Pàgines

divendres, 31 de desembre del 2021

Cada llengua, un món

Diuen que cada persona és un món. Amb les seves vivències, creences, càrregues, anhels, maneres d’interpretar la societat i de vincular-s’hi... I sí, cada llengua és, també, un món: reflex d’una realitat, manera genuïna d’explicar l’entorn, patrimoni insubstituïble... Així, del creuament de cada persona amb la seva llengua (o les seves llengües!) n’obtenim una perspectiva absolutament única i diferenciada, una perspectiva que pot ser, sense cap mena de dubte, una font d’enriquiment col·lectiu.

Per a les persones que han nascut i crescut en una comunitat lingüística minorada, com per exemple la catalana, la llengua pren emperò un caràcter especial. Si bé és l’instrument amb què descriuen allò que els envolta, la situació d’anormalitat en què es troba en limita les possibilitats. Per què és difícil trobar productes etiquetats en la meva llengua? Per què no puc anar al cinema i gaudir de pel·lícules que hi estiguin doblades o subtitulades? Per què té tan poca presència als mitjans de comunicació o a les xarxes socials? O bé, en el pitjor del casos, per què em diuen que no m’entenen? Aquesta situació té un impacte psicològic en els parlants, que poden arribar a la conclusió que la seva llengua és de segona o, fins i tot, caure en l’autoodi lingüístic i amagar-la per evitar ser percebuts com a parlants d’una “pseudollengua” o patuès. Independentment del grau d’afectació que el context lingüístic pugui tenir en els parlants, és inqüestionable que incideix directament en la seva autoestima i, per tant, en l’ús que fan de la llengua. I quan l’ús se’n veu afectat, la llengua entra de ple en un procés de substitució lingüística, un procés en el qual la llengua dominant anirà ocupant els espais de la pròpia fins a esborrar-la, literalment, del mapa. Així doncs, pertànyer a una comunitat lingüística minorada implica un bagatge de desconcert, de frustració, de ràbia i fins i tot de tristor pel tractament cada cop més anormal envers la llengua pròpia, malmesa en tantes situacions quotidianes.

Tanmateix, alhora que es pateix en primera persona el procés de substitució (la possible extinció latent) de la llengua, el parlant de la comunitat minorada desenvolupa una certa consciència lingüística potent i gairebé indestriable de la seva manera de veure el món. Per als parlants més conscients, aquest fet pot comportar fins i tot una angoixa, com tan bé descriu Enric Larreula en el llibre Dolor de llengua (Edicions 3i4, 2002). És l’angoixa per la desaparició d’una comunitat humana. Aquesta pot ser, a grans trets, la perspectiva d’algú que prové d’una llengua no normalitzada. Però n’hi ha d’altres, de perspectives…

I és que parlar d’una llengua minorada en un territori que ha esdevingut plurilingüe ens porta a referir-nos, de retruc, a la llengua antagònica, la majoritària o, més aviat, dominant. Però què n’és del parlant d’una llengua dominant, i més encara en territoris on la presència d’aquesta és aclaparadora o fins i tot exclusiva? Néixer en un context monolingüe (culturalment i institucionalment parlant) no genera l’angoixa esmentada prèviament, ni tan sols cap escletxa de sentiment d’inferioritat o d’autoodi. Més aviat al contrari: una llengua, una nació, una identitat. La identitat filtrada per una llengua dominant es fa palès arreu: etiquetatge monolingüe, pel·lícules doblades, administració en la mateixa llengua vehicular, fruit d’una normalització secular... El sentiment d’identitat passa per la llengua i no es qüestiona, doncs, l’omnipotència lingüística desacomplexada que deixa una petjada (inconscient) en el parlant, orgullós de les seves arrels. Fins i tot esdevé normal i rellevant l’ús històric de la llengua per ocupar altres territoris, com en el procés colonial. Certament, la llengua dominant va traspassar fronteres amb èxit, però ho va fer a costa d’altres llengües vernacles. I no cal anar gaire lluny, tampoc, per adonar-nos de la precària situació actual d’aquestes altres llengües, sovint anomenades “regionals”. I si bé és cert que una identitat forta, fonamentada en la llengua, no té perquè ser dolenta, atès que al capdavall constitueix un element d’identificació col·lectiva, la seva instrumentalització per invisibilitzar i esborrar una realitat plurilingüe és altament perillosa. I el pitjor és que el parlant de la llengua dominant no s’adona realment del rerefons de tot plegat i, de fet, tampoc no li cal, ja que tot ho té fàcil en la seva “denominació d’origen”.

No obstant això, el parlant d’una llengua dominant sempre pot emprendre el camí de la consciència lingüística envers la diversitat, mitjançant l’educació i la formació. El paper de l’escola i de les institucions hi és cabdal i, per tant, urgeix més que mai una política de cultura lingüística que inverteixi les tendències centralitzadores i lingüicides. Anar trencant prejudicis i aixecar el vel de por dipositat sobre les “altres” llengües és un procés llarg i frenat per obstacles de caire divers, però alhora és una tasca imperiosa si volem arribar a assolir l’objectiu que cap llengua no desaparegui i que totes siguin reconegudes com un patrimoni intangible i de necessària transmissió intergeneracional. Així, s’hauria d’ensenyar que aprendre altres llengües i respectar la diversitat lingüística és, en definitiva, un acte cívic i solidari per a la humanitat. Perquè és això: les llengües no tenen la culpa de res, sinó que són els estats els que les converteixen en armes de destrucció massiva d’altres llengües. Cal, doncs, un canvi de paradigma des del poder polític i, a l’ensems, que els parlants, en l’àmbit individual o col·lectiu, esdevinguin els vertaders artífex de la supervivència de la seva llengua. Hem de trencar els estigmes d’oprimit i d’opressor lingüístic i afavorir el camí de l’acostament i el respecte. No és un camí fàcil, sens dubte, però és l’únic camí que ens pot portar a un món lingüísticament ric i sostenible.

Dèiem, al començament d’aquesta reflexió, que cada persona és un món. Fem, doncs, que sigui un món configurat per la seva llengua, única i genuïna, i també per les altres que vagi trobant a l’horitzó. Perquè les llengües no han de dividir, sinó sumar. Sumar per un món millor.

Jessica Neuquelman i David Vila i Ros (@llenguaferits)

Llengua Nacional, 4t trimestre 21

dijous, 30 de desembre del 2021

Un granet de sorra per la Llengua i la República

Quan l'any 2014 es va crear el nucli del que acabaria sent el Grup Koiné em van proposar d'integrar-m'hi, i tot i que en compartia els objectius, en aquell moment no m'era possible unir-me al grup de treball. Això sí, quan van tenir el manifest a punt, m'hi vaig adherir de seguida, abans que es fes públic. Potser recordareu la polèmica que va generar, fruit de la interpretació absolutament esbiaixada que en van fer una bona pila de mitjans de comunicació... Doncs bé, fa poc ha sortit un llibre que n'explica la història i que argumenta en detall tot allò que s'hi deia. En resum? Que si no som capaços d'aplicar polítiques fermes a favor del català, la llengua acabarà desapareixent. Un llibre imprescindible per reflexionar sobre el català.

dimecres, 29 de desembre del 2021

Llenguaferits #79: llenguaferits, gaeuw!

Goen dag, llenguaferits! Hem volgut tornar a Flandes en un moment històric en què el flamenc occidental per fi ha estat reconegut a França com a llengua regional d'ensenyament a l'escola. I és també gràcies a l'empenta i la lluita incansable de l'ANVT/IRLF. Som-hi!

dimarts, 28 de desembre del 2021

Els Petits Llenguaferits

A la vora d'un arbre màgic hi viuen una nena i un nen petits i eixerits. Són la Jess i el David, els Petits Llenguaferits, i els agraden molt les llengües. I sabeu per què? Doncs perquè cada llengua és diferent, cada llengua té les seves paraules úniques, cada llengua és màgica! Els voleu acompanyar en un viatge fantàstic arreu del món per descobrir-les?

Sí, ho esteu veient bé, és a punt d'arribar a les llibreries Els Petits Llenguaferits. Després de Perspectives i Un univers de contes, la nostra nova proposta literària és un conte adreçat als més petits (però amb unes activitats pensades per als més grans!). El conte està il·lustrat, un cop més, per la Sílvia Morilla, i el publica Sibilam Edicions. Esperem que en gaudiu!

dilluns, 27 de desembre del 2021

Sabadellenquismes al Col·legi Sagrada Família de Sabadell

Quan vas a les classes de 1r, 2n i 3r d'ESO de la teva escola a parlar de sabadellenquismes i acaben sortint treballs com aquest...

dissabte, 25 de desembre del 2021

divendres, 24 de desembre del 2021

Un univers de contes: 6. Contes de revolta III

Dimecres vam tornar a Ona Bitlles amb Un univers de contes, aquest cop per compartir més contes de revolta. El podeu escoltar aquí. Esperem que us agradi.

dijous, 23 de desembre del 2021

Un món de mots: 4. La llengua dibuixada, d'Enric Larreula

Ahir, a Un món de mots de Ràdio Rubí, vam parlar del nostre mestre Enric Larreula, del seu llibre La llengua dibuixada, del gènere de l'assaig i de la situació del català. Podeu escoltar-ho aquí.

dimecres, 22 de desembre del 2021

Llenguaferits #78: recitant un clàssic!

