Cafè Liberdade a Sabadell

Gràcies a totes les persones que aquest cap de setmana heu omplert el Cafè Liberdade a la biblioteca del Teatre del Sol. Ahir va fer 55 anys de l'inici de la dictadura al Brasil. Avui en fa 80 que es va acabar la guerra civil. Nosaltres, antifeixistes sempre.

I una crítica:

«Cafè Liberdade» a la Biblioteca del Teatre del Sol de la nostra ciutat. Un recorregut literari per la poesia, la música, el teatre i la dansa. Tota una lliçó d'història, que explica i uneix tres pobles: Brasil, Portugal i Catalunya. Tres històries, a vegades paral·leles; tres cultures, sovint equidistants; i sempre  una lluita en comú: La llibertat.

Un paral·lelisme dels tres pobles, que han lluitat, i lluiten per la seva independència; i segur que en el món hi d'altres pobles i col·lectius amb les mateixes circumstàncies. Una barreja d'històries en forma de poemes, música i dansa que fomenten, a través de la història, a prendre consciència de la situació real que vivim.  

Els actors conviden a fer un cafè virtual; fer un punt de trobada per fer una reflexió de la grandesa que amb la disconformitat  i la rebel·lia, es pot arribar a la fita anhelada.

Personalment denomino el cafè com: intens, reconfortador, estimulant, fort, energètic i aromàtic Tots aquests factors els vaig trobar en aquest «cafè liberdade». 

Un cafè que prenem junts amb l'elegància i l'AROMA suau que inspira la Gilmara Lanzetta; els moviments a vegades suaus i d'altres agressius, però sempre RECONFORTADORS  de la Laia Vila; la música que acaricia i ESTIMUL de Maria Rovira Lluelles; l'ENERGIA i expressivitat, amb una veu que fa emocionar de la #BrunaFeliciano; i la FORTALESA de #DavidVilaRos, que en aquesta ocasió no s'inventa cap conte, sinó que va fer servir les paraules per explicar la història de com 'aquests tres pobles,  han lluitat per l'alliberament col·lectiu.

Tota una barreja d'històries i paraules, amb poesia, prosa i expressió corporal  que ajuden a prendre consciència del nostre món; que parlen de la foscor, de l'absurd, la revolta, l'esperança, la república i per descomptat de la llibertat. Un cafè que vol despertar i ajudar a obrir la ment per buscar el nostre horitzó.

Emotiu, emocionant, reivindicatiu i molt intel·ligent. En definitiva un bon espectacle que s'hauria de tornar a representar perquè el poguessin veure més espectadors.

Elvira Franch