Llenguaferits #57: tornem a parlar de vosaltres, llenguaferits!

De fora vingueren i el català aprengueren! Perquè són molts els nous catalans que han après la llengua. Escolteu què ens diuen!

Llenguaferits a l'Agenda de la Terra

Quina il·lusió, trobar-nos a l'Agenda de la Terra del 2021-22! Gràcies per parlar de nosaltres, Àlex Romaguera i Jordi Urgell!

Llenguaferits #56: trenquem prejudicis (però això com es fa?)

Per incrementar l'ús social del català hem de començar a fer-lo servir amb normalitat. Per fer-lo servir amb normalitat ens cal desfer-nos dels prejudicis lingüístics. I per desfer-nos dels prejudicis lingüístics... D'acord, millor que feu un cop d'ull al vídeo! I moltes gràcies per l'explicació, Seshet!

Diguem-hi la nostra! a la Fundació Privada Foment de l'Habitatge Social

A finals de l'any 2001 em van oferir la possibilitat de col·laborar amb dos mitjans de comunicació del Solsonès, Celsona Informació i El Piteu, escrivint articles d'opinió. Va ser la meva primera experiència en aquest àmbit i, també, el primer cop que publicava. Aquella feina la vaig recollir en dos llibres, De tot i força i La CAL opina, i posteriorment he continuat escrivint articles de manera esporàdica.

Us explico tot això perquè aquest juliol he impartit un curs de redacció d'articles d'opinió. L'he titulat Diguem-hi la nostra! i l'he fet per a la Fundació Privada Foment de l'Habitatge Social. I ha estat una experiència d'allò més gratificant. Ja ho sabeu, doncs. Si mai voleu organitzar un curs d'articles i voleu comptar amb mi, estic a la vostra disposició!

Un univers de llengües: 7. Insults i amor

Doncs ja s'ha acabat la temporada del Connectats i, per tant, del nostre espai Un univers de llengües. En el darrer programa hem volgut parlar dels insults i, per compensar-ho, d'amor. Gràcies a totes les persones que ens heu seguit! Esperem que us hagueu passat bé i que hagueu après un cabàs de curiositats lingüístiques. Si us fa gràcia escoltar-lo, podeu fer-ho en aquest enllaç.

Perspectives un cop més a Gràcia

Ahir vam tornar a La Casa dels Contes de Gràcia per oferir, un cop més, el nostre recital Perspectives i, malgrat la complicada situació actual, la sala era força plena. Gràcies a tots plegats per fer-ho possible!

Llenguaferits #55: llegim (i parlem) en català!

Si volem tenir una llengua plenament normal, per què no la fem servir amb normalitat? Avui, amb La llengua parlada, un conte de Verba, non facta.

Llenguaferits a Isidreta Ràdio

Ens han entrevistat al programa Xerrades d'Isidreta Ràdio. Si us fa gràcia, ens podeu escoltar aquí, a partir del minut 26.

Un cop més de jurat a Castellar per les Llibertats

Enguany he format part del jurat del II Concurs de Microrelats que organitza Castellar per les Llibertats. Sempre és una responsabilitat i un goig llegir i triar contes amb tant de nivell!

La notícia del premi a L'Actual.

La notícia d'abans del lliurament a a L'Actual.

La notícia de després del lliurament a L'Actual.

Un univers de llengües: 6. El calendari

Aquest dijous a Un univers de llengües vam parlar dels calendaris. Si no teniu clar quin dia som, podeu escoltar-nos aquí.

Contes que fan camí

Contes de Verba, non facta, Roba estesa i La revolta de Cramòvia i altres contes inclosos en la lectura en veu alta d'Òmnium Berguedà per Sant Jordi, en un examen de català de 1r i 2n d'ESO de l'Institut Cabrils, en el curs d'expressió oral de l'Escola Oficial d'Idiomes de Sabadell amb la veu d'en Josep Maria Roviralta o en fotomuntatges de la fotògrafa María Sánchez Pérez com el que mostro aquí. Contes que fan camí.

Llenguaferits #54: lingüísticament més genuïns!

Continuem a la recerca de tresors (quasi) perduts! Ens ajudeu a rescatar paraules?

Perspectives a Igualada

Quina acollida més meravellosa aquest dijous al Foment d'Igualada, convidats per l'APLEC i la Plataforma per la Llengua. Hi vam compartir el nostre recital Perspectives i ho vam fer amb la participació estelar de la Najat Ghani, traductora a l'àrab del conte homònim (inclòs en el llibre Perspectives), un conte que ens va recitar en la seva llengua. Sense paraules.

Un univers de llengües: 5. Plou i fa sol

Dijous a Un univers de llengües vam parlar de la metereologia amb llengües d'arreu del món. Podeu escoltar-lo aquí.

Allò que cal...

Un dia de primavera de fa una pila d’anys era al parc de la Ciutadella de Barcelona quan vaig veure, en un racó, una parada que em va cridar l’atenció. “Som la CAL, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana”, em van dir, en veure-m’hi interessat. “I treballem per aconseguir que el català sigui una llengua plenament normal”. En aquell moment no ho sabia, però emplenar la butlleta que em van donar em canviaria la vida. Perquè uns dies més tard em van trucar per si volia incorporar-me a la comissió d’organització del Correllengua que s’estava creant a Sabadell. I jo, com us podeu imaginar, vaig dir que sí. Aquella resposta gairebé inconscient, fruit d’una passió per la llengua que em venia de temps immemorials (immemorials per a mi, vull dir), va ser l’inici d’un llarg periple que va començar amb el Correllengua a la meva ciutat, va continuar amb la creació d’un nucli local de l’entitat i, al cap d’uns anys, em va dur a ser portaveu nacional i president d’una CAL que era una de les entitats de referència en la lluita pel català. Tot un honor, no en tingueu cap dubte. Però, feta aquesta introducció personalíssima, què ha representat exactament la CAL, per al país?

La CAL ha estat una d’aquelles entitats imprescindibles, entitats que han aparegut en un moment concret i que han desenvolupat una tasca crucial en el llarg camí vers l’anhelada normalitat del català. Feia poc més d’una dècada de l’aprovació de la llei de normalització lingüística i, tanmateix, el text ja es mostrava clarament insuficient. Calia fer alguna cosa més, calia reprendre l’activisme de carrer que havia dut a terme la Crida durant els anys ’80. I la CAL (perquè CALia!) va decidir agafar el relleu. Veient l’impacte que el Correllengua estava tenint a Mallorca i al País Valencià, la nova entitat va adoptar el compromís de dur la iniciativa a la resta de Països Catalans. Vertebrar el territori i celebrar la catalanitat de manera festiva i sense complexos arreu del país era una molt bona manera de fer sentir la reivindicació lingüística al carrer. I tenir una presència normal al carrer era, justament, el que necessitava (i necessita!) el català. El Correllengua, centrat a la tardor, va anar acompanyat de moltes altres iniciatives que s’anaven impulsant durant l’any, algunes de proactives, d’altres com a resposta a l’enèsima agressió lingüística. I així, pas a pas, la CAL es va anar fent un lloc. I no només en el terreny lingüístic sinó, a voltes, també en el polític. I és que, ens agradi o no, la minoració del català és fruit d’una determinada situació política que, ai las, arrosseguem des de fa més de 300 anys. Així, a ran del debat sobre els nous estatuts d’autonomia, l’entitat no va dubtar a posicionar-s’hi en contra, entenent que només la independència política pot garantir la plena normalitat del català. I, no cal dir-ho, quan va començar el procés independentista al Principat, la CAL va incorporar-se al conjunt d’entitats de la societat civil que treballaven per a la celebració del referèndum. Compromís lingüístic, doncs, i polític.

I sí, enguany en celebrem els 25 anys. 25 anys d’inconformisme, de denúncia, de lluita, de reivindicació. 25 anys defugint tant els discursos pessimistes com els cofoïstes. 25 anys cridant ben fort que sí, que vinguem d’on vinguem, pensem com pensem, tenim una llengua que ens fa ser qui som, la nostra aportació a la diversitat global, la nostra manera única i genuïna de veure el món. Així, defensar la llengua és, també, defensar la humanitat, allò que ens fa humans. I qui no vol un món més humà i més lliure?

Publicat a L'Escletxa, estiu 21

Llenguaferits, un món de llengües a Sentmenat

Dimarts vam tornar a la biblioteca de Sentmenat, aquest cop amb la conferència Llenguaferits, un món de llengües. I quin goig, poder-la fer presencial!