, d'anys. I un cop el tens enllestit, l'has d'enviar a l'editorial, que et confirmin que el vulguin publicar i, aleshores, s'inicia el procés d'edició i distribució.

16. En quins països has escrit els llibres?

A Catalunya, tot i que alguns dels contes els he escrit mentre era de viatge a algun altre país. De tota manera, el país de publicació sempre ha estat Catalunya.

17. Parles alguna altra llengua a part del CASTELLÀ?

L'anglès, el francès i una miqueta d'italià.

18. En quins països t'agradaria escriure i per què?

Escric en català, però m'agradaria que algun llibre meu fos traduït a alguna altra llengua. Però no tinc cap preferència. Totes les llengües i tots els països tenen els seus atractius.

Amb Corrandes són Corrandes a la vall de Lord

Llegir microcontes amb Corrandes són Corrandes en un paller de la vall de Lord. No em direu que no és original.

Que la cultura ho inundi tot a Sant Llorenç de Morunys! o I si parlem català o Roba estesa o I si expliquem un conte a Sant Llorenç de Morunys?

Ahir vam ser al Teatre Municipal de Sant Llorenç de Morunys per fer Que la cultura ho inundi tot! I, de passada, vam presentar els llibres I si parlem català?, Roba estesa (amb la música de la Maria i el teatre-dansa de la Laia) i I si expliquem un conte? (lògicament, amb les il·lustracions de la Sílvia). Que bé, presentar llibres tan ben acompanyat. Un agraïment immens a l'ANC i al Pep Llohis per organitzar-ho i als amics Manel i Marta (tècnica de llums!) per fer-ho possible.

Les sabates esblanades, 2a edició

Sabadellenques i sabadellencs -i una bona colla de forasters que us hi heu interessat!-, gràcies a tots vosaltres Les sabates esblanades arriba a la 2a edició. Ens heu deixat amb un pam de nas. Que una novel·la per a infants que parla d'història local, de personatges cèlebres, de sabadellenquismes i de valors universals sigui tan ben acollida ens reafirma en la creença que la paraula -ep, i la il·lustració!- pot ser la millor eina per crear consciència i, potser, per transformar la societat. Perquè això sí que és tota una aventura.

Conten que la nit és bonica

L'amiga Neus Arnan, amb qui he col·laborat en diverses ocasions -per exemple, en el blog fotogràfic que va fer basant-se en el meu llibre Ni ase ni bèstia- acaba de publicar un conte il·lustrat que duu per títol La nit és bonica i que està pensat per facilitar el son. Busqueu-lo i llegiu-lo, que us agradarà.

La Companyia MINIMíssimA

La Companyia MINIMíssimA va musicar el meu conte El senyor del castell del llibre Roba estesa i, per al disc que estaven gravant, em van demanar que hi posés la veu. I aquí ho teniu. La maqueta ja és al carrer i la cançó fa molta patxoca. Si en teniu l'oportunitat, aconseguiu-ne una còpia (www.minimissima.com).

Reportatge a la revista Caramella:

De vins i de mots a l'Espluga de Francolí

Ahir, a l'Espluga de Francolí, vam parlar De vins i de mots en un entorn acollidor, el Jardí dels Francolins. Paraules, una copa de vi, els ocells cantant i un vent que feia voleiar els fulls.

Les sabates esblanades a l'Escola Pia

Dilluns -per partida doble- i dijous -a la classe de la Marina- vaig ser amb els alumnes de 5è de l'Escola Pia per parlar-los de literatura i de Les sabates esblanades. Educació, cultura i Sabadell.

Amb la noia del violoncel

L'escriptor i músic sabadellenc Jordi Campoy Boada va venir dimarts a l'escola a parlar del seu llibre La noia del violoncel i vaig sumar-me a la presentació llegint-ne fragments mentre ell i els seus músics hi posaven la melodia. Tota una experiència.

I si expliquem un conte?, la conferència a Granollers

El típic conferenciant a l'ombra. I si expliquem un conte? per a l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran del Vallès Oriental, a Granollers.

Les històries d'aquí dins

La Núria Noguera Colomé té un nou llibre de contes extremadament interessant. I la correcció l'hem fet amb la Lídia Coll (la meva primera experiència en aquest camp!). Ah, i el llibre inclou un fragment del meu conte L'amic, de Roba estesa, amb una il·lustració fantàstica de la Sílvia Morilla. Llegiu-lo!

Les sabates esblanades a la Llar del Llibre

Va ser tan indescriptible. La Llar del Llibre plena a vessar per la presentació de Les sabates esblanades i, de cop, un tro que ho fa vibrar tot. Sí, igual que en el començament del llibre. Senzillament màgia. Gràcies a tots per compartir aquell instant.

Ah, i als que van comprar el llibre els vam regalar una xocolata amb les sabates esblanades, fetes per l'obrador d'Hi Som!

Cafè Liberdade a Sabadell

Gràcies a totes les persones que aquest cap de setmana heu omplert el Cafè Liberdade a la biblioteca del Teatre del Sol. Ahir va fer 55 anys de l'inici de la dictadura al Brasil. Avui en fa 80 que es va acabar la guerra civil. Nosaltres, antifeixistes sempre.

I una crítica:

«Cafè Liberdade» a la Biblioteca del Teatre del Sol de la nostra ciutat. Un recorregut literari per la poesia, la música, el teatre i la dansa. Tota una lliçó d'història, que explica i uneix tres pobles: Brasil, Portugal i Catalunya. Tres històries, a vegades paral·leles; tres cultures, sovint equidistants; i sempre  una lluita en comú: La llibertat.

Un paral·lelisme dels tres pobles, que han lluitat, i lluiten per la seva independència; i segur que en el món hi d'altres pobles i col·lectius amb les mateixes circumstàncies. Una barreja d'històries en forma de poemes, música i dansa que fomenten, a través de la història, a prendre consciència de la situació real que vivim.  

Els actors conviden a fer un cafè virtual; fer un punt de trobada per fer una reflexió de la grandesa que amb la disconformitat  i la rebel·lia, es pot arribar a la fita anhelada.

Personalment denomino el cafè com: intens, reconfortador, estimulant, fort, energètic i aromàtic Tots aquests factors els vaig trobar en aquest «cafè liberdade». 

Un cafè que prenem junts amb l'elegància i l'AROMA suau que inspira la Gilmara Lanzetta; els moviments a vegades suaus i d'altres agressius, però sempre RECONFORTADORS  de la Laia Vila; la música que acaricia i ESTIMUL de Maria Rovira Lluelles; l'ENERGIA i expressivitat, amb una veu que fa emocionar de la #BrunaFeliciano; i la FORTALESA de #DavidVilaRos, que en aquesta ocasió no s'inventa cap conte, sinó que va fer servir les paraules per explicar la història de com 'aquests tres pobles,  han lluitat per l'alliberament col·lectiu.

Tota una barreja d'històries i paraules, amb poesia, prosa i expressió corporal  que ajuden a prendre consciència del nostre món; que parlen de la foscor, de l'absurd, la revolta, l'esperança, la república i per descomptat de la llibertat. Un cafè que vol despertar i ajudar a obrir la ment per buscar el nostre horitzó.

Emotiu, emocionant, reivindicatiu i molt intel·ligent. En definitiva un bon espectacle que s'hauria de tornar a representar perquè el poguessin veure més espectadors.

Elvira Franch