Els diversos Governs dels Països Catalans estan en mans de
partits de dreta o centre-dreta; l’estat espanyol, el que ens ocupa i espolia,
és un clar exemple d’allò que podem anomenar la dreta dura; la Unió Europea,
amb Alemanya al capdavant, està regida per posicionaments conservadors; el Fons
Monetari Internacional, amb els seus plantejaments neoliberals, es permet el
luxe de donar lliçons de política econòmica talment com si tinguessin la veritat
absoluta... Tot sembla indicar que girem cap a la dreta. La dreta es veu
afavorida, ja no només per aquells que se’n declaren obertament partidaris,
sinó també per aquells altres que, bo i fent bandera d’un centrisme liberal i
no intervencionista o, fins i tot, d’un apoliticisme total, fan que amb la seva
inacció sociopolítica les coses es quedin com estan. Si no prenc partit per
ningú, guanyaran els més forts. I els més forts són les grans corporacions i
els grans patrimonis. En poques paraules, la dreta. La dreta té, doncs, totes
les de guanyar.
Emperò, si adoptem una perspectiva històrica ens adonem que
la societat s’ha anat desplaçant ideològicament cap a l’esquerra: molts dels
postulats que inicialment eren patrimoni exclusiu de l’esquerra –sufragi
universal, llibertat d’expressió, reunió i manifestació, dret de vaga– ja no
són qüestionats per ningú amb dos dits de front, ans al contrari, són la base
de les anomenades democràcies occidentals; d’altres –redistribució de la
riquesa mitjançant polítiques fiscals, serveis públics, cobertura social– han
estat tolerats pels governs de dretes durant una pila d’anys, si bé ara,
aprofitant el col·lapse del pilar central del seu propi sistema econòmic, el
mercat, pretenen suprimir-los descaradament. No s’hi val a badar. Les fites
socials assolides com a treballadors han estat fruit de lluites intenses, de
passos lents però ferms, i no hi podem renunciar de cap de les maneres. Com
poden treure’ns de la crisi aquells que ens hi han portat? Que no aprofitin la
crisi per retallar els nostres drets i construir una societat a mida per als
seus interessos. I, sobretot, que no ens intentin fer creure que la culpa de
tot plegat la tenen les despeses socials. Hem de continuar construint
alternatives des de l’esquerra. Sapiguem fer-nos continuadors d’allò que
d’altres van aconseguir per a nosaltres. Continuem movent-nos cap a una
societat més justa i equitativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada