I de cop ens vam trobar confinats, tancats. Una
pandèmia va aturar el món i ens va forçar a replantejar-nos (més!) la manera
com habitem aquesta gran massa rocosa que gira sobre ella mateixa a gran
velocitat al voltant d’una bola incandescent que es desplaça a un ritme
vertiginós en una galàxia que no és res més que una entre milions en un univers
que s’expandeix cap a confins desconeguts. I la Sílvia, que d’estar aturada tampoc
no en sap, va començar a publicar cada dia a les xarxes socials una nova il·lustració
reflectint la quotidianitat confinada. Confinada sí, però no pas tancada.
Perquè cadascuna de les il·lustracions era una finestra oberta a un món nou,
una finestra oberta plena d’amor, una finestra oberta que emergia des del fons
del cor i que ens arrencava un somriure. Imatges d’instants preciosos, de
records, de somnis, d’anhels. I no sé si una imatge val més que mil paraules,
però el dia que la Sílvia em va demanar que acompanyés les il·lustracions amb
paraules no li vaig poder dir que no. Hi havia massa bellesa, en el seu traç. D’aquesta
proposta va sorgir aquest llibre, publicat per Sibilam Edicions i que tot just surt a la venda. Il·lustracions en vers o
versos il·lustrats, tant se val. Petits retalls d’un període difícil, un
període que ens hauria d’haver fet entendre que l’únic que podem fer és
estimar. Que sí, que d’això va tot plegat.
Que sí, que tot això va d'amor
ResponEliminaExacte!
EliminaSou la canya, un duet meravellós sobre paper.
ResponElimina