Llenguaferits, que passeu un bon Nadal ple de caliu i de paraules!

dilluns, 20 de desembre del 2021

Llenguaferits a Immaterial Vallès

Hi ha encàrrecs que t'omplen el cor. Com, per exemple, que et demanin de col·laborar en el projecte Immaterial Vallès, que recull el patrimoni immaterial dels Vallesos. En el nostre cas, ens han demanat que recopilem allò que hem anomenat el parlar del Vallès, és a dir, les paraules, les locucions i frases fetes i els girs fonètics propis d'aquestes comarques. La feina d'investigació ha estat, com us podeu imaginar, important, i aquest vídeo n'és el primer fruit. Esperem que us agradi!

diumenge, 19 de desembre del 2021

Llenguaferits a Ràdio Gelida

Guaiteu quina entrevista que ens han fet en el programa Donem la paraula de Ràdio Gelida!

dissabte, 18 de desembre del 2021

Llenguaferits a C Font Consultoria TV

Dijous ens van entrevistar a C Font Consultoria TV i va ser, senzillament, espectacular!

divendres, 17 de desembre del 2021

Llenguaferits a la taula rodona "Parlem-ne!: Virals, en català?"

Dimecres vam prendre part a la taula rodona "Parlem-ne!": virals, en català?, organitzada per l'Associació Llengua Nacional, amb l'Alex Corretgé, d'Empordanet Televisió, i la Dàmaris Gelabert. I va ser fantàstic! Si us fa gràcia, feu-hi un cop d'ull!

I aquí en teniu la crònica.

dijous, 16 de desembre del 2021

El millor regal un cop més a Sabadell

Dimarts vam tornar a presentar El millor regal a Sabadell, aquest cop a la Biblioteca de Gràcia. Amb la Marina i la Sílvia Morilla. Quin instant!

dimecres, 15 de desembre del 2021

Llenguaferits #77: fent l'enze...

Fent l'enze, i gairebé sense adonar-nos-en, us omplim de frases fetes...

dilluns, 13 de desembre del 2021

Al Diari de Sabadell

Dissabte va sortir publicada al Diari de Sabadell la fantàstica entrevista que em va fer en David Pagès i Cassú, una entrevista en què parlo del conte, del català, de Llenguaferits i, sobretot, de la màgia. Si us fa gràcia, podeu llegir-la aquí.

diumenge, 12 de desembre del 2021

Surrealisme sentmenatenc

Que bonic, tornar a presentar, al cap d'uns quants anys, Ni ase ni bèstia. Que bonic, fer camí. Dijous, a la biblioteca de Sentmenat.

dissabte, 11 de desembre del 2021

Un univers de llengües: 13. Éssers de llegendes

I dijous amb Un univers de llengües. Us agraden els éssers mitològics? Ja ens podeu escoltar aquí.

divendres, 10 de desembre del 2021

Un univers de contes: 5. Contes d'absurd II

Dimecres vam tornar amb Un univers de contes a Ona Bitlles, aquest cop amb més contes de l'absurd. Ja podeu escoltar-ho aquí! Som-hi?

dimecres, 8 de desembre del 2021

Llenguaferits #76: i si fem poesia? Ep, i en català sempre!

Ja ho va dir Espriu. "Nosaltres escoltem les veus del vent per l'alta mar d'espigues." Avui, la poesia en català.

dilluns, 6 de desembre del 2021

Les llengües de Miquel Martí i Pol

Després de la bona acollida del recital Les llengües de Miquel Martí i Pol, que vam estrenar en el marc de les jornades dedicades al poeta a Sant Pere Riudebitlles, hem decidit oferir el format a biblioteques i sales de petit format. Poesia en català i en una bona pila d'altres llengües. Si hi esteu interessats, digueu-nos-ho!

dissabte, 4 de desembre del 2021

La Fada Ginesta i el Monstre Joan a Sabadell

Ahir vam presentar La Fada Ginesta i el Monstre Joan a la Llar del Llibre. I va ser tan bonic! El poder de la imaginació...

El llibre al Diari de Sabadell.

Entrevista a Ràdio Sabadell.

La presentació a iSabadell.

divendres, 3 de desembre del 2021

dijous, 2 de desembre del 2021

De Cramòvia a Castellterçol

Ahir vaig presentar La revolta de Cramòvia i altres contes a l'Espai de Lectura de Castellterçol. I sabeu què? Un dels assisents va improvisar un conte a partir d'un conte meu. Impressionant.

dimecres, 1 de desembre del 2021

Llenguaferits #75: doncs sí, en fem 75!

Amigues i amics, aquest és el nostre 75è vídeo i volem compartir amb vosaltres un conte molt especial ple de llengües d'arreu del món. Gràcies i més gràcies per omplir de màgia aquest viatge llenguaferit. Som, tots plegats, una colla de bojos.