Independència o mort... de la llengua
Jordi Solé i Camardons
Voliana Edicions,
juliol de 2011
Si haguéssim de sintetitzar en
una sola frase el llibre Independència o mort... de la llengua, de Jordi Solé i
Camardons, ho tindríem ben fàcil. Sense independència no hi ha llengua. Contradient
els posicionaments cofoïstes promoguts sovint des de les institucions, segons
els quals el català està gairebé normalitzat, però defugint alhora els
arguments derrotistes que la veuen al límit de l’extinció, l’autor, un referent
indiscutible de la sociolingüística del nostre país, exposa amb contundència
que si els Països Catalans no assoleixen la independència política, la
normalització del català és del tot impossible. Així ho afirma en la introducció
del llibre, en què exposa que els intents de convertir Espanya en un estat
lingüísticament igualitari han fracassat i que sols la independència pot fer
variar vertiginosament la realitat lingüística del país.
Independència o mort... de la llengua és, de fet, un recull de
textos que l’autor ha escrit en els darrers vint anys i s’estructura en quatre
parts diferenciades: Reflexions i
propostes per a fer possible la normalitat lingüística als Països Catalans,
en què aprofundeix en la idea suara exposada; I com ens relacionem amb la resta del món?, un bloc dedicat a les
interllengües i al rol que el català pot tenir en un món tan globalitzat; Què cal dir i fer avui?, que inclou
l’article L’ús social de la llengua
catalana i la Independència, un argumentari a favor de la independència
que, al meu entendre, hauria d’esdevenir imprescindible per a tots els
independentistes; i Documents, que
agrupa textos de temàtiques més específiques.
El llibre, doncs, aprofundeix en
el vincle indestriable entre llengua normalitzada i llibertat nacional, si bé
també aclareix que amb la independència no n’hi ha sempre prou. Com molt bé
exposa l’autor, mentre els catalans no
ens adrecem sistemàticament en català a tots els nostres interlocutors que
viuen i treballen entre nosaltres no podrem començar a exigir que se’ns adrecin
o ens atenguin en català, condició sine qua non per a capgirar la tendència actual (...) de clar domini de l’espanyol
en els comportaments lingüístics interpersonals. És a dir, la solució
política és necessària, però l’actitud quotidiana dels catalans també pot ser
decisiva per assolir la normalitat lingüística.
La llengua és el principal tret identificatiu
del nostre poble i, per tant, cal que assoleixi la plena normalitat en tots els
espais. I només la llibertat nacional ens ho pot garantir. Independència o mort... de la llengua s’encarrega de demostrar-ho. No en tingueu cap dubte.
Publicat a Llengua Nacional, 1r
trimestre 12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